Internacional 23/07/2019

Les grans mentides i estirabots de Boris Johnson

El nou 'premier' britànic ha perdut tres vegades la feina per haver amagat o maquillat la veritat

Quim Aranda
6 min
Boris Johnson, el maig del 2015, després d'haver estat reelegit com a parlamentari / REUTERS

LondresEl flirteig de Boris Johnson amb la falsedat i la falta d'honestedat li ha fet perdre la feina fins a tres vegades. Com va declarar ell mateix en una entrevista a 'The Independent' el 2002, un any després d'haver sigut escollit per primer cop membre del Parlament britànic: "Els meus errors són massa nombrosos per fer-ne la llista completa". A continuació, doncs, oferim només un tast de les mentides i estirabots més clamorosos del populista nou mandatari del Regne Unit.

La citació falsa al 'The Times', 1987

El seu padrí, l'historiador Colin Lucas, el va denunciar per haver-li atribuït falsament unes declaracions en un article sobre la descoberta arqueològica del Palau de la Rosa, d'Eduard II. "El problema va ser que en algun lloc de la meva còpia vaig aconseguir atribuir a Colin que Eduard II i Piers Gaveston haurien anat junts al palau", es va justificar Johnson. Atribució difícil, sens dubte, perquè Gaveston va ser executat tretze anys abans de la construcció del palau.

Les 'euroexageracions'

Quan Johnson va haver de respondre davant el Parlament sobre les informacions que havia publicat en la seva etapa de corresponsal del 'Daily Telegraph' a Brussel·les –des de la introducció dels "eurotaüts" perquè fossin tots de la mateixa mida fins a la creació de la "policia dels plàtans", per regular-ne la curvatura, passant per la prohibició dels "còctels de gambes amb patates fregides"–, Johnson es va limitar a dir: "Es fa un gran esforç per menysprear-nos a tots els que pensem que hauríem de sortir de la Unió Europea i tot el que diem és una mica mite".

L'embolic amb Liverpool, 2002

El 1999, Johnson va ser nomenat editor del setmanari de dretes molt pròxim al Partit Conservador 'The Spectator'. El 2002 va escriure un editorial acusant els "borratxos seguidors" del Liverpool del desastre de Hillsborough, que va causar 96 morts i 766 ferits en la celebració de la semifinal de la FA Cup del 1989. Johnson va insinuar en l'editorial que "la població de Liverpool s'havia delectat en la seva condició de víctima". El 2002 ja era diputat i el líder del partit d'aleshores, William Hague, el va obligar a anar a la ciutat a demanar perdó. "Qualsevol, polític o periodista, s'hauria de disculpar amb la gent de Liverpool, com jo faig, per haver tergiversat el que va passar a Hillsborough", va dir aleshores.

El primer afer extramatrimonial, 2004

El 2003 Michael Howard, aleshores nou líder conservador, va nomenar Johnson vicepresident del partit i secretari d'estat de Cultura a l'ombra. Un any després, 'The Mail on Sunday' va informar de la relació extramatrimonial que mantenia amb la columnista de 'The Spectator' Petronella Wyatt. Howard li va demanar si eren certes les insinuacions i Johnson li va assegurar: "No he tingut cap aventura amb la Petronella. No té cap mena de sentit. És una piràmide invertida de bajanades". Quan es van demostrar que eren certes –Petronella Wyatt va quedar embarassada i va decidir avortar, amb un cost de 1.650 euros–, Howard el va cessar immediatament després que Johnson amenacés un periodista si publicava la informació.

Boris Johnson, com a alcalde de Londres, en una imatge de juny del 2012, en el primer viatge del telef]eric sobre el Tamesis, inaugurat durant el seu segon mandat / STEPHAN ROUSSEAU / APF

Les esbojarrades idees de l'exalcalde

Ja com a alcalde de Londres, i durant la campanya de la reelecció, Johnson va prometre que no hi hauria cap de les gairebé 450 estacions del metro de Londres sense finestreta per comprar-hi bitllets. Ara en queden només la meitat. Com a alcalde també han sigut famosos els seus projectes exagerats, com ell mateix. El més polèmic, el pont-jardí sobre el Tàmesi al centre de Londres. El projecte finalment es va desestimar, però el cost fins i tot abans de posar-hi una sola pedra va ser de 53 milions de lliures. L'altra gran idea de Boris Johnson com a alcalde ha sigut l'aeroport a l'estuari del Tàmesi, en una illa artificial coneguda com a Boris Island. El nou aeroport era l'alternativa de Johnson a la tercera pista de Heathrow a la qual es va oposar al llarg dels vuit anys de mandat: fins i tot va arribar a declarar que posaria el seu cos "davant els buldòzers" per impedir-ne l'inici de les obres. Posteriorment, com a ministre d'Afers Estrangers, va anar a l'Afganistan en un viatge no programat per no haver de votar a favor de l'ampliació –o en contra, cosa que li hauria costat el cessament– al Parlament, seguint les directrius del govern de Theresa May.

