THE NEW YORK TIMES / LONDRESEl president de la Borsa de Londres, Chris Gibson-Smith, senzillament no té temps per atendre ningú. Christopher North, el director d'Amazon al Regne Unit, també viu molt ocupat. I l'agenda de Charles Dunstone, el fundador de la cadena de telefonia mòbil The Carphone Warehouse, està més que completa.
Tots tres estan entre la desena de líders empresarials als quals els preocupa prou el futur de la pertinença del Regne Unit a la Unió Europea per sumar-se a un grup que fa campanya per mantenir el país com un més dels Vint-i-set. Però ningú sembla disposat a explicar el perquè d'aquesta posició en públic.
Com a garantia d'accés a un espai econòmic de 500 milions de persones, la pertinença a la Unió Europea és vital per a moltes empreses britàniques. No obstant això, amb la ciutadania dividida sobre les relacions amb la UE, la majoria d'empresaris prefereixen un discret silenci abans que posicionar-se públicament i córrer el risc de ser criticats.
Els britànics mai s'han entusiasmat amb la idea de la integració europea i el primer ministre britànic, David Cameron, s'ha vist forçat a afluixar els llaços amb la UE i apuntar la possibilitat d'un referèndum després de les pròximes eleccions generals al Regne Unit.
Roger Carr, president del principal lobi empresarial, la Confederació de la Indústria Britànica, va fer una crida el mes passat als seus col·legues a trencar el silenci o arriscar-se a veure com es fa realitat el que es coneix com a brixit (Britain + exit) , la sortida britànica.
A Europa és "essencial que la veu de les empreses britàniques sigui forta i clara lloant les virtuts de mantenir el compromís entre nosaltres", va dir Carr. I una enquesta entre líders empresarials que va fer el 2011 l'organització proeuropea Business for New Europe va mostrar que el 33% estaven molt d'acord que una sortida britànica de la UE perjudicaria els seus negocis.
Per què, doncs, el silenci?
"Per què no volen ser més explícits?", es pregunta Phillip Souta, director de Business for New Europe, que integra entre altres Chris Gibson-Smith, Christopher North i Charles Dunstone -els quals es van negar a ser entrevistats-. "No estan disposats a parlar més obertament, ja que és un afer políticament molt sensible -diu Souta- que divideix els mateixos directius a dins de les empreses, i amb aquest panorama és difícil sortir a dir-hi la teva".
Martin Sorrell, director executiu del grup de publicitat WPP i un dels pocs empresaris que no té problemes per parlar-ne, manté que si hi ha un referèndum sobre la UE aleshores sí que els directius de les grans companyies es mouran. "De moment tenen prou feina fent funcionar els seus negocis i afrontant els seus reptes", conclou Sorrell.
