El 2020, l’any que ha despertat el ‘gegant adormit’ del vot llatí

Molts electors llatinoamericans que abans no s’havien registrat per votar participen aquest cop en els comicis

“Estic al·lucinant amb tota la feina de la gent per fer que s’estigui realitzant aquest somni! Sabia que ho podíem fer i tot just estem començant! #Luchablue”, escrivia l’Aaron García, un activista pro Joe Biden, a aquesta periodista quan els primers resultats de l’estat d’Arizona començaven a insinuar la victòria del candidat demòcrata.

García forma part de l’organització Lucha, que treballa pels drets de la població llatina en aquest estat, que fa frontera amb Mèxic. Lucha i Arizona són, de fet, el clar exemple de com la mobilització de la població hispana ha sacsejat el mapa polític de Washington. Amb el 86% dels vots escrutats, l’estat declarava la derrota de Donald Trump, amb el 48,1% dels vots, la primera per al partit republicà des del 1996, amb Bill Clinton.

“Et puc dir gairebé amb absoluta certesa que Biden deu la seva victòria als llatins sense ni haver-ho intentat”, opina l’expert en comunicació política Roberto Trad, arriscant-se en el pronòstic, perquè encara no hi ha suficients dades per analitzar el comportament dels hispans en aquestes eleccions i, per tant, per saber si han sigut la minoria decisiva.

No s’ha acabat l’escrutini, però el Partit Demòcrata ja ha rebut crítiques per la seva falta d’esforç en atreure el vot llatí en aquestes presidencials. “Hi ha feina a fer”, piulava en aquest sentit la congressista demòcrata Alexandria Ocasio-Cortez el mateix dia de l’elecció. I això que un rècord de 32 milions de llatins americans tenien dret a participar-hi. Els hispans, de fet, són el grup no blanc més nombrós amb dret de vot, per sobre dels afroamericans. Però els quatre anys de Donald Trump han sigut suficients per despertar l’anomenat gegant adormit, el vot llatí.

Lucha porta anys picant portes pels barris de parla hispana del comtat de Maricopa, al qual pertany la capital, Phoenix. La seva tasca ha sigut sobretot la d’educar els ciutadans en els seus drets polítics. “És tan senzill com registrar votants, però no s’havia fet mai”, explicava Alejandra Gómez, una altra membre de l’organització, en una entrevista amb l’ARA pocs dies abans de les eleccions. “Els partits pensaven que no era una bona idea perquè creien que els hi costaria molt. A més, tenien l’estereotip que tots els llatins són indocumentats, no voten i no els interessa la política”. Els resultats s’estan veient ara. Experts en política donen per fet que aquest 2020 se superarà el rècord de participació del 48% en la comunitat llatina.

Juntament amb la ignorància dels partits polítics i la feina burocràtica per registrar votants, hi ha un tercer factor que tradicionalment ha influenciat la participació hispana en les eleccions. Té a veure amb la càrrega que els immigrants arrosseguen del seu país d’origen i que pot arribar a ser tan important com la seva experiència en el país d’acollida. “No creuen en l’estat perquè els ha defraudat a l’hora de garantir-los els drets”, comenta Trad.

Influència del país d’origen

A Arizona tres de cada deu ciutadans són hispans i, d’aquests, el 90% d’arrel mexicana. Als membres de Lucha, per exemple, el que més els pesa és el mur de Donald Trump amb Mèxic i tot el que simbolitza: el menyspreu cap a la població immigrada, les deportacions i la falta d’una reforma que doni la ciutadania a tots els indocumentats que viuen al país. Però en estats com Florida, on no hi ha una comunitat hispana dominant, la cosa canvia.

Per al grup més nombrós, el dels cubans, l’amenaça del socialisme que ha atiat Trump sobre el seu contrincant, juntament amb la mà dura amb països com Veneçuela, ha fet efecte. El mateix dia de les eleccions se sabia que el president havia revalidat la seva victòria en aquest estat amb el 51,2% dels vots, 3,4 punts més que Biden. El New York Times, de fet, publicava que sense el conegut com estat del sol, ara Trump probablement tindria l’elecció perduda.

Socialisme i comunisme són paraules que ràpidament apareixen en les respostes que et donen cubans americans de Miami quan els preguntes per qui votaran. Uns senyors que passen dels 70 anys i viuen al barri Little Havana el primer que pregunten a aquesta periodista quan els diu que ve de Barcelona és què passarà a Espanya amb Pablo Iglesias.

Little Havana és el barri cubà per excel·lència de la ciutat. A la seva famosa Calle Ocho, de dos carrils d’un sol sentit i amb locals d’una sola planta, és més probable que s’adrecin a tu en castellà que en anglès. És probable que t’ofereixin un cafè cubà o un caputxino i que acabis entrant en un local de cigars on fan havans a mà per 10 dòlars.

Un taxista de Miami Beach identifica comunisme amb tot el que impliqui entregar diners públics al ciutadà. “Jo tenia dret a cobrar els 600 dòlars setmanals d’atur -diu amb relació al rescat econòmic que va aprovar el Senat al març per fer front a la pandèmia-, però vaig preferir seguir treballant dur, encara que fos guanyant poc, que viure del que em dona l’estat”. No vol identificar-se perquè diu que treballa per a “rics intel·ligents”, com advocats de Nova York, i altres rics, com Oprah Winfrey, amb residència a la ciutat. El 55% dels cubans de Florida van votar per Trump.

Arizona i Florida són dos estats frontissa. Encara falten els resultats de Nevada, Pennsilvània, Geòrgia i Carolina del Nord, però, sigui qui sigui el pròxim inquilí de la Casa Blanca, una de les qüestions que han posat sobre la taula aquestes eleccions és el pes de la població llatina en la política nord-americana. I la seva presència a Washington tot just acaba de començar.