07/10/2016

“Si em maten, no investigueu”

2 min

A l’exagent del KGB Aleksandr Litvinenko li van posar la dosi mortal de poloni 210 a la tassa de te, al bar de l’Hotel Millennium de Londres, exactament 25 dies després que Anna Politkóvskaia fos abatuda al replà de casa seva a Moscou. No sembla que hi hagi cap relació entre els dos assassinats, però tant el de l’agent com el de la periodista duien incorporat el mateix missatge: això és el que li passarà a qui gosi desafiar el poder. ¿Un missatge dictat des del Kremlin? La resposta és complexa. Mesos abans de ser tirotejada, Politkóvskaia li confiava al filòsof francès i amic personal André Glucksmann: “Si em maten, no investigueu. El responsable estarà al Kremlin”. Amb tot, aprofundint en els indicis i rastres que han deixat els dos crims, es pot percebre en l’emmetzinament de Litvinenko una operació dirigida per actors policials de primera fila: l’home que posa el poloni al te és Andrei Lugovoi i havia estat cap de seguretat de les empreses de Borís Berezovski abans que l’oligarca partís peres amb Putin, s’exiliés a Londres i comencés a destapar el paper violent del kagebisme en l’operació d’enfilar Putin al poder. Qui cobria Lugovoi a l’entrada del Millennium era Dmitri Kovtun, agent soviètic a l’Alemanya de l’Est fins abans de la caiguda del Mur de Berlín, quan Putin era un dels màxims responsables del KGB a la RDA. Ara Lugovoi té immunitat parlamentària com a diputat a la Duma. I Kovtun també té la impunitat assegurada.

L’eliminació de Litvinenko és una operació d’estat, però la de Politkóvskaia seria un encàrrec executat per sicaris. Sol·licitat per qui? Algunes pistes assenyalen Vladislav Surkov, el cap de gabinet de presidència, com l’origen dels suggeriments. Però res fa pensar en l’existència d’una ordre clara i pautada com les que transmetia Stalin. Hi hauria, doncs, una, diguem-ne, externalització de l’eliminació dels enemics de l’estat. Una feina subcontractada que qui gestionaria amb eficiència seria Ramzan Kadírov, president de Txetxènia, ara mateix sota sospita com a autor intel·lectual de la mort del líder opositor Borís Nemtsov. L’autoria o instigació de l’assassinat de periodistes incòmodes o dissidents els últims vint anys s’intueix variada, i aniria del Kremlin a la màfia passant per Kadírov.

I la justícia s’esmuny

El 2009 va ser tirotejada la periodista Natàlia Estemírova, activista de l’ONG Memorial i considerada continuadora de Politkóvskaia. El 1994 havia caigut Dmitri Khólodov investigant la corrupció en les esferes militars i el 1995 Vladislav Lístiev, periodista estrella de la televisió pública que havia declarat la guerra a la màfia. Aquest 2016 començava amb la mort de Vladímir Privilovski quan investigava la corrupció en l’elit política russa. Mentrestant, la justícia calla o menteix enmig de tàctiques dilatòries. Tot el contrari del que esperaven els acadèmics liberals que fa una dècada van decidir arriscar-se i col·laborar amb Putin. Els tribunals ignoren els anhels dels liberals i procuren no interferir en els del poder. De fet, fan el mateix que en temps del terror estalinista.

stats