REGNE UNIT

La defensa del gaèlic esdevé clau en la política de l’Ulster

L’aprovació d’una llei que protegeixi la llengua té aturada la formació del govern fa més d’un any

Als afores de l’oest de Belfast, gairebé on la ciutat esdevé muntanya des de la qual poder contemplar-la, hi ha la Bunscoil an tSléibhe Dhuibh, una escola primària del sistema irish-medium school, un dels quaranta-cinc centres d’Irlanda del Nord on es practica la immersió lingüística en gaèlic ( irish ) per a l’etapa d’estudis fins als 11 anys.

El centre el dirigeix Pilib Mistéil, fill de la mateixa immersió que van engegar els seus pares als anys setanta del segle passat, quan l’ensenyament en la llengua autòctona de l’Illa Maragda no només no era promogut per les autoritats unionistes de l’Ulster, sinó que estava sancionat amb multes i fins i tot es podia castigar amb penes de presó.

La Bunscoil an tSléibhe Dhuibh és a tocar de la muntanya de Divis i la Black Mountain -és la traducció del nom, Escola Primària de la Black Mountain-, a poca distància d’on hi havia el Fort Jericho, una de les moltes fortificacions de l’exèrcit britànic a Belfast durant l’etapa d’enfrontaments nord-irlandesos (1969-1998), una guerra civil encoberta que va causar més de 3.500 morts.

La terra sobre la qual van construir la caserna va ser expropiada a quatre persones que havien posat en marxa a finals dels anys seixanta una cooperativa que incloïa una escola per a parlants d’irlandès, un intent de dinamitzar la comunitat de Ballymurphy, llavors una de les més deprimides i marginades de la ciutat.

Fruit dels Acords de Pau de Divendres Sant del 1998 -dels quals avui fa vint anys-, la caserna va ser desmantellada el 2003 i els propietaris originals del terreny van ser indemnitzats. El dos milions de lliures que van obtenir els van donar per millorar i ampliar les instal·lacions de l’escola, inaugurada el 1992, i per obrir la guarderia de 0-3 anys.

“Els dos centenars de nens que veus per aquí -deia a aquest corresponsal dies enrere el director, Pilib Mistéil- són el futur de la comunitat. Un futur bilingüe vist ara amb prestigi i moltes possibilitats no només en termes culturals, socials i lingüístics, sinó també de progrés econòmic. La nostra és una història d’èxit perquè ser bilingüe ara suposa que probablement aniràs a una escola millor, a la universitat i que tindràs més bona feina i més possibilitats en general”.

El 60% dels nens que estudien a la Bunscoil an tSléibhe Dhuibh provenen de famílies en què, almenys, un dels components parla gaèlic. Un quart de segle enrere, l’índex de parlants de l’àrea era molt més baix, amb prou feines el 10%, tot i trobar-se en zona republicana a l’oest de Belfast.

Xifres molt modestes

Amb tot, les xifres de parlants habituals de gaèlic al nord d’Irlanda són molt modestes. L’últim cens fet al Regne Unit, el 2011, assegurava que hi havia al voltant de l’11% de la població que en tenia coneixements. Però només el 2% el parlava habitualment. El sistema d’immersió en irlandès compta amb 7.000 alumnes a la província. D’escoles secundàries només n’hi ha dues. Però en les dues etapes, la progressió d’alumnes per any augmenta contínuament. Entre 2006 i 2017 l’increment ha sigut del 60%.

L’explicació d’aquestes xifres tan baixes és senzilla. “Parlar irish, tenir aquesta identitat i voler-la conservar en un entorn hostil com el que generava el govern de l’Ulster era com viure a les catacumbes. Ens hem passat segles sense drets i ara no ens poden tornar a discriminar una altra vegada. La nostra gent veu què passa a tot Europa, veu què ha passat a Catalunya, el País Basc i fins i tot Gal·les, i no deixarem que torni a passar”. Ho deia Ciarán Mac Giolla Bhéin, activista per la llengua gaèlica i un dels impulsors de la campanya en defensa dels drets dels seus parlants, en una entrevista a l’ARA que va tenir lloc fa dues setmanes al centre cultural McAdam Ó Fiaich, de Falls Road, a l’oest de Belfast. Inaugurat el 1991 per iniciativa cooperativista dels veïns de la zona sense comptar amb cap ajuda pública, el primer objectiu van ser les classes per a adults.

Objectiu polític

El moviment per la defensa del gaèlic ha trobat en la reivindicació d’una llei específica que el protegeixi un objectiu molt concret que va més enllà de la dimensió cultural, lingüística o educativa. Perquè totes tres conflueixen en una dimensió política ara especialment important a Irlanda del Nord.

Sense el compromís d’aprovació de la llei -el reconeixement de la qual es recull a l’Acord de Sant Andrews del 2006, un més dels adoptats durant el llarg procés de pau-, el Sinn Féin no acceptarà tornar a entrar al govern de Stormont, l’executiu autònom de la província, que va caure fa més d’un any. Però el DUP, els unionistes que donen suport a la premier Theresa May a Londres, no en volen ni sentir a parlar. Una raó la donava recentment l’exdiputat i exconseller del govern nord-irlandès Nelson McCausland. En unes provocatives declaracions deia que “no es pot aprovar cap llei del gaèlic perquè la conseqüència futura és el que ha passat a Catalunya, la demanda de la independència”. En el cas nord-irlandès, la unificació de l’illa.

La sociolingüista de la Queens University Deirdre Dunlevy, natural de la república on va estudiar gaèlic en tant que llengua oficial i obligatòria, atribueix les declaracions a “un afany propagandístic”. “Comparar les situacions d’Irlanda del Nord i de Catalunya no té sentit, és jugar amb la por dels votants del DUP. Forma part del joc polític”.

Mentre no es forma govern a Belfast i s’aprova o no una llei del gaèlic, una de les preguntes dels parlants de l’irlandès que es fa Ciarán Mac Giolla Bhéin mostra el dilema futur a què s’enfrontarà la província els anys vinents: “¿Si els nostres drets no són respectats dins l’estat britànic, què hi fem?”