L'Europa que protegeix
Davant la incertesa, la Comissió Europea retorna a les seves essències. El primer discurs de l’estat de la Unió que la presidenta, Ursula von der Leyen, ha pronunciat aquesta setmana davant l’Eurocambra ha estat la consagració del que Emmanuel Macron va anomenar “l’Europa que protegeix”. “Un retorn al discurs de la democràcia cristiana de Konrad Adenauer”, matisava, després de sentir Von der Leyen, Jordi Vaquer, director d’anàlisi i previsió global de la fundació Open Society. La pandèmia ha portat una nova consciència de fragilitat compartida arreu de la Unió Europea. A diferència de les fractures internes que va provocar una crisi econòmica que va dividir l’eurozona entre països deutors i creditors, aquest cop el sentiment de vulnerabilitat és compartit i general, fins i tot encara que el grau d’afectació del coronavirus tampoc sigui homogeni.
En una UE on el nombre de persones que viuen en risc de pobresa ha crescut en sis milions els últims 10 anys, fins als 86 milions de persones, segons càlculs de l’organització Social Justice publicats abans de la irrupció de la pandèmia, Von der Leyen va prometre “protecció, estabilitat i oportunitats” a través d’una “economia més humana”. Davant la incertesa, la Comissió recupera la protecció social com a motor de legitimació del projecte comunitari: transformació econòmica, salari mínim europeu, compromís climàtic i defensa del mercat únic i la lliure circulació.
De puntetes per Mória
Però el llarg programa de Von der Leyen va ser eminentment econòmic. Cap recordatori que tots els diners del fons de recuperació que anunciava han d’anar vinculats al compliment de l’estat de dret. Fins al final de la seva intervenció no va aparèixer la situació que es viu al camp de refugiats de Mória –per demanar la responsabilitat col·lectiva dels estats membres i anunciar que la setmana que ve presentarà una proposta de reforma migratòria–, així com la defensa de l’estat de dret i la llibertat d’expressió, malmesos per la pandèmia.
Fins i tot en el seu contundent “les zones lliures de LGBTQI són zones lliures d'humanitat; i no tenen cabuda a la nostra Unió” va ser incapaç d’assenyalar directament Polònia, on prop d’un centenar de municipis han rebutjat explícitament la diversitat sexual i han declarat que les persones homosexuals, transsexuals i bisexuals no hi són benvingudes. I això que al mes de juliol la Comissió ja va negar una subvenció a sis d’aquestes ciutats poloneses, que pretenien cobrar d’un programa europeu de participació ciutadana, precisament perquè no respecten les llibertats individuals.
Filigranes pels drets
Quan va tocar parlar de drets, l’anunciat compromís de protecció social de Von der Leyen va quedar atrapat en els equilibris polítics i la necessitat de consens per aprovar els comptes comunitaris. Uns pressupostos, segons la presidenta, “protegits contra qualsevol tipus de frau, corrupció i conflicte d’interessos”, tot i que tampoc va esmentar Bulgària, on des de fa mesos es protesta al carrer contra els abusos i la corrupció que mina el país.
Com ja passa amb l’hongarès Viktor Orbán, el primer ministre de Bulgària, Boyko Borissov, és membre de la mateixa família política que Von der Leyen i Angela Merkel, i quan l’Eurocambra ha intentat demanar la intervenció de Brussel·les pel que consideren “una amenaça a l’estat de dret i la democràcia” a Bulgària, el Partit Popular Europeu ha assegurat que les crítiques són pur oportunisme polític.
