Les farmacèutiques prenen posicions en la cursa per la 'conquesta de la Lluna'

L'empresa que produiria el prototip d'Oxford es compromet a lliurar 400 milions de dosis de la vacuna aquest any

Les farmacèutiques prenen posicions en la seva particular cursa per conquerir la Lluna, és a dir, la vacuna contra el coronavirus. Si dilluns passat va ser la companyia nord-americana Moderna la que va aconseguir una revalorització de les accions del 25% després de presentar uns primers resultats positius, tot i que molt provisionals, del prototipus que està duent a terme, aquest dijous l'empresa britànica AstraZeneca s'ha volgut obrir pas en la cursa anunciant un acord amb les autoritats nord-americanes per proveir de 400 milions de dosis de l'antídot que està assajant l' Institut Jenner de la Universitat d'Oxford, amb què col·labora per produir-lo massivament si se'n demostra l'eficàcia.

A través de l'Agència de Desenvolupament i Recerca Biomèdica Avançada dels Estats Units, Washington ha donat al fabricant AstraZeneca 930 milions d'euros per possibilitar la fabricació de la vacuna a gran escala i també per dur a terme els assajos en 30.000 pacients, inclosos nens, de la fase tres de les proves clíniques.  

La companyia, que també compta amb finançament del govern britànic, admet el risc que corre quan reconeix en el comunicat que "la vacuna pot no funcionar", però tot i així es compromet "a avançar el programa clínic amb rapidesa i a augmentar la fabricació". Si s'acaba demostrant l'eficàcia de la vacuna, amb la planificació industrial feta gràcies als ajuts rebuts, al setembre podria haver produït els primers centenars de milions de dosis, una capacitat que augmentaria fins als mil milions l'any vinent. Els Estats Units s'endurien 300 dels 400 primers milions de dosis.

Però els primers resultats de les proves fetes amb animals, coneguts a finals de la setmana passada, han indicat que la vacuna no protegeix prou d'infectar-se de coronavirus. Amb tot, un cop se'ls va practicar l'autòpsia, cap dels micos inoculats mostrava evidències de pneumònia, cosa que suggeriria que, si bé  no s'atura el virus, el tractament podria ser parcialment protector.

En qualsevol cas, AstraZeneca afirma també en el seu comunicat que "aviat", probablement cap a mitjans de juny, esperen els primers resultats després d'un assaig clínic fet amb mil persones, voluntaris sans de 18 a 55 anys. La tercera fase de la investigació, amb 30.000 voluntaris de diferents països, s'iniciaria si les dades fossin encoratjadores. 

Tot i que AstraZeneca assegura que treballa per proveir d'una vacuna assequible per a tot el món, el cert és que les diferents companyies implicades en la cursa per desenvolupar-la no són alienes als grans interessos comercials darrere d'un projecte que, a més de prestigi personal per als científics i nacional per als governants, mou uns interessos econòmics considerables en la indústria farmacèutica. Més aviat tot el contrari.

Deu mil milions de guanys

La prova d'això és que el principal científic designat recentment pel president dels Estats Units, Donald Trump, per dirigir els esforços de creació d'una vacuna, Moncef Slaoui, és un exmembre del consell d'administració de Moderna. Amb l'anunci que va fer dilluns la companyia de Massachusetts, el valor de les seves accions personals es va disparar de 2.400 milions de dòlars a 12.400 (11.330 milions d'euros), segons informava aquesta setmana el New York Times. L'endemà Saloui va vendre els seus títols i l'administració Trump va assegurar que donaria els guanys a la recerca contra el càncer.

L'anunci que ha fet aquest dijous AstraZeneca no ha comportat cap moviment a l'alça de la seva cotització, que en el mercat de Londres ha caigut un 1,1% a mig matí per estabilitzar-se posteriorment. Al llarg de l'any, però, els títols s'han revaloritzat un 15%.     

La vacuna que sembla capdavantera d'aquesta cursa mundial, la de la companyia Moderna, es basa en una tècnica pionera, molt innovadora, que injecta material genètic del virus directament (RNA) que després posa en marxa el sistema immunitari humà. La vacuna d'Oxford funciona de manera diferent, més clàssica: utilitza una versió debilitada d'un virus de refredat comú que provoca infeccions en ximpanzés i conté el material genètic del Sars-Cov-2, el virus que causa el covid-19. Després de la vacunació, les cèl·lules del receptor creen proteïnes que prioritzen el sistema immunitari per atacar el virus si intenta entrar al cos.