Un especial cara a cara

PeriodistaQue Angela Merkel -amb François Hollande de comparsa- acordés amb Putin dos cara a cara en menys d’una setmana mostra, en la cancellera alemanya, força inquietud, i potser la por que Ucraïna se li escapi de les mans com fa dues dècades als líder europeus se’ls va escapar Iugoslàvia. Fa només un any, quan Ianukóvitx estava a punt de ser foragitat per la revolta de Maidan, la visió de la jugada era que Ucraïna seria empesa fàcilment a l’òrbita occidental i que el Kremlin se l’hauria d’embeinar. Ni de bon tros imaginava Merkel que al cap d’un any els morts en la guerra civil ucraïnesa serien més de 5.000 i que els desplaçats i refugiats es comptarien per desenes de milers. Com ha pogut passar? Doncs sembla que ben pocs van saber detectar en Putin pulsions de revenja. Allò que Timothy Garton Ash en diu “la doctrina del ressentiment”. La lògica occidental, cooperant amb Rússia contra el jihadisme i obrint-li les portes del G-8 i de l’Organització Mundial del Comerç, no feia preveure un brot de guerra freda. En les últimes dècades, Occident ha menystingut les claus estratègiques que configuren el marc mental dels polítics russos que se senten hereus de la Unió Soviètica.

I Putin fins on sembla diposat a arribar? Doncs, d’entrada, fins al punt de confrontació que li doni rèdits màxims en suport popular. L’ideòleg del règim, l’ultranacionalista Aleksandr Duguin, ja va advertir que el president havia de defensar la dignitat de Rúsia, i que ningú no entendria que es retirés de Donestk i Lugansk, o bé acceptés la incorporació d’Ucraïna a la Unió Europea i encara menys a l’OTAN. Putin, però, mantindrà la confrontació a Ucraïna sempre que l’altre front que té obert, el de la crisi econòmica, no l’acabi superant i li resti més suports que no pas els que li aporta la retòrica patriòtica.