ELECCIONS

Donald Trump vs. Joe Biden: les eleccions més incertes i tenses

Nervis abans d’una nit electoral que es podria prolongar durant dies i acabar als tribunals
Una persona votant anticipadament en un col·legi electoral de Bowie, a l’estat de Maryland, aquest dilluns. / MICHAEL REYNOLDS / EFE

Fa només un any, la Cambra de Representants, de majoria demòcrata, estava immersa en una investigació que va derivar en el fallit impeachment a Donald Trump. El procés, que va néixer d’una denúncia anònima dins de l’administració, va intentar esbrinar si el president havia fet xantatge al seu homòleg ucraïnès, Volodímir Zelenski. Trump, com van afirmar diversos testimonis, va ordenar la congelació de fons militars destinats a Ucraïna a canvi que aquest país anunciés l’obertura d’una investigació sobre les presumptes corrupteles de Joe Bien a Kíev quan era el vicepresident de Barack Obama. Zelenski no ho va arribar a fer i el president nord-americà va sortir il·lès del procés gràcies a la disciplina republicana al Senat. Aquesta matinada Trump afronta el cara a cara definitiu amb Biden. Fa quatre anys va tombar la candidata demòcrata de l’establishment. Avui intentarà noquejar el segon.

La història d’aquesta matinada electoral es va començar a escriure l’abril del 2019, quan Biden va anunciar que es presentava a les primàries del Partit Demòcrata. Trump va intuir llavors que l’exvicepresident era, entre tots els precandidats, el més perillós i el que tenia més probabilitats d’acabar sent el seu rival. Ho va encertar, fins i tot malgrat que les primeres votacions van apuntar al senador Bernie Sanders. Intentar enfangar per avançat la reputació de Biden fent ús dels poders del govern li va costar a Trump convertir-se en el tercer president de la història a afrontar un impeachment. En aquesta campanya ha tornat a ressuscitar, sense fortuna, les presumptes corrupteles de la família Biden. En una cursa cap a la Casa Blanca marcada per la pandèmia, i amb unes eleccions convertides en un referèndum sobre la seva gestió, el president no ha tingut la sort que va tenir amb els correus de Hillary Clinton, que van ocupar portades a les portes de les eleccions del 2016. No hi ha hagut sorpresa d’octubre.

Els Estats Units arriben al dia de les eleccions amb prop de 97 milions de vots ja emesos mitjançant les diferents fórmules de vot anticipat. En total, ja han votat el 71% de tots els ciutadans que ho van fer en els comicis del 2016. Aquesta xifra extraordinària permet pronosticar, d’una banda, que hi ha a l’abast de la mà una participació històrica, i, de l’altra, una matinada complicada pel que fa a les certeses i que estarà plena d’interrogants. Cada estat té la seva pròpia reglamentació sobre quan i com s’han de recomptar els vots anticipats, per la qual cosa, en funció dels primers resultats de la nit, és possible que no es conegui el guanyador fins d’aquí uns dies. Per exemple, Pennsilvània, que podria ser un estat decisiu, admetrà l’arribada de vot per correu fins divendres. Segons quin escenari dibuixin els primers recomptes, aquestes paperetes podrien tenir la clau de la Casa Blanca i convertir aquest estat en l’hereu de les polèmiques de Florida a les eleccions de l’any 2000.

Els estats que decantaran el resultat

En mans del Suprem

En aquella ocasió va ser el Tribunal Suprem el que va resoldre les eleccions més d’un mes després atorgant la presidència a George W. Bush per un marge de 537 vots a Florida. El republicà va ser el primer president en més d’un segle que va arribar a la Casa Blanca perdent el vot popular, per una mica més de mig milió de vots, davant d’Al Gore. Donald Trump va batre aquest rècord el 2016, quan va aconseguir la presidència tot i perdre contra Hillary Clinton per gairebé tres milions de sufragis. Difícilment podrà guanyar aquest dimarts a Biden en vot popular, però el mandatari ja ha posat les seves esperances anticipadament en el Tribunal Suprem per assolir els 270 vots electorals necessaris per ser escollit. No ho ha ocultat, tot al contrari. La campanya de Trump contra el vot per correu, que vincula sense proves al frau electoral, arribaria al seu clímax en un escenari en què l’alt tribunal anul·lés els vots necessaris per atorgar-li la presidència en cas que els resultats li siguin desfavorables. Dels nou jutges del tribunal ell n’ha escollit tres.

Només escenaris molt clars a l’inici del recompte evitarien que la matinada s’eternitzés i s’estengués la resta de la setmana. Florida, Arizona i Carolina del Nord, tres estats tradicionalment republicans, prometen oferir resultats gairebé definitius aquesta matinada. Una victòria de Trump a Florida no és decisiva, però sí necessària per al republicà. Una de Biden, que té opcions d’endur-se els tres estats, li obriria amb certa claredat el camí cap a la Casa Blanca. Allà hi passarà la nit electoral el president. ¿Esperarà en silenci fins que els resultats siguin concloents? Faci el que faci, ja té a punt un exèrcit d’advocats per posar-los a litigar.