Un cop duríssim a la construcció europea
BarcelonaEl 'Brexit' s'ha consumat. I amb ell, un cop duríssim a la construcció europea.
El primer ministre britànic, David Cameron, no ha aconseguit cap dels objectius que es va proposar quan va convocar el referèndum: ni salvar la pell en plena crisi de lideratge, ni refer les costures esquinçades del seu partit en la qüestió europea ni –molt menys– rellançar l'europeisme al Regne Unit i derrotar els populistes del UKIP. Tot el contrari.
Els britànics marxaran de la UE, i el projecte europeu, tal com el coneixem ara, mai més tornarà a ser el mateix. D'entrada perquè haurà perdut un dels països més influents al món des del punt de vista polític i econòmic. I també dels més poblats dins la UE.
Amb aquesta esquinçada, Europa perd vitalitat i fortalesa als ulls dels europeus i, també molt important, als ulls del món. I només una sacsejada des de dins, un replantejament seriós de tota la construcció europea, podrà recosir el que s'acaba de trencar.
El més urgent ara és que l'onada expansiva del terratrèmol que s'acaba de viure es pugui controlar, que l'aterratge sobtat del vol que la UE va emprendre amb el Tractat de Roma fa mig segle provoqui el mínim de danys.
Toca repensar, sense precipitar-se, què vol ser la UE els pròxims anys, com s'ho farà per atreure uns ciutadans que, a poc a poc, decebuts, se n'han anat allunyant en benefici d'uns partits euròfobs, eufòrics avui, que han acaparat el debat polític.
I, sobretot, toca recuperar l'esperit de concòrdia i solidaritat sobre el qual es va aixecar la construcció europea, un edifici que, en aquests moments, amenaça de desplomar-se.
