Debat al Parlament

Syriza, el primer partit de l’esquerra alternativa que la crisi de l’euro ha portat al poder, s’aboca a la ruptura. L’ala esquerra de la formació no accepta la política del primer ministre grec, Alexis Tsipras, que s’ha vist forçat, només sis mesos després d’arribar al govern amb un programa antiausteritat, a claudicar en gairebé totes les seves promeses electorals i cedir en les línies vermelles (incloses les privatitzacions, les pensions i els impostos). La formació celebrarà un congrés anticipat al setembre, després que el govern hagi perdut la majoria parlamentària per la deserció d’una trentena dels seus diputats.

Ahir el debat al Parlament sobre el tercer rescat va elevar la tensió. El líder de l’ala esquerra, l’exministre Panaiotis Lafazanis, va cridar a conformar un moviment antiausteritat. “La lluita contra el nou rescat comença avui, mobilitzant tots els racons del país”, deia en una declaració publicada a primera hora al portal Iskra. El 62% dels grecs van rebutjar en referèndum el 5 de juliol un acord amb els creditors que s’ha acabat concretant en termes encara més durs.

El ministre de Finances, Euclid Tsakalotos, reconeixia que els homes de negre revisaran els resultats del govern cada tres mesos, però ha demanat el suport dels diputats per assegurar que els Parlaments europeus no tinguin arguments per vetar l’acord, pel qual Grècia rebrà nous crèdits per valor de 85.000 milions d’euros a canvi de més austeritat. És el tercer programa de rescat en cinc anys. La votació es preveia ben entrada la matinada i, en tancar l’edició, Tsipras tenia assegurat el sí amb el vot dels partits de l’oposició. La presidenta del Parlament, Zoe Konstantopoulou, que s’ha destacat per les seves postures antiausteritat, va fer tot el que va poder per endarrerir la votació. L’exministre de Finances Iannis Varufakis va declarar que el tercer rescat “no és viable”.

Els ministres de Finances de l’eurozona es reuniran avui a Brussel·les per avançar en la concessió del primer tram del rescat, que ha de servir per pagar els 3.200 milions d’euros del crèdit del Banc Central Europeu que venç la setmana vinent. Abans, però, alguns Parlaments europeus, com l’alemany i el finlandès, s’han de pronunciar sobre el rescat. Sorprenentment, les dades macroeconòmiques publicades ahir mostren un creixement del 0,8% de l’economia grega en el segon trimestre de l’any, però no inclouen l’impacte dels controls de capitals.