OBSERVATORI D’EUROPA

La desigualtat social com a amenaça

Cent tretze milions de persones viuen en risc de pobresa o exclusió social a la Unió Europea, més d’un 22% de la població. La xifra està extreta d’un informe sobre les desigualtats socials publicat per la Fundació Bertelsmann. Què vol dir viure en risc de pobresa segons l’estudi? Viure amb menys del 60% de la mitjana d’ingressos nacional. Un 20% d’europeus diuen que tenen problemes per arribar a final de mes, i un 34% admeten que no poden fer front a despeses inesperades, com ara reparar la rentadora si s’espatlla. Un 38% de les famílies en risc de pobresa asseguren que s’han vist afectades, sobretot, pels costos desproporcionats de l’habitatge, que representen, en la majoria de casos, més del 40% dels seus ingressos disponibles.

Aquestes mitjanes amaguen, a més, grans diferències entre estats membres: només un 0,8% de la població de Suècia pateix una forta privació material, mentre que a Bulgària aquesta xifra és el 30%. A les institucions europees, les dades macroeconòmiques anuncien temps de recuperació: la renda per càpita ha crescut al voltant d’un 2% anual els últims tres anys, i l’atur ha caigut a tota la UE els últims dotze mesos i ara està en una mitjana del 6,7%, un nou mínim històric. Però, encara que les xifres diguin que Europa està bé, el malestar és real.

La França dels armilles grogues té el rècord de contractes de molt curta durada: la majoria dels 4,5 milions de contractes signats cada trimestre no superen la setmana de termini. Els últims anys, els treballadors pobres no només han augmentat a Itàlia, Espanya o Grècia, sinó que Alemanya, per posar un exemple, és el país on més ha crescut la xifra de treballadors en risc de pobresa en l’última dècada.

A mitjans del 2018 l’atur a la Unió Europea s’havia reduït fins a un 6,9%, una xifra que ja s’acostava als nivells precrisi. En canvi, aproximadament un de cada deu treballadors a la UE viu per sota del llindar de la pobresa. Cada cop hi ha més treballadors pobres. La xifra no ha parat de créixer des del 2005 i els joves estan entre els més afectats. Les dades macroeconòmiques només sobrevolen la realitat. L’Europa de les percepcions també és real.

Un 84% dels europeus pensen que les diferències d’ingressos al seu país són massa grans. La preocupació pels desequilibris socials sortia ja a l’Eurobaròmetre del 2017, en què l’atur i la desigualtat eren les principals preocupacions dels ciutadans europeus, al davant de la immigració, la seguretat, el deute públic o el baix creixement econòmic. Les desigualtats preocupen arreu. Un 50% dels alemanys i un 46% dels suecs creuen que és un dels reptes més urgents per a Europa.

El principal repte de la Unió Europea és social. “La capacitat d’atracció de la democràcia i la seva legitimitat requereixen igualtat en l’educació, l’assistència sanitària i la capacitat socioeconòmica, i els líders polítics de les democràcies establertes semblen haver-ho oblidat”, assegura el politòleg Staffan Lindberg, que ha estudiat com l’augment de les desigualtats amenaça les democràcies europees. Sense recuperar el teixit social europeu i la confiança en el futur econòmic tampoc es recuperarà el suport a una Unió Europea aclaparada per un populisme alimentat per moltes de les polítiques dels últims anys.