MEMÒRIA HISTÒRICA
Internacional 22/04/2015

El comptable d’Auschwitz: “Sóc còmplice moral del nazisme”

L’acusat Gröning, de 93 anys, demana perdó a les seves víctimes

Isaac Lluch
3 min
Gröning, ahir, durant el primer dia de la vista en què se’l jutja per cooperació en l’extermini al camp d’Auschwitz.

MunicL’extermini d’Auschwitz no prescriu mai. Setanta any després del final de la Segona Guerra Mundial ahir va començar un dels últims grans judicis al nazisme. Durant dècades el càstig als criminals nazis s’havia anat ajornant a Alemanya, però Oskar Gröning, exmembre de les SS -les esquadres de protecció del partit nazi-, va prestar ahir una completa confessió al tribunal de Lüneburg, al nord del país, i va demanar “perdó” als familiars de les víctimes.

En la sala d’audiència es va produir un fet inusual: l’exintegrant de les SS va reconèixer la seva implicació en els crims nazis. Gröning, de 93 anys, es va mostrar penedit i va afirmar que “està fora de tota qüestió” que es va convertir “en còmplice moral”. L’ancià, que ha de respondre a les acusacions de cooperació en l’assassinat de 300.000 persones, va admetre que l’any 1942, just a la seva arribada al camp de concentració d’Auschwitz, va ser conscient de la gasificació de jueus. “Demano perdó. Sobre la qüestió de la culpabilitat penal han de decidir vostès”, va assumir Gröning davant el tribunal.

L’exmembre de les SS va aparèixer a la sala amb un caminador, assistit pels seus advocats. La lectura de la demanda va durar un quart d’hora. Entre els més de 60 demandants hi ha supervivents de l’Holocaust i familiars de les víctimes. Els pocs que van assistir ahir a l’inici del judici procedeixen del Canadà, dels Estats Units i d’Hongria i van assegurar que per a ells no és una qüestió de revenja o d’una alta condemna sinó de justícia tardana.

“Aquells que cometen crims avui han de saber que en seran responsables en el futur. I mai més seran capaços de simplement declarar que eren un engranatge més de la maquinària i que no van matar”, va assegurar des de Lüneburg i abans del judici Hedy Bohm, una de les demandants i supervivents d’Auschwitz-Birkenau. “Si penso que han passat 70 anys des que vaig ser alliberada d’Auschwitz-Birkenau, aquest judici és un dels esdeveniments més importants en la meva vida”, va dir Eva Pusztai-Fahidi, una altra supervivent de Budapest.

Gröning va descriure ahir durant pràcticament una hora horrorosos fets que va presenciar com a comptable d’Auschwitz abans de demanar-ne el trasllat i incorporar-se al front. Com que havia acabat estudis d’aprenentatge en un banc, el 1942 va ser destinat al camp de concentració polonès per comptar els diners i les pertinences de valor que deixaven els nous deportats per després fer-los arribar a la central de les SS a Berlín.

Peça de l’engranatge

Amb la seva activitat, Gröning va proporcionar recursos econòmics al règim nazi i va donar suport a l’extermini, segons les acusacions de la Fiscalia de Hannover. Aquestes massacres només eren possibles amb “el treball de confiança” dels empleats dels camps de concentració, va assegurar el fiscal Jens Lehmann en la lectura que va fer de la demanda.

Després de la guerra, Gröning va ser en primer lloc empresonat al Regne Unit, però després va viure còmodament amb la seva família a les landes de Lüneburg. A la dècada dels anys 80 va explicar a la cadena BBC què va veure i fer a Auschwitz i es va definir com “una petita roda en l’engranatge”. El 1985 la Fiscalia de Frankfurt va obrir un procediment contra l’exmembre de les SS però les investigacions no van prosperar.

Acusada durant dècades de no voler aclarir aquesta mena de fets, la justícia alemanya ja no va exigir des del 2011 la prova d’una participació directa en els assassinats en els camps d’extermini per condemnar els criminals nazis. Des de la condemna de l’exvigilant del camp de Sobibor, John Demjanjuk, a cinc anys de presó per complicitat amb l’assassinat de 27.900 jueus, les autoritats s’han concentrat de forma més intensiva en la investigació d’aquesta mena de fets.

Si Gröning és condemnat i declarat en condicions de ser empresonat, pot rebre una pena de com a mínim tres anys. A finals de juliol està prevista la sentència.

stats