SÈRIE VENEÇUELA (2/10)
Internacional 13/05/2018

Els diaris de Veneçuela tanquen per falta de paper

El govern, l’únic importador, en dificulta l’accés als mitjans crítics

Mònica Bernabé
3 min
Protesta a Caracas el 3 de maig, Dia de la Llibertat de Premsa.

Enviada especial a Caracas“El govern ha rehabilitat el centre de salut Cipriano Yerena de Caracas per continuar facilitant al poble una sanitat gratuïta de qualitat”, afirma el periodista que presenta l’informatiu del vespre del canal públic Venezolana Televisión. És una de les notícies estel·lars del dia, a part que l’executiu de Nicolás Maduro ampliarà el pla de vacunació nacional i oferirà noves beques als estudiants.

Diumenge vinent, dia 20, hi ha eleccions presidencials a Veneçuela i, quan falten pocs dies per a la cita electoral, les notícies positives sobre el govern es multipliquen a la cadena estatal, els informatius de la qual no tenen res a envejar a l’antic No-Do de l’Espanya franquista. Són summament avorrits i Nicolás Maduro hi és presentat constantment com el salvador de la pàtria. “Som aquí per fer una revolució de veritat!”, és un dels lemes de la cadena, que repeteix fins a la sacietat.

A la resta de mitjans de comunicació tradicionals de Veneçuela la informació crítica sobre el govern també és escassa, malgrat que al carrer la queixa ha esdevingut el pa de cada dia. Tothom diu el mateix: a Veneçuela no s’hi pot viure, perquè els preus pugen cada dia. La inflació acumulada el 2018 era del 453,3% al mes de març. Xabier Coscojuela és director de Tal Cual, un rotatiu que es defineix com d’esquerres i va néixer l’any 2000. Abans era un diari imprès. Ara només informa a través d’internet. Coscojuela n’explica la raó: “No tenim paper”. A banda de Tal Cual, 16 mitjans impresos més es van deixar d’editar l’any passat, segons dades de l’organització veneçolana Espacio Público. Curiosament tots eren crítics amb el govern.

L’empresa estatal Corporación Maneiro és l’única que importa paper a Veneçuela, i després el ven als mitjans de comunicació. “El setembre del 2014 vam rebre una carta del grup mediàtic Últimas Noticias [que pertany al govern] que ens advertia que no podria continuar imprimint el nostre diari a la seva rotativa”, explica el director de Tal Cual. La raó que Últimas Noticias argüia era la falta de paper. Amb la crisi econòmica a Veneçuela, el govern n’havia reduït les importacions i Últimas Noticias no podia donar resposta a tota la demanda.

Tal Cual es va adaptar a la nova situació. El diari va passar de tenir 24 pàgines a editar-ne només 16, i després fins i tot ens vam convertir en setmanari”, relata Coscojuela, fins que finalment van tirar la tovallola. “El govern assegurava que no hi havia prou paper, però cada dia editava un rotatiu de 32 pàgines, Ciudad Caracas, que distribuïa de forma gratuïta al metro de la capital veneçolana”, es queixa el director de Tal Cual. L’executiu de Nicolás Maduro no ha ordenat oficialment el tancament de cap mitjà de comunicació a Veneçuela, segons Coscojuela, però ha fet la vida impossible a aquells que no combreguen amb el chavisme.

Vuit canals de televisió i 54 emissores de ràdio van tancar el 2017 a Veneçuela, i aquest any nou mitjans impresos més s’han deixat de publicar, segons Espacio Público. També per falta de paper, o pels preus desorbitats de les planxes d’impressió i de la tinta, que, per cert, els mitjans també han d’adquirir a la companyia estatal Corporación Maneiro.

Autocensura i falta de permisos

“Hi ha una política deliberada de castigar determinats mitjans de comunicació”, corrobora el director d’Espacio Público, Carlos Correa, que considera que molts periodistes han optat directament per l’autocensura: evitar publicar informació que molesti el govern. L’any passat 17 corresponsals estrangers van ser expulsats de Veneçuela, o se’ls va impedir l’entrada. Sol·licitar un permís de premsa al país és gairebé una missió impossible. El govern acostuma a optar pel silenci administratiu: ni accepta ni denega els permisos, es limita a no donar-hi resposta.

“La gent a Veneçuela té ànsia d’informació”, assegura Carlos Correa. Durant els últims anys han augmentat els mitjans digitals, i la difusió d’informació a través de les xarxes socials i WhatsApp. “Això també fomenta les notícies falses”, reconeix Correa. Però les classes populars difícilment tenen accés a internet. La seva principal font d’informació continuen sent els mitjans controlats pel govern.

Chávez, omnipresent

A Veneçuela hi ha fins a sis canals estatals de televisió, on la figura d’Hugo Chávez és omnipresent o, en el seu defecte, la de l’actual president, Nicolás Maduro. Fins i tot ara, en plena campanya electoral de les presidencials. El mateix exèrcit té una cadena pròpia, on els lemes a favor de “la revolució bolivariana” són constants. Diosdado Cabello, l’actual dirigent del Partit Socialista Unit de Veneçuela -la formació de Chávez-, protagonitza un programa de televisió setmanal en un altre canal estatal. L’espai es diu Con el mazo dando, i Cabello fa una imitació barroera de Chávez. S’envolta de classes populars i repeteix proclames per la pàtria.

stats