ELECCIONS AL REGNE UNIT
Internacional 05/05/2015

Els camps de batalla electorals britànics

La clau de la victòria es troba en 194 districtes on el marge entre candidats és de menys del 5%

Daniel Postico
3 min
Cameron es va calçar ahir les botes per visitar  les obres d’una carretera.

Londres“Jo votaré els conservadors, la Glenda Jackson no ha fet res els últims anys i no la tornaria a votar”, diu l’Edward, un novaiorquès que fa 30 anys que viu a Hampstead, un barri del nord de Londres. L’Edward, un antic banquer que es va cansar de la seva feina i ara es dedica a impulsar projectes educatius, es queixa del polèmic “impost per a les mansions milionàries” que els laboristes volen aplicar al barri a tots els que tinguin cases de més de dos milions. Afectaria unes 8.000 persones.

Hampstead, tradicionalment un barri bohemi d’escriptors i artistes, s’ha convertit en un barri exclusiu. “Tenir una casa que valgui més d’un milió de lliures no vol dir que aquella persona sigui rica -diu l’Edward-. Jo m’hi vaig comprar la meva fa 20 anys i després s’han inflat els preus, i no vol dir que sigui ric”. Més enllà del bosc de Hampstead Heath hi ha les mansions dels actors i dels multimilionaris. Glenda Jackson, exactriu i guanyadora de dos Oscars, ha sigut la parlamentària laborista del districte fins que ha decidit retirar-se. La relleva Tulip Siddiq, una jove londinenca d’origen bengalí.

Els polítics britànics centren els diners i els esforços en els anomenats marginal seats, districtes amb un marge de diferència entre candidats molt baix i on la votació de dijous es pot decantar amb només una oscil·lació del 5%. N’hi ha 194 a tot el país (d’un total de 650), i a Anglaterra la majoria se’ls disputen laboristes i tories, mentre que a Escòcia els nacionalistes entren en la pugna. D’aquests 194, en una vintena pràcticament no hi ha marge. En unes eleccions tan ajustades com preveuen totes les enquestes, aquests districtes s’han convertit en autèntics camps de batalla. Hampstead and Kilburn, on els laboristes es van imposar el 2010 per només 42 vots de diferència, és un d’ells.

El sistema electoral britànic no és proporcional, sinó que el vot es divideix en 650 circumscripcions o districtes electorals i cadascuna escull un parlamentari. Només guanya un candidat en cada una i la resta de vots es perden. Aquest sistema genera una implicació més directa dels diputats amb la població, però també afavoreix el bipartidisme i fa que els aspirants es concentrin només en districtes de diferència mínima.

Immigrants i milionaris

“Esperem tornar a recuperar aquest seient [escó]”, explica el Charles, que és part de l’equip electoral de Simon Marcus, el candidat del Partit Conservador de la circumscripció de Hampstead and Kilburn, un publicista i emprenedor nascut a Hampstead que ha viscut tota la vida al barri i que té una gran ascendència entre la gent. L’oficina tory es troba on comença Heath.

A poques parades del metro hi ha Kilburn, l’altra part del districte, una zona pobra plena de petits comerços i botigues de fruita jamaicanes, àrabs i coreanes, que són en una llarga avinguda principal de la qual surten carrers residencials. “És una zona de gent treballadora, pobra però treballadora, amb un 70% de gent de fora”, explica el Mohammed, un marroquí que va marxar d’Espanya el 2010 i que treballa com a electricista i com a camioner. “Aquí tot és molt més fàcil, perquè si et quedes sense feina el govern t’ajuda amb diners o casa”, diu el Mohammed.

L’oficina del Partit Laborista és en aquesta llarga avinguda principal. “El que oferim és la creació de més pisos de protecció oficial i més inversió pública, especialment en la sanitat pública”, explica un dels membres de l’equip laborista. A la zona de Kilburn tots els cartells són vermells. El problema és que qui guanyi en aquesta barriada haurà de representar els treballadors de Kilburn i els milionaris de Hampstead.

stats