El número dos d'Alba Daurada desapareix per eludir la presó

L'advocat de Christos Pappas diu que no s'entregarà a la policia

Les autoritats gregues han admès aquest divendres que el número dos de l'organització neonazi Alba Daurada, Christos Pappas, ha fugit per evitar la presó. Un tribunal d'Atenes va condemnar la setmana passada la cúpula ultradretana a tretze anys de presó per haver dirigit un "grup criminal" i una trentena de persones més per ser-ne membres. Dels 39 condemnats per als quals els jutges van ordenar la presó immediata, tots estan entre reixes –en tres presons del país– menys Pappas i Ioannis Lagos, que gaudeix d'immunitat perquè és eurodiputat.

Condemnen a 13 anys de presó la cúpula del partit neonazi grec Alba Daurada

Segons fonts citades per la premsa local, no hi ha notícies de Pappas des que l'1 d'octubre es va presentar a signar en una comissaria de policia, per complir les condicions de la seva llibertat sota fiança. Pappas, de 58 anys i propietari d'una botiga de mobles, és conegut perquè és el fill d'un tinent general i per uns vídeos en què apareixia ensenyant a criatures a fer la salutació nazi de Heil Hitler. S'ha dictat una ordre de cerca i captura. La policia no ha trobat l'ultradretà a les seves tres residències conegudes a Atenes i la ciutat de Ioannina. 

"Està decebut i no s'entregarà", ha dit a la cadena de televisió pública ERT l'advocat de Pappas, Pericles Stavrianakis. "És una decisió feta amb consciència", ha dit, i ha argumentat que, com volia la Fiscalia, l'empresonament no s'hauria d'haver materialitzat fins que la sentència fos ferma. L'advocat no ha volgut aclarir si el seu client ha sortit de Grècia.

Peça clau

Pappas és considerat un dels cervells dels neonazis i l'artífex dels seus escamots que sembraven el terror als carrers, apallissant immigrants, gais i activistes d'esquerra abans i després que Alba Daurada entrés al Parlament grec el 2012 i es convertís en la tercera força el 2015. Va ser precisament a casa de Pappas on van ser detinguts els autors de l'assassinat del raper Pavlos Fyssas el setembre del 2013 i on la policia va trobar nombrós material de propaganda nazi. També aleshores es va evadir de la justícia, fins que es va entregar uns dies després que els seus coreligionaris fossin detinguts.

Durant el macrojudici, que es va allargar cinc anys, Pappas va intentar justificar-se explicant que era col·leccionista de records nazis.

Alba Daurada va a la presó, però el seu verí no

El lider del grup, Nikolaos Michaloliakos, s'ha entregat voluntàriament i ha declarat que està "orgullós" d'haver estat empresonat per les seves idees, mentre que la seva dona, Eleni Zaroulia, és una de les dotze condemnades per a les quals els jutges han ajornat l'ingrés a presó mentre no es resol l'apel·lació.

Entrevista a Kostas Papadakis, advocat

Kostas Papadakis és l'advocat de quatre pescadors d'origen egipci que van ser brutalment atacats per membres d'Alba Daurada, que han sigut condemnats per temptativa d'assassinat. Respon a les preguntes de l'ARA en una conversa telefònica des d'Atenes.

Com valora que Pappas hagi desaparegut?

Se suposa que des de fa dues setmanes, quan es va conèixer la sentència, tots els condemnats estaven sota vigilància policial per evitar justament això. Però en el seu cas no el van vigilar. Només calia que hi hagués un policia controlant-lo i no ho van fer. El seu advocat diu que no s'ha entregat perquè vol que es resolgui primer el seu recurs. I això pot trigar entre tres anys o quatre. Probablement ha previst passar aquest temps fora de Grècia.

Creu que hi ha connivència?

Crec moltes coses, però no en tinc proves. No sé exactament quines connexions tenia amb la policia, però és molt probable que l'hagin protegit. De fet, un dels condemnats és policia.

Està satisfet amb la sentència?

Satisfet sí, però no estaré content fins que no acabem amb el feixisme i el racisme. La sentència és important perquè no es va quedar en els autors materials dels crims, sinó que en fa fer responsables també els dirigents polítics. Han sigut 465 dies de feina. I és el final d'Alba Daurada, però no el final del feixisme a Grècia. Perquè aquests problemes es resolen socialment i als carrers, no als tribunals.