A contrarellotge, entre l’esperança i el pessimisme
BarcelonaEl rellotge corre per a l’euro. Diumenge acaba el termini per evitar el pitjor. O Atenes i els socis de l’euro s’acaben entenent o s’obrirà la porta de sortida per a Grècia. Després d’unes setmanes d’alt voltatge -entre negociacions, documents, cimeres i, fins i tot, un referèndum- uns i altres tornen a posar idees sobre la taula. Ara les prioritats són refer ponts i recuperar la confiança entre Grècia i els creditors. I hi ha tants motius per preveure que les converses acabaran bé com indicis per pensar que diumenge es consumarà una trencadissa a Europa.
Motius per a l’esperança
Grècia mou peça mentre l’abisme aboca a una entesa
Després d’un pànic inicial quan dimarts va semblar que Grècia no tenia cap proposta per reprendre les negociacions, Atenes va moure peça ahir i va enviar un pla que fins i tot va convèncer el govern espanyol, que va dir que tenia una “música” diferent de la de fa uns dies. Sense Varufakis al front negociador -una retirada molt ben acollida a Brussel·les- i els primers documents que ja circulen entre les parts, la tensió s’ha rebaixat considerablement. I els avenços, tenint en compte que les negociacions anteriors es va interrompre molt a prop d’un acord, no semblen impossibles. Menys encara quan són els màxims líders polítics de l’eurozona els que han rellançat la feina per trobar punts d’entesa. ¿Un últim argument de pes per a l’optimisme? “Fer fora un país de l’euro és entrar en un terreny desconegut. Alemanya té clar que seria pitjor un Grexit que un nou rescat. I que després d’una ruptura, l’euro seria una moneda feble”, reflexiona Cesáreo Rodríguez-Aguilera, catedràtic de ciència política de la UB.
L’escenari pessimista
L’ambient enrarit i la falta d’aliats, el còctel de la ruptura
Els retrets entre Atenes i Brussel·les han pujat de to les últimes hores. El mateix Juncker va desconfiar obertament dimarts de la voluntat real d’entesa dels grecs: “No estic a favor del Grexit però no el podré evitar si el govern grec no fa el que se li demana”. La pressió dins d’Alemanya per fer fora Grècia de l’euro no afavoreix el clima de conciliació necessari per forjar un acord. “La crisi grega requereix lideratge i un pla, però Merkel és incapaç de proveir cap de les dues coses”, va sentenciar Der Spiegel fa uns dies, que posava el dit a la nafra de la debilitat de la cancellera. Amb Merkel a la corda fluixa, els grecs acusen encara un altre mal: la falta d’aliats al Consell Europeu. “Tsipras haurà de teixir millors relacions amb la resta de líders de l’Eurogrup, ja que la falta d’aliances a escala europea va ser un dels errors més importants del seu govern abans del referèndum”, manté Pol Morillas, investigador del Cidob.
