"Més mandrosos que un ós rentador": el vídeo del govern alemany perquè els joves no surtin

La nova campanya vol conscienciar sobre les mesures de prevenció contra el covid-19

Sobre una música èpica, un ancià recorda la gran gesta que va dur a terme l'hivern del 2020, quan tot just era un estudiant d'enginyeria de 22 anys. "Amb aquella edat tothom vol sortir de festa, estudiar, conèixer gent, anar de copes amb els amics. Però el destí tenia altres plans per a nosaltres", relata. I continua: "Un perill invisible amenaçava tot allò en què crèiem i, de sobte, el destí d'aquest país era a les nostres mans. Així que vam reunir tot el coratge que teníem i vam fer el que s'esperava de nosaltres, l'únic que era correcte".

I quan la música arriba al clímax, ve la sorpresa: "No vam fer res. Absolutament res de res, més mandrosos que un ós rentador: dia i nit sense moure el cul de casa per lluitar contra el coronavirus. El sofà era el front i la paciència la nostra arma", diu l'ancià, i conclou: "Així ens vam convertir en herois, en aquell hivern del coronavirus del 2020". 

És un dels vídeos que formen part de la nova campanya del govern alemany per demanar als joves d'aquest 2020 que "es converteixin també en herois i es quedin a casa" per lluitar contra la pandèmia. 

En un altre dels espots de la campanya parla la dona del protagonista d'aquest primer vídeo, que recorda com el 2020 s'acabaven de conèixer: "Tot el país ens mirava a nosaltres, els joves, amb esperança. Vam fer el cor fort... i no vam fer res", diu. "Estàvem florits a casa, ens trobàvem amb la mínima gent possible i així impedíem l'expansió del covid-19", continua, i conclou: "Els temps especials necessiten herois especials. I nosaltres érem herois especials". 

En un altre dels vídeos, un dels protagonistes mostra fins i tot una medalla on es llegeix "Ets un heroi", que va aconseguir gràcies a la seva "especial dedicació a la lluita contra el coronavirus". "De sobte vaig ser un heroi, un ídol, un ciutadà modèlic", recorda, tot i que en el seu cas li va ser fàcil aconseguir-ho: abans de la pandèmia era un noi de 20 anys, "la persona més mandrosa" que hi havia hagut mai al país, i es passava el dia tancat a casa, enganxat a la pantalla de l'ordinador, sense aixecar-se ni tan sols per escalfar-se el dinar.

"I quan va arribar el coronavirus, vaig seguir sent igual de mandrós. No fer res va passar a ser un servei a la comunitat. La mandra podia salvar vides, i jo n'era un mestre", recorda.