L'islam i Johnson, una història que ve de lluny

En un assaig de Johnson del 2007, revelat per 'The Guardian' la setmana passada, el nou 'premier' publicava que el món musulmà està "segles enrere" d'Occident a causa d'un "conservadorisme religiós fatal" que impedeix el desenvolupament del capitalisme liberal i de la democràcia. Segons Johnson, "pràcticament tots els llocs calents [del planeta] que es puguin imaginar, des de Bòsnia a Palestina, passant per l'Iraq i el Caixmir", es defineixen per "alguna queixa musulmana". Fent-se ressò de la mateixa opinió que un dels seus herois, Winston Churchill, segons el qual no hi havia "una força retrògrada més forta" que l'islam, Johnson creu que "el veritable problema amb el món islàmic és l'islam". No resulta estrany, doncs, l'article del 'Telegraph' en què parlava de 'bústies' en relació amb les dones que porten burca i feia d'altres consideracions només comprensibles per l'educació reaccionària i eurocentrista que va rebre a Oxford com a estudiant de clàssiques.

El poc diplomàtic ministre d'Afers Estrangers

En dos anys com a ministre d'Afers Estrangers, entre el juliol del 2016 i el juliol del 2018, els estirabots que ha deixat anar han sigut tan lamentables com espectaculars.

L'octubre del 2017, durant el congrés del Partit Conservador, va fer broma sobre el tipus d'inversions que les companyies britàniques podrien fer a Líbia: "Tenen una gran visió per convertir Sirte [ciutat situada entre Trípoli i Bengasi] en el pròxim Dubai. L'única cosa que han de fer és netejar els carrers de morts". Segons Johnson, Líbia és "un lloc increïble".

La ciutadana britànica Nazanin Zaghari-Ratcliffe, presonera a l'Iran des de fa més de dos anys, visitava el país per "ensenyar a la gent periodisme", va dir Johnson. Aquestes declaracions van servir perquè el règim iranià considerés que "espiava" i "feia propaganda". Zaghari-Ratcliffe va ser detinguda el 2017 mentre era de vacances al país visitant la seva família; treballa per a la Fundació Thomson-Reuters però no ensenya periodisme enlloc.

Al principi del 2017, en els últims mesos del mandat de François Hollande com a president francès, Johnson va comparar la seva actitud respecte al Brexit com la d'un camp de presoners de la Segona Guerra Mundial. Johnson va dir: "Si el senyor Hollande vol castigar qualsevol que vulgui fugir [de la Unió] com si fos una pel·lícula de la Segona Guerra Mundial, no crec que sigui el camí a seguir i no crec que interessi als nostres amics i companys".

Mural aparegut a Londres sobre 'l'amistat entre Trump i Johnson', alusiu al que il.lustrava el mur de Berlin sobre les relacions entre la URSS i la República Democràtica Alemanya, fet a partir d'una històrica foto entre els dos líders comunistes d'ambdos països, Leonidas Bresniez i Erich Honecker

En un viatge a Birmània al principi del 2018, Johnson va ser enregistrat per un càmera durant una visita en un temple, la pagoda de Shwedagon, a Rangun, la capital del país, recitant un poema colonial de Kipling. L'ambaixador britànic el va advertir de la inconveniència del lloc triat per mostrar la seva vasta cultura.

Finalment, els insults i el menyspreu cap a Theresa May han sigut constants per part de molts membres del seu govern, Johnson inclòs. En un enregistrament secret durant un sopar amb el grup conservador d'inspiració thacherista Conservative Way Forward, Johnson va assegurar que el president nord-americà hauria conduït molt millor les negociacions del Brexit. "Soc un creixent admirador" de Donald Trump, va dir, i va afegir: "Estic cada cop més convençut que hi ha un mètode en la seva bogeria. Imagineu Trump fent el Brexit. Seria refotudament dur. Hi hauria tota mena de sotracs i molt de caos. Tothom pensaria que s'ha tornat boig. Però, en realitat, arribaria a un lloc concret. És un pensament molt i molt bo".

stats