CRISI POLÍTICA ALS EUA

La deriva conspiranoica de Trump trenca el Partit Republicà

Les divisions eren palpables molt abans que les hordes de Trump campessin descontrolades per les cambres legislatives del país

Els nord-americans recordaran l’assalt de dimecres al Capitoli dels Estats Units per part de partidaris de Donald Trump per evitar la confirmació de la victòria electoral del demòcrata Joe Biden com un dia infame, una taca vergonyosa a la seva democràcia “excepcional”. Les accions de la turba trumpista no poden ni seran ignorades, ja que van suposar una insurrecció fallida instigada pel president sortint nord-americà i permesa per anys d’omissió i connivència del Partit Republicà.

La deriva conspiranoica de Trump en els seus últims dies de govern, amb les seves constants acusacions de frau electoral infundades, desacreditades pels estats i rebutjades pels tribunals, han acabat trencant el Partit Republicà. Les divisions eren palpables molt abans que les hordes de Trump campessin descontrolades per les cambres legislatives del país i tindran conseqüències duradores per al futur del partit i el seu lideratge.

De fet, l’encara líder del Senat, el republicà Mitch McConnell, abans que la sessió fos suspesa pels aldarulls, va fer un discurs molt dur en el qual va criticar l’intent tant del president com d’alguns legisladors del seu propi partit de revocar el resultat de les eleccions presidencials. “Els votants, els tribunals i els estats han parlat. Si els desautoritzem, danyarem la nostra república. Si aquestes eleccions es revoquen per meres acusacions del bàndol perdedor, la nostra democràcia entrarà en una espiral de mort”. Les seves contundents paraules, però, van arribar tard.

Una ultradreta fidel a Trump

Durant els últims dos mesos, la gran majoria dels legisladors republicans no tan sols es van negar a reconèixer la victòria de Biden, sinó que van alimentar les mentides de frau electoral escopides per Trump dia sí dia també des del seu compte de Twitter i en plena tercera onada de covid-19. Alguns ho van fer per mostrar la seva lleialtat al president o per evitar la seva ira. D’altres, com l’elit republicana encapçalada per McConnell, ho van fer per càlculs polítics, ja que dimarts passat es jugaven -i van perdre- la majoria al Senat en les dues eleccions celebrades a Geòrgia. Molts d’ells, però, reconeixien en veu baixa o obertament la derrota.

Només els legisladors d’una facció més fanàtica, amb seguidors de QAnon -la teoria de la conspiració pro Trump- entre les seves files, i que té arrels en el moviment ultradretà Tea Party, sorgit el 2009, creuen, o així ho declaren, que l’elecció presidencial va ser manipulada. Tenen una gran força entre les bases conservadores i republicanes, i són les més fidels a Trump. El seu culte a la personalitat del president ha afeblit l’establishment del Partit Republicà, que mentre es mantenia al poder va optar per ignorar la demagògia de Trump i els seus atacs als principis tradicionals del partit, com el lliure comerç o l’intervencionisme militar, o als valors democràtics (un 39% dels nord-americans, per exemple, creuen que hi va haver frau electoral en les últimes eleccions).

Més de 100 legisladors republicans a la cambra baixa i mitja dotzena al Senat van donar suport a un intent d’eliminar el recompte de vots de certs estats en conflicte, fins i tot després dels actes d’insurrecció dels seguidors de Trump. El senador de Texas Ted Cruz, un dels favorits del moviment Tea Party i que es perfila per repetir com a candidat presidencial el 2024, va ser un dels promotors principals d’aquesta iniciativa. Tant ell com el senador de Missouri Josh Hawley s’han posicionat com a seguidors de l’ala trumpista del partit. Una jugada que els pot sortir bé si Trump manté la seva gran influència dins de la formació i decideix, finalment, no presentar-se altre cop d’aquí quatre anys.

El gir de Pence

A l’altra banda del tauler se situa el vicepresident, Mike Pence, que també té ambicions presidencials. Pence, criticat durant aquests anys per ser fidel com un gos al president, va decidir dijous a la matinada trencar amb ell. Trump li demanava evitar la confirmació del triomf de Biden, però ell va optar per seguir el mandat constitucional que li impedeix reclamar autoritat unilateral per determinar quins vots electorals dels estats es poden acceptar. I va subratllar que el seu paper era sobretot cerimonial.

Pence, doncs, es trobava entre l’espasa i la paret. No tenia cap altra opció i segurament en els pròxims dies i setmanes rebrà la fúria i la ràbia no només de Trump sinó també de les seves bases. Però també es pot erigir en el candidat conservador capaç d’unir el partit, si el trumpisme acaba perdent pistonada.

Trump es va afanyar poc després del final de la votació a comprometre’s a una transició pacífica, conscient que la insurrecció fallida dels seus seguidors li pot restar poder i influència en el partit. Durant els pròxims mesos veurem com els republicans i les seves bases encaren un món sense Trump a la Casa Blanca i si el trumpisme acaba engolint el partit.