Una desigualtat en augment arreu

El denominador comú a Europa és l’augment de les diferències entre els més rics i els més pobres

SORAYA MELGUIZO / GEMMA TERÉS / QUIM ARANDA

Tot i que hi ha variacions entre països, el denominador comú a Europa és l’augment de les diferències entre els més rics i els més pobres, amb una franja intermèdia que va perdent cada cop més pes.

Itàlia

La classe mitjana creix, però també augmenta la desigualtat

El 2019 la majoria dels italians, un 52% dels entrevistats, es definien com a classe mitjana en un estudi d’abast europeu elaborat pel portal alemany Statista. En realitat, com demostra l’últim informe de l’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmics (OCDE), la percepció individual no sempre es correspon a la realitat.

Segons la definició de l’OCDE, es consideren classe mitjana les llars amb una renda situada entre el 75% i el 200% de la renda mitjana anual a la regió. En el cas d’Itàlia, se situa al voltant dels 42.000 euros. Però, ¿existeix realment la classe mitjana? Segons aquest estudi, es tracta d’una espècie en vies d’extinció en gran part dels països industrialitzats, excepte Itàlia. Al país transalpí, en contra de la tendència generalitzada, la classe mitjana va augmentar el 2019 respecte als tres anys anteriors. Fins a 1,3 milions de famílies van entrar a formar part d’aquest grup l’any passat, i el percentatge de famílies de classe mitjana va passar del 51,7% al 57,7%, segons una investigació feta pel Centre Enaudi i la banca Intesa San Paolo. Tot i això, els experts assenyalen que cal diferenciar dos trams d’ingressos en els quals es divideix la classe mitjana italiana. Així, mentre que el nombre de contribuents que se situen en el tram entre els 15.000 i els 26.000 euros d’ingressos va baixar gairebé un 3% (uns 360.000 menys), va augmentar el nombre de contribuents que declaren prop de 55.000 euros d’ingressos.

Segons les dades de l’Institut Nacional d’Estadística d’Itàlia (ISTAT), el 43,8% dels italians no arriben als 15.000 euros a l’any, que és el tall entre la classe mitjana i la classe baixa. És a dir, si bé va augmentar la classe mitjana, també va augmentar la desigualtat entre classes i la bretxa entre els trams. Un estudi recent d’Oxfam va calcular que a Itàlia el 10% dels més rics tenen sis cops més recursos que el 50% de ciutadans més pobres.

Alemanya

Menys classe mitjana i més diferències entre rics i pobres

Els últims deu anys l’economia alemanya no ha parat de créixer. Tot i així, les diferències entre rics i pobres han augmentat i cada cop més llars reben menys de 12.529 euros a l’any, el llindar oficial per definir la pobresa. El 2019 eren un 16,7% de la societat, però el covid, que amenaça amb la pitjor crisi des de la Segona Guerra Mundial, pot augmentar la desigualtat i portarà moltes famílies a programes d’ajudes socials.

Un estudi de l’Institut Roman Herzog apuntava que els últims anys hi ha hagut un augment de la classe mitjana perquè més gent ha pogut accedir al mercat laboral, però el coronavirus “pot trencar aquest estatus de seguretat de manera rotunda”. Una mesura que va millorar la situació de moltes famílies va ser la introducció del salari mínim interprofessional el 2015. Els anys abans, les reformes del govern ecosocialdemòcrata (1998-2005) de Gerhard Schröder (SPD) van generar també nous llocs de treball, un milió i mig dels quals a temps parcial o jornada molt reduïda sense assegurança mèdica ( minijob ), però alhora més de dos milions a temps complet. El coronavirus amenaça ara amb generar acomiadaments massius. Segons el setmanari Der Spiegel, es calcula que el conjunt dels alemanys tindran 390.000 milions d’euros menys als seus comptes per la pandèmia.

A Alemanya, el 2018 un 58% de la població pertanyia a la classe mitjana. Estudis basats en l’opinió dels enquestats, però, situen el percentatge entre el 80% i el 95%. Els tipus d’interès negatius per a clients privats també han afectat part de la classe mitjana, que comptava amb molts estalvis al banc. I més de sis milions de persones estan endeutades, una circumstància que també es preveu que s’agreugi a causa del covid.

A les revistes econòmiques alemanyes fa dècades que es titula amb “La fi de la classe mitjana” i s’escriu sobre el temor de caure en la pobresa i sobreendeutament, especialment quan s’acosten eleccions. I Alemanya tindrà votacions al Bundestag la tardor de l’any vinent.

Regne Unit

Un sector “espremut” i cada vegada més encerclat des del 2008

L’any 2015, el llavors líder laborista, Ed Miliband, va popularitzar una expressió per referir-se a l’impacte de la crisi del 2008 al Regne Unit. Va parlar de “classe mitjana espremuda” com el sector de la població que abans, en termes generals, es definia per nivells de renda per a una persona una mica superiors als 30.000 euros anuals, i per a un nucli familiar de quatre, de 70.000, però que havia vist com els seus ingressos havien caigut. Però la definició de classe mitjana no només va associada al nivell de renda. També al capital cultural, la seguretat en el treball i l’educació.

En tot cas, el concepte popularitzat per Miliband ha fet fortuna i s’ha vist ratificat per diferents estudis. L’OCDE en va publicar un el 2019 en què s’afirmava que “al Regne Unit més d’un terç de les famílies amb ingressos mitjans registraven dificultats per arribar a final de mes”. La raó, que també assenyalava l’informe, és que el 10% dels que cobren salaris més alts han augmentat els ingressos un terç més que els assalariats mitjans. Les diferències s’accentuen.

D’acord amb aquests barems, la classe mitjana del Regne Unit comprèn el 59% de la població, menys que la mitjana de l’OCDE (61%). El 2010 era del 64%. L’estancament o la percepció d’estancament dels nivells de renda d’aquest segment, que la pandèmia atiarà, ha anat acompanyat de l’aparició de tota mena de formes de populismes.

Al Regne Unit un indicador evident del declivi de la classe mitjana és la interrupció de l’ascensor social.

I els joves en són les primeres víctimes: els que creixen avui s’enfronten a una caiguda dels salaris reals i a menys oportunitats. Ho han argumentat en un estudi molt recent els professors de la London School of Economics Lee Elliot Major i Stephen Machin: “Durant massa temps hem pagat malament als nostres treballadors clau del sector públic: professors, infermeres i cuidadors. El Regne Unit és ara un país fragmentat, definit per les divisions econòmiques, geogràfiques i polítiques”. I la seva classe mitjana està exposada a les creixents desigualtats.