La detenció dels caps narco no frena la violència a Mèxic

Ciutat de MèxicEl govern d’Enrique Peña Nieto s’ha exhibit amb la detenció de dos dels narcotraficants més importants del país i, per extensió, del món. El primer va ser Servando Gómez, àlies La Tuta, exmestre d’escola i l’últim líder del càrtel Los Caballeros Templarios. El segon és Óscar Omar Treviño, àlies El Z-42, cap de Los Zetas, el grup més sanguinari del país, que va posar de moda les decapitacions filmades i que és responsable de l’atac al Casino Royale de Monterrey el 2011, on van matar indiscriminadament 52 persones.

Aquestes importants captures, però, no han suposat un canvi en la tensió social que viu el país, especialment a la regió de Guerrero, on continuen desapareguts 43 nois de l’escola de mestres d’Ayotzinapa. I és que com diu l’especialista en seguretat de la Universitat de San Diego David Shirk, “el govern de l’expresident Felipe Calderón estava obsessionat amb la seguretat, i el de Peña Nieto està obsessionat a aconseguir que no hi hagi obsessió amb la seguretat”.

L’escapçament aquests últims dos anys de les organitzacions criminals més importants del país, com el càrtel de Sinaloa amb la caiguda de Joaquín El Chapo Guzmán, ha sigut el resultat de la centralització de les polítiques de seguretat, en mans del secretari de Governació (equivalent a un ministre de l’Interior), Miguel Ángel Osorio Chong. Dels 122 objectius marcats per Peña Nieto en arribar a la presidència, 90 han sigut detinguts o morts.

Però les xifres d’impunitat i de desplaçats no baixen. Els últims quatre anys 300.000 persones han fugit dels seus pobles per violència o violació dels drets humans. La Comissió Mexicana de Defensa i Promoció dels Drets Humans va publicar un informe al desembre en què alertava que la impunitat dels delictes és del 98%.

22.000 desaparicions pendents

De fet, la guerra contra el narcotràfic que va engegar Calderón el 2006 va generar fins al 2011 bona part de les 22.000 desaparicions pendents de resoldre. Una guerra que ha continuat Peña Nieto, amb un sucós ajut dels Estats Units a través del Pla Mérida. Malgrat els esforços, Mèxic segueix sent el camí directe i principal per on passa el 90% de la cocaïna i l’heroïna que es consumeix als EUA, i és líder mundial en la producció i exportació de metamfetamina i marihuana. Els ingressos derivats representen prop del 4% del PIB mexicà, uns 30.000 milions de dòlars, i generen mig milió de llocs de treball, segons un estudi publicat a Foreign Affairs.

Amb la tornada al poder del PRI, el llenguatge oficial sobre la seguretat ha canviat radicalment. Si Felipe Calderón mostrava els narcotraficants detinguts amb gran parafernàlia mediàtica i convidava la premsa a la presentació de cada detingut, ara l’executiu priista fa simples “trasllats” en què mostra el detingut durant uns segons caminant en un hangar i acompanyat per militars. El govern ni tan sols informa del nom del grup criminal per evitar una suposada publicitat als càrtels.

Denúncia de l’ONU

Però la lluita contra el crim organitzat a Mèxic té una cara fosca. El relator especial de l’ONU sobre la tortura, Juan Ernesto Méndez, va denunciar ahir que “la tortura i els maltractaments després d’una detenció són generalitzats al país i tenen lloc amb total impunitat”. Méndez va fer especial incidència en el cas dels estudiants desapareguts -en què la connivència entre cossos policials i crim organitzat ha quedat en evidència- per reclamar “reformes estructurals en matèria de seguretat, lluita contra la corrupció i garanties per als drets humans”.

Amb la captura de La Tuta i El Z-42, la llista de cares famoses del narcotràfic està minvant. Però encara queden veterans com Ismael El Mayo Zambada i Enedina Arellano Félix, coneguda com La Narcomami. A més, la caiguda dels jefes va seguida sempre de cruentes pugnes entre les faccions internes que acaben creant nous grups criminals. Es calcula que a Mèxic hi ha uns 50 minicàrtels que no només es dediquen al narcotràfic sinó que es diversifiquen amb el segrest, l’extorsió, el robatori d’hidrocarburs, la pirateria i el tràfic de blanques.