El negacionista president del Brasil Jair Bolsonaro, positiu per coronavirus

El dirigent, que pren hidroxicloroquina, és un dels que més s'ha oposat a combatre la pandèmia

El president del Brasil, Jair Bolsonaro, ha donat aquest dimarts a la tarda positiu en la prova del coronavirus després d'haver presentat símptomes de grip des de diumenge a la tarda i ahir dilluns s'hagués fet el test a l'hospital de les Forces Armades de Brasília, la capital del país. L'anunci l'ha fet el mateix president, en una breu compareixença al palau presidencial, davant un grup de periodistes escollits.

"No hi ha motius per tenir por. És la vida", ha afegit el president. "La vida continua. Agraeixo a Déu la vida i el paper que m’ha donat per decidir el futur d’aquesta gran nació que es diu Brasil". Els mitjans de comunicació del Brasil informen aquesta tarda que Bolsonaro ja pren hidroxicloroquina com a remei contra el virus, malgrat que les evidències científiques fins ara no suggereixen que el medicament sigui efectiu. Però Bolsonaro, com el mateix president dels Estats Units, Donald Trump, i fins i tot el líder de Veneçuela, Nicolás Maduro, n'ha cantat les excel·lències. En concret, n'hauria pres ja dues dosis, després de les quals Bolsonaro assegura sentir-se millor.

Els 'apòstols' de la hidroxicloroquina contra el coronavirus

Bolsonaro, de 65 anys, ha trivialitzat moltes vegades amb els efectes de la pandèmia. De fet, ha sigut el primer que no ha respectat les normes de distanciament físic. I fins i tot ha arribat a ser multat amb 350 euros de sanció per un jutge federal per la seva contínua oposició a dur mascareta. En l'aparició d'aquesta tarda, en què ha anunciat el positiu, sí que en portava, tot i que se l'ha tret mentre parlava amb els reporters.

Bolsonaro, un dels dirigents mundials juntament amb Donald Trump, que més ha negat els perills del covid-19, amb resultats desastrosos, ja s'havia fet anteriorment el test tres vegades, fins ara sense conseqüències. L'erràtica i populista política de la seva presidència ha dut el Brasil a una situació límit, només superada ara mateix pels Estats Units. D'acord amb el comptador de la Universitat Johns Hopkins, actualment al país hi ha un mínim d'1,6 milions d'infectats i ja s'hi han comptabilitzat més de 65.000 víctimes mortals. 

Abans que se sabessin els resultats, la secretaria de Comunicació de la presidència de la república havia assegurat que "el president està en bon estat de salut a la seva residència". Bolsonaro ha insistit sovint que el covid-19 és poc més que una " gripezinha", unes declaracions que va fer el mes d'abril, quan al país hi havia hagut menys de 3.000 morts i el nombre de contagis no superava els 40.000.

Tot un seguit de despropòsits

Aquest dirigent d'extrema dreta i exmilitar, elegit president del gegant llatinoamericà l'octubre del 2018, havia fet tot un seguit de declaracions desafiants al llarg del mes de març amb què pretenia demostrar que era poc menys que immune al covid-19. Així, l'11 de març havia afirmat: "Pel que he vist fins ara, hi ha altres tipus de grip que han matat més persones que aquest [coronavirus]". Una setmana després assegurava: "Com que tenim un clima més tropical [al Brasil], gairebé hem arribat al final [de la pandèmia], o ja s'ha acabat [...], el virus no es propaga tan ràpidament en climes de calor com el nostre". I encara va afirmar dos dies més tard: " Després de ser apunyalat [el setembre del 2018, durant la campanya electoral], no cauré per una mica de grip".

No han sigut les úniques mostres d'insensatesa del president del Brasil. Ni tampoc s'ha estalviat manifestacions pròpies d'un megalòman. A finals d'abril, davant l'expansió de la pandèmia i el creixent nombre de morts, es va negar a enviar dos mil taüts a l'estat de l'Amazònia per enterrar les víctimes. Preguntat per la premsa sobre què pensava fer, impertèrrit es va limitar a respondre:  " Ho lamento, però què volen que hi faci? Soc Messies, però no puc fer miracles", va dir, fent un joc de paraules amb el seu segon nom. Encara més, el fet que moltes de les víctimes hagin tingut lloc a les faveles de les grans ciutats, en especial a São Paulo i Rio, però també entre les poblacions indígenes, ha fet que hagi menystingut les conseqüències de la pandèmia.

La gestió de la crisi del covid-19 de Bolsonaro ha sigut nefasta i de marcat to populista. A més, en plena pandèmia  han  dimitit dos ministres de Salut . L’últim, Nelson Teich, només 28 dies després de substituir Luiz Henrique Mandetta va plegar voluntàriament. Cap d’ells va suportar la pressió del president brasiler perquè el seu departament canviés el protocol per poder subministrar hidroxicloroquina fora de l’àmbit hospitalari. Ni Mandetta ni Teich, tots dos científics, van voler rubricar aquesta ordre fins que no hi hagi un aval que garanteixi que és un producte eficaç per tractar el coronavirus. Un aval que no ha arribat.

De fet, aquesta mateixa tarda el metge viròleg Alexandre Naime, de la Universitat de l'Estat de São Paulo, un dels més afectats per la pandèmia, alertava a l'informatiu Band News de la televisió brasilera que "no hi ha cap evidència científica prou acurada" que secundi la teoria segons la qual la hidroxicloroquina pot ser útil per combatre el coronavirus.