Més de la meitat de les morts al Regne Unit s'han produït a les residències
La London School of Economics situa la xifra en 22.000 persones, 14.000 més que les dades oficials
LondresLes residències de la gent gran afegeixen cada dia una pàgina tràgica a la història de la pandèmia al Regne Unit. Més de 22.000 persones -un nombre que representa més de la meitat de les 40.011 víctimes del coronavirus, segons les estadístiques oficials- haurien mort en centres d'atenció a la tercera edat d'Anglaterra i Gal·les. Són els càlculs fets per especialistes de la London School of Economics. Les estimacions, fetes públiques aquest dimecres, s'afegeixen a la denúncia que havien fet ja a mitjans d'abril els mateixos acadèmics sobre la greu situació a què s'enfrontaven els centres.
Aquestes 22.000 morts a les llars d'avis són 14.000 més que les que indica la xifra oficial, facilitada aquest dimarts per l'Oficina Nacional d'Estadística (ONS, en les sigles en anglès), que s'enfilava, també només per a Anglaterra i Gal·les, a 8.314.
Per dur a terme els seus càlculs, els acadèmics estudien l'excés de defuncions en relació amb anys anteriors i per a un mateix període de temps. La conclusió és que directament i indirectament hi ha hagut moltes més morts que les reconegudes oficialment.
"Les dades [estadístiques oficials] sobre morts pel covid-19 en residències a Anglaterra i a Gal·les només representen el 41,6% aproximadament de les morts en excés [s'anomena així la diferència amb la mitjana d'anys anteriors] en aquests centres. [Però] no tots els residents moren a les llars. El càlcul de l’excés de mortalitat total des del 28 de desembre, suposant que el 15% dels residents de llars moren a l’hospital, suggereix que [des de mitjans de març] i fins a l’1 de maig hi ha hagut més de 22.000 defuncions", ja fossin persones ateses en centres específics per a la tercera edat o en els seus domicilis, diu l'estudi. Això suposa un 54% d'excés de mortalitat a Anglaterra i Gal·les.
Les estimacions de la London School of Economics s'han conegut mentre el primer ministre, Boris Johnson, informava al Parlament, en la sessió de control setmanal dels dimecres, que 113 treballadors i treballadores de les residències han mort com a conseqüència de la pandèmia.
Xoc al Parlament
En la mateixa sessió, el Parlament ha viscut un xoc entre el premier i el cap de l'oposició laborista, Keir Starmer, arran, precisament, de la situació a les residències. Starmer ha acusat el govern de Johnson de menystenir de bon començament el problema a què havien de fer front. I ha recordat que fins al 12 de març l'avaluació de risc de l'executiu per a aquest centres indicava: "Regne Unit es va iniciar el 24 de març
denunciaven reiteradament des del sector
L'abast de la situació, però, serà molt difícil de copsar completament fins que no s'acabi l'actual episodi. La prova és que les xifres ballen constantment. Per exemple, només durant l'abril la mortaldat a les residències ha estat de 26.000 persones, tres vegades més que l'habitual. Si el govern, a través de l'Oficina Nacional d'Estadística d'Anglaterra i Gal·les, només n'admet 8.314, encara hi ha 10.000 morts extres que no s'expliquen. Deu mil vides humanes que l'estadística ha esborrat, com si no haguessin existit.
El recompte de morts, de fet, ha estat des del primer dia un dels problemes a què s'han enfrontat tots els governs. No és estrany, doncs, que l'última informació que ha facilitat el ministeri de Sanitat, aquest dimecres a la tarda, indiqui que hi ha hagut 33.186 morts d'un total de 229.705 infectats, xifra que situa el Regne Unit per sobre d'Espanya. Però com ja s'ha apuntat, l'estadística oficial va donar ahir dimarts 40.011 víctimes mortals, gairebé 7.000 més. Les xifres continuaran ballant. Lamentablement, sempre a l'alça.
