Eleccions Estats Units 2020: dos exèrcits d'advocats es preparen per disputar fins a l'última papereta

LondresEl candidat demòcrata Joe Biden ha demanat "paciència i comptar fins a l'última papereta" quan s'ha adreçat als seus simpatitzants des de Delaware aquesta matinada. Poc després, des de la Casa Blanca, Donald Trump no només ha reclamat una victòria que encara no és oficial, sinó que, a més, ha amenaçat amb dur el recompte dels vots per correu al Tribunal Suprem per aturar un hipotètic "frau", del qual no ha pogut presentar cap prova.

Amb uns quatre milions de vots encara per comptabilitzar als tres estats clau del nord industrial (Wisconsin, Michigan i Pennsilvània), i centenars de milers a Geòrgia, l'estratègia que els dos camps –republicans i demòcrates– han estat preparant en cas que no hi hagués un resultat clar al final de la nit electoral cobra tota la rellevància. Fa mesos que dos exèrcits d'advocats es preparen per fer front a aquesta eventualitat.

El moment decisiu sembla que ha arribat, assumint la hipòtesi que el vot per correu sigui majoritàriament demòcrata, i passa el mateix amb els anomenats vots absents, els emet algú que no pot o no vol assistir al col·legi electoral oficial al qual està assignat normalment. Per evitar que aquests vots sumin i crear confusió i dubtes, Trump juga amb l'assumpció que els vots per correu i els absents no necessàriament han de ser correctes.

Fins a la jornada d'ahir, els respectius equips legals ja han litigat sobre els terminis del vot per correu, la validesa de les signatures, el tipus de sobre, les característiques dels col·legis electorals i altres circumstàncies relatives a problemes derivats de les dificultats afegides per la pandèmia. En total, aproximadament 300 demandes en desenes d'estats de tot el país han comportat canvis en els procediments habituals. És el que Trump vol disputar. Per exemple, el cas de Pennsilvània, que permet rebre vots fins divendres com a part del procediment legal establert i que han de ser comptabilitzats.

Tancats els centres de votació, el terreny de joc pot ser el dels tribunals, doncs, i eventualment el Suprem, on els jutges conservadors tenen un avantatge de sis a tres després que Trump aconseguís fa deu dies la nominació de la conservadora Amy Coney Barrett, que substituïa la progressista Ruth Bader Ginsburg, morta el 19 de setembre.

"Fa més d'un any que els republicans ens estem preparant per a això", declarava fa unes setmanes a l'agència Associated Press el conseller en cap del comitè nacional republicà, Justin Riemer. "Hem estat treballant durant la campanya en la nostra estratègia de preparació de recomptes, en les operacions del dia de les eleccions i en la nostra estratègia de litigis".

Biden, al seu torn, compta també amb centenars d'advocats dirigits per Walter Dellinger, procurador general en funcions de l’administració Clinton, i Donald Verrilli, procurador general del president Barack Obama. Treballen una estratègia centrada en protegir els drets dels votants que han suportat llargues files davant dels col·legis electorals de tot el país creient que les eleccions presidencials serien decidides per les seves paperetes.

El record de Florida 2000

En el record de tothom, a més, hi ha l'experiència de les eleccions de l'any 2000, que finalment va decidir el Tribunal Suprem a favor de George W. Bush contra Al Gore, a compte només de 537 vots de l'estat de Florida.

Un dels homes clau de Trump en tota l'estratègia és Jay Sekulow, advocat del president durant el procés d'impeachment, ariet ultrareligiós de la guerra cultural del trumpisme contra les dones i els drets dels LGBT, i que també va ser defensor en la investigació de l'avocat especial de Rússia. Sekulow és un litigant molt experimentat davant del Tribunal Suprem.

En qualsevol cas, passi el que passi en les properes hores i dies, en funció del recompte i dels resultats dels estats esmentats, i dels possibles litigis, hi ha un calendari estricte que s’ha de seguir per garantir que un president juri el càrrec el 20 de gener. Els membres del col·legi electoral es reuneixen als seus estats respectius el 14 de desembre per votar el president i el vicepresident, i la decisió serà segellada per una sessió conjunta del Congrés el 6 de gener.