ESCALFAMENT GLOBAL

El canvi climàtic es combat a Les ciutats

El món urbà és responsable del 70% de les emissions de gasos d’efecte hivernacle però vegada es compromet més a assolir els Acords de París

“El segle XXI és el segle de les ciutats, igual que el segle XIX va ser el dels imperis i el XX va ser el de les nacions”, afirma Hervé Marro, portaveu del C40, el grup de ciutats líders en la lluita contra el canvi climàtic. La meitat de la població mundial viu a les ciutats i s’espera que el 2050 sigui el 68%. El món és urbà. I és precisament “el consum a les ciutats el que genera el canvi climàtic”, reconeix Marro, perquè, a més de les emissions de gasos d’efecte hivernacle generades en terreny urbà, cal comptar les d’una agricultura orientada en bona part a cobrir les necessitats alimentàries de la població urbana.

Segons UN-Habitat, les ciutats són responsables de prop del 70% de les emissions de gasos d’efecte hivernacle del món (entre el 71% i el 76% pel que fa a CO2 ). Però si la seva responsabilitat en el problema és central, també ho és la seva vulnerabilitat als impactes dels canvis en el clima. Estudis científics constaten que a mitjans d’aquest segle moltes de les grans ciutats del món patiran “amenaces existencials” a causa del canvi climàtic, amb onades de calor extrema, escassetat d’aigua, augment del nivell del mar, talls en el subministrament d’energia i inseguretat alimentària per la falta de cultius. “Les ciutats són particularment vulnerables als efectes del canvi climàtic, no només per la seva alta concentració de població, sinó també perquè elles mateixes augmenten els seus impactes a causa de la seva estructura i construcció amb materials no permeables, per exemple, que agreugen els efectes de les tempestes”, explica Koen de Ridder, doctor en física del clima a la Universitat de Louvain-la-Neuve, a Bèlgica.

No és estrany, doncs, que cada cop més ciutats assumeixin la seva responsabilitat en la lluita contra el canvi climàtic. Algunes ja fa molt de temps que hi treballen, però el catalitzador de l’Acord de París el 2015, que va comprometre els estats del món a mantenir l’augment de temperatura per sota dels 2º i fins i tot a intentar que no pugi d’1,5º, ha posat aquesta batalla en la primera línia de les prioritats de les principals ciutats del món.

El grup C40 de Ciutats pel Clima, capdavanter en aquesta lluita des del 2005, es va posar en marxa de seguida per avaluar les mesures que havien d’emprendre (avui ja en són 96, entre les quals Barcelona) per assolir l’Acord de París. Van aprovar el pla 2020 -l’any en què entra en vigor oficialment el tractat internacional- convençudes que “els pròxims quatre anys determinaran si les megaciutats del món poden complir la seva part o no en l’ambició de l’Acord de París”. El Termini 2020, com es diu el pla, compromet les ciutats del C40 a arribar al seu pic d’emissions sense pujar més d’un 5% respecte al que emeten avui i a adoptar mesures per assolir “l’energia de zero emissions” l’any 2050.

Avui ja són 27 les ciutats del C40 que han arribat al seu pic d’emissions i han començat a reduir-les, des de Berlín, Los Angeles i Estocolm, que ja ho van fer el 1990, fins a Oslo, que ho va aconseguir el 2013, passant per Barcelona el 2008, segons dades del C40. Però el pla 2020 del C40 calcula també el pressupost de carboni que els queda a les seves ciutats, és a dir, quant de CO 2 poden emetre com a màxim els pròxims anys (per després assolir una economia de zero emissions), perquè la temperatura de la Terra no pugi més d’1,5º. Segons aquests càlculs, les ciutats del C40 han de retallar fins a prop de la meitat les 5 tones de CO 2 per càpita que emeten en conjunt, fins a 2,9, el 2030. Les ciutats més riques i que més emeten hauran de començar a reduir xifres immediatament, però moltes ciutats d’economies emergents encara podrien mantenir els seus nivells actuals d’emissió durant una dècada, diu el pla.

“Si totes les ciutats de més de 100.000 habitants posen en marxa les recomanacions del pla 2020 es poden assolir el 40% dels objectius de París”, diu Marro. Recalca així que, si bé sense les ciutats no es pot complir l’Acord de París, “tampoc ho poden fer soles”. L’exigència del C40 als estats i organismes com la UE no és només de més ambició, sinó també de finançament per ajudar els governs locals a assumir un repte que és “urgent”.

Zero emissions al carrer

De les 96 ciutats del C40, més de 20 ja s’han compromès a utilitzar només autobusos sense combustibles fòssils el 2025 i a declarar una “zona àmplia” de la ciutat com a “zero emissions” el 2030, on només puguin circular els vehicles que no emetin. Barcelona ha adoptat també aquest compromís. I és que la lluita contra la pol·lució ha sumat pressió cap a la reconversió del trànsit a les grans ciutats. Amb tot, les prohibicions al dièsel instaurades en moltes ciutats eliminen el combustible fòssil “que menys CO 2 emet, perquè és el que més pol·lució genera”, apunta Koen de Ridder. Però les mesures no acaben en el transport, sinó que passen també per buscar fonts renovables per al subministrament elèctric, com fa Copenhaguen, o instaurar sistemes de residus més eficients, com Vancouver i San Francisco. Cada ciutat fixa les seves prioritats, perquè els sectors amb més emissions de CO 2 també varien en cadascuna.

A més de compartir experiències a través del C40, el grup ha posat en marxa eines per mesurar les emissions de les ciutats i treballa per idear mesures de mitigació i adaptació al canvi climàtic. Per a tota aquesta feina, el C40 rep finançament de l’ONG danesa Realdania, de la Children Investment Fund Fundation del Regne Unit i de la Fundació Bloomberg. L’exalcalde de Nova York s’ha erigit en un líder filantròpic contra el canvi climàtic, en un intent de contrarestrar la política negacionista del president dels EUA, Donald Trump.

A escala local, Marro no creu que es pugui reproduir el fenomen Trump. Assegura que mai els ha passat que arribi un nou alcalde i desfaci tot el llegat climàtic i els compromisos adquirits. “Qualsevol ciutat que vulgui ser atractiva ha d’oferir dinamisme i qualitat de vida”, i això ara passa per lluitar contra la contaminació i el canvi climàtic, diu el portaveu del C40. “Durant molts anys, les ciutats hem estat fora del radar dels lobis dels combustibles fòssils, que es concentraven a fer pressió a escala estatal”, explica Marro. Potser per això, mentre els estats encara estan encallats en la negociació del reglament per aplicar l’Acord de París, que s’hauria d’aprovar aquest desembre a Polònia, les ciutats ja han fet via. Com deia aquesta setmana a Barcelona Costly Chanza, que va venir de Malawi a participar en la jornada del C40, “en la lluita contra el canvi climàtic les ciutats són vulnerables però poderoses”.