Internacional 17/03/2018

El setge silenciat a la ciutat d'Afrin

Testimonis amb familiars en aquesta ciutat kurdosiriana expliquen com està sent l'ofensiva turca

Francesc Millan
4 min
Un combatent de l'Exèrcit Sirià Lliure, recolzat per Turquia, durant l'ofensiva a la regió d'Afrin.

BarcelonaÉs difícil d'imaginar el calvari del Mohamed. "Mira, això és al costat de casa meva", escriu per WhatsApp. Amb el text hi adjunta un vídeo de poc més de 20 segons: en un carrer, gris i arrasat, de la ciutat d'Afrin s'hi compten almenys cinc cadàvers. Homes, dones i també un infant. Són víctimes de les bombes turques. Del setge silenciat que, encapçalat per Erdogan, martiritza aquesta regió del Kurdistan sirià des de mitjans de gener.

Aquest noi kurd de 18 anys, que va arribar a Finlàndia després de fugir de la guerra i que ja havia parlat amb l'ARA, fa molt de temps que viu pendent dels seus pares. Ara, però, està més preocupat que mai. L'exèrcit turc, tal com va anunciar el president del país, ha rodejat aquesta ciutat kurdosiriana amb la intenció de controlar-la en els pròxims dies. Entre els prop de 800.000 civils que hi estan atrapats hi ha els seus pares, de 55 i 49 anys. "La situació s'està complicant molt. Avui hi ha hagut els atacs més durs i des d'ahir que no sé res d'ells", explica el Mohamed.

.

L'última notícia que va rebre del seu pare va ser en forma de vídeo. També l'adjunta: és des d'un terrat de la ciutat, on algú enregistra l'esclat d'almenys dos projectils llançats des de l'aire. El Mohamed s'acomiada de la conversa, però seguirà connectat bona part de la tarda. Com des de fa més d'un mes, esperarà un missatge dels seus pares que certifiqui que estan vius.

El bloqueig de la ciutat

"Espero que la ciutat d'Afrin caigui del tot aquesta tarda", va sentenciar dimecres el president turc Recep Tayyip Erdogan. Controlar la ciutat –s'entén pels turcs– com un dels últims passos de l'operació militar contra les milícies kurdes Unitats de Protecció del Poble (YPG), a qui acusen de terroristes.

La població civil n'ha tornat a ser víctima. Aquest dissabte hi ha hagut 11 morts, que se sumen a la quarantena que hi va haver aquest divendres. Des del 20 de gener, el dia que va començar l'ofensiva russa, han mort 281 civils, segons l'Observatori Sirià dels Drets Humans, que ha comptabilitzat 200.000 persones que han aconseguit fugir en només tres dies.

Un civil instants després del pas de l'ofensiva turca per la seva localitat.

A banda dels bombardejos, s'espera que en les pròximes hores entrin a la ciutat les forces terrestres. De fet, l'exèrcit turc i les seves milícies aliades sirianes estan reduint el setge al voltant de la ciutat i, fins ara, els combats contra les milícies kurdes tenen lloc a menys d'un quilòmetre de la capital.

Els ciutadans sembla que ja estan advertits. Segons ha informat l'emissora turca TRT, avions de l'exèrcit d'Erdogan han deixat caure sobre la ciutat d'Afrin paperetes en què s'advertia de l'entrada imminent de les forces de Turquia. En un missatge escrit en àrab i en kurd, l'exèrcit avisa els civils que es mantinguin allunyats de "posicions terroristes", en al·lusió a les YPG. "No deixis que et facin servir a tu i als teus fills com a escut", deia la nota, que apuntava que "els que vulguin abandonar Afrin estaran sota la protecció de les forces armades turques". L'ONU ha denunciat que alguns combatents kurdosirians no deixen que els civils s'escapin de la ciutat i que els podrien estar utilitzant com a escuts humans.

Malgrat això, n'hi ha que ja han optat per fugir. Segons l'Observatori, unes 35.000 persones han sortit en les últimes 48 hores de l'enclavament d'Afrin en direcció a zones sota el control de les forces governamentals sirianes.

"No vull mirar Facebook"

Mentrestant, la situació a la ciutat comença a ser "catastròfica", segons l'Observatori. Tal com explicava el Mohamed fa unes setmanes, els talls de subministrament d'aigua potable, la falta de connexió a internet, la dificultat per comprar aliment o la falta també de sistemes de protecció segurs agreugen la situació. També la desesperació dels habitants, que es veuen sense sortida. "Les famílies estan havent de recórrer a aigua no tractada, i això incrementa potencialment el risc de malalties relacionades amb el consum d'aigua, que podrien afectar unes 250.000 persones", ha alertat l'Unicef.

Un grup de persones, principalment menors, fugen dels atacs de l'exèrcit turc.

El Rezan, un refugiat d'Afrin que va arribar a Alemanya fa gairebé dos anys, n'és testimoni. Els seus avis i tiets també estan atrapats a la ciutat. Igual que bona part dels seus amics. Alguns han mort. "Ja no vull mirar Facebook. Cada dia que hi entro veig casa meva destrossada, cadàvers de veïns meus. No puc aguantar veure més morts d'Afrin", admet. Ara, explica, simplement truca als avis per saber com estan. Per saber si estan vius. "Fa tres dies que no hi hem parlat, però ho continuo provant.

Ell, que ara té 25 anys, va fugir del Kurdistan perquè no es veia capaç de lluitar a la guerra de Síria. "Vaig fugir per no lluitar, però ara sí que lluitaria per defensar el meu poble d'aquesta matança", confessa.

El seu discurs, enèrgic i madur, és crític amb el silenci internacional. Com gran part de la població kurda, denuncia l'oblit que envolta aquesta massacre. Un dels que també ho fa és l'analista kurdosirià Mutu Civiroglu, que ho ha resumit en un tuit: "La població civil està morint cada dia a Afrin sense que ningú digui res. Tinc vídeos que no podria compartir. És una massacre".

Al seu moment, i durant plena guerra siriana, aquesta regió kurdosiriana va ser un dels llocs més segurs del país i va rebre més de 500.000 refugiats. Avui tornen a viure l'horror. "El món ens ha utilitzat. Als kurds només se'ns ha volgut quan lluitàvem contra l'Estat Islàmic, i ara ningú parla sobre nosaltres i ningú denúncia les nostres morts", diu el Rezan.

stats