Era la vuitena vegada que ho intentaven, van passar-s'hi més de 12 hores i, ja de matinada, van tornar a aixecar-se de la taula amb les mans buides. L'enèsima ronda de contactes a Brussel·les entre els primers ministres de Sèrbia, Ivica Dacic, i Kosovo, Hashim Thaçi, amb la mediació de la cap de la diplomàcia europea, Catherine Ashton, no va servir perquè els veïns balcànics arribessin a un acord per normalitzar les seves relacions.

Un dels principals esculls en la relació entre Belgrad i Pristina, que Brussel·les intenta desencallar des de fa sis mesos, és l'estatus de la part nord de Kosovo, de majoria sèrbia. D'ençà que Kosovo va declarar-se unilateralment independent de Sèrbia tot just fa cinc anys, la comunitat internacional vetlla perquè els dos països es reconciliïn. Des de llavors Belgrad no reconeix Kosovo -com tampoc ho fa Espanya ni potències com Rússia i la Xina, que tenen la clau de la porta de l'ONU-, però, com a signe d'acostament, s'ha mostrat disposat a rebaixar la influència a la província del nord. A canvi, però, reclama que la regió, on viuen uns 40.000 serbokosovars, tingui més autonomia -en concret, demanen certs poders executius, com l'administració de la justícia i la gestió de la policia-, però Pristina ho rebutja.

"Hi havia diverses propostes sobre la taula i, tot i que la distància entre les dues bandes s'ha reduït, continua sent molt profunda", va declarar Ashton dimecres a la matinada, després de la reunió. "S'ha progressat molt i els elements per a possibles solucions hi són", va afegir la seva portaveu.

Segons els mitjans locals, els dos primers ministres també van deixar la porta oberta a seguir negociant. "Encara tenim temps per trobar una solució", va afirmar Dacic. "Les negociacions poden continuar la setmana que ve si Sèrbia accepta els nostres principis", va respondre Thaçi.

Però tot i el to positiu de les declaracions dels uns i els altres, el cert és que l'únic punt que van acordar les tres parts va ser que Dacic i Thaçi tornarien als seus països per consultar les solucions proposades, i que prendrien una decisió en els pròxims dies.

Clau del club comunitari

Normalitzar les relacions bilaterals amb Kosovo és un dels punts claus perquè Sèrbia avanci en el procés d'entrada a la Unió Europea, després d'haver obtingut l'estatut de candidat oficial l'any passat. L'informe que Ashton faci aquest mateix mes sobre els progressos que ha fet Sèrbia servirà de base perquè els 27 obrin les negociacions per a l'adhesió.

En un context d'hores baixes per a la UE -en què els ciutadans europeus, des de dins, es miren la Unió amb recel i tement que les tensions entre nord i sud causades per la crisi de l'euro acabin creant una esquerda insalvable-, el projecte comunitari continua sent atractiu per a molts que se'l miren des de fora, i la cua dels que volen entrar a formar-ne part encara és llarga. Turquia, Islàndia, Macedònia i Montenegro també tenen l'estatut de candidats a l'adhesió de la UE. El primer de la fila és un altre país sorgit de l'esclat de l'antiga Iugoslàvia: Croàcia, que es convertirà en el 28è membre de la Unió el dia 1 de juliol.