Les ciutats fantasma cristianes de Mossul

MossulTel Skuf sembla un poble fantasma. Les úniques ànimes que vaguen per allà són grups de peixmergues que vénen o van al front, o els voluntaris dels comitès locals que vigilen els barris perquè ningú entri a robar a les cases deshabitades. Aquesta localitat cristiana a les portes de Mossul tenia fins fa un any 7.500 habitants. Una horda de jihadistes va atacar el 8 de juliol de l’any passat Tel Skuf i va forçar la població a marxar en estampida de casa seva. Dues setmanes més tard els peixmergues, amb ajuda dels avions de la coalició internacional, van recuperar la localitat. Com la gran majoria dels pobles cristians de la plana de la província de Nínive, continua buit.

“Abans de fugir, els jihadistes van posar explosius dins de les cases i van col·locar mines antipersona”, ens explica el capità Safa Ilias mentre ens mostra una illa d’habitatges totalment calcinats o destruïts. El capità comanda una companyia de setanta peixmergues cristians.

La Força de la Plana de Nínive (NPF, en les seves sigles en anglès) és l’única milícia cristiana integrada al ministeri peixmerga.

Ningú està segur al poble

Els combatents de l’Estat Islàmic es van quedar només dues setmanes a Tel Skuf, però en van tenir prou per destrossar l’església més antiga del poble, que data del segle XII, en època mogol. Al costat de la sagristia hi ha una estàtua de Jesucrist escapçada, i un dels laterals de l’església va rebre l’impacte d’un projectil.

En aquest poble fantasma hi ha pintades als murs que van deixar els jihadistes en què es llegeix: “L’Estat Islàmic es quedarà”.

De tant en tant, els jihadistes ataquen des d’alguna de les seves posicions, amb coets Katiuixa o Grad, i impacten en algun habitatge. Ningú està segur al poble.

El front és a poc més d’un quilòmetre de Tel Skuf. Els peixmergues han aixecat una llarguíssima trinxera amb monticles de terra i sacs que va des de la presa de Mossul fins a les muntanyes de Nawaran. La línia defensiva recorre un quilòmetre i set-cents metres.

En general, els peixmergues van escassos d’equipament militar, però en el cas dels milicians de la NPF és encara pitjor. La companyia només té una dotzena de Kalàixnikov, per la qual cosa han d’anar al front per torns i repartir-se les armes.

“Som una força nova”, s’excusa Ilias, abans d’afegir que van ser reconeguts com a força oficial el setembre de l’any passat. “Comptem amb la nostra fe. I és el nostre deure defensar les minories”, referma amb convenciment aquest peixmerga cristià.

Darrere de la trinxera hi ha una esplanada on destaca un petit munt de terra coronat per un pal. És la tomba d’un suïcida afganès (per la vestimenta que duia) que va ser abatut abans que fes esclatar els explosius que portava adossats al cos davant de la defensa.

En el lloc d’avançada hi ha militars musulmans, cristians, iazidites i turcmans. “Aquesta és la terra de tots i tots tenim el mateix objectiu: defensar-la”, exclama un oficial de la intel·ligència militar kurda.

Però, en realitat, els objectius dels cristians disten molt dels dels kurds. “Els cristians ens estem extingint a l’Iraq”, denuncia Ilias, i explica que unes 2.000 famílies de Tel Skuf i els pobles del voltant han marxat a Europa. “En total 120.000 cristians han emigrat. Això vol dir que un terç dels cristians de l’Iraq han marxat del seu país”, adverteix.

“L’única solució és l’autonomia”

Per al capità, l’única solució perquè el Pròxim Orient i l’Iraq no es quedin sense cristians és una autonomia. “Reclamem les nostres terres ancestrals en aquesta vall per poder tenir un futur a l’Iraq. Només si tenim una autonomia amb el suport i la protecció de la comunitat internacional els cristians podran tornar”, insisteix el militar de la NPF.

Aquesta força cristiana va néixer gràcies al suport del Partit Democràtic Bet-Nahrein (BNDP), que també defensa aquesta autonomia. “Tots volem tornar a la nostra terra però és molt difícil que puguem fer-ho. La nostra situació és molt crítica. Ningú ens defensa”, diu Romeo Nakhari, president del BNDP.

“Les línies del front són molt febles aquí. La coalició internacional no vol solucionar el problema. No hi ha més de 200 o 300 combatents jihadistes, o fins i tot menys, a la vora amb el Kurdistan. Si bombardegessin de veritat la vall de Nínive podríem tornar als nostres pobles”, denuncia. “Per primera vegada en 50 anys els cristians tenim la nostra pròpia força militar”, manifesta Nakhari. “Tenim un govern federal i a l’article 35 de la Constitució es recull el nostre dret a ser un organisme autònom, com ho és la regió del Kurdistan”, reclama el president del BNDP.