Etiòpia declara l'estat d'emergència per frenar les protestes dels oromo

Addis AbebaEl govern etíop ha declarat aquest dilluns l'estat d'emergència durant un període de sis mesos per aturar les protestes a Oròmia i Amara, dues de les regions més importants del país, després de la mort de desenes de persones i la destrucció de nombroses propietats. L'executiu ha acusat els "enemics estrangers" d'Eritrea i Egipte –amb qui està enfrontat en un conflicte d'aigua del Nil– d'armar, entrenar i finançar grups rebels per desestabilitzar l'estat.

El primer ministre etíop, Hailemariam Desalegn, va proclamar la mesura a través de la ràdio i televisió públiques després d'una reunió extraordinària de l'executiu arran dels aldarulls i protestes que des de fa una setmana han encès aquestes dues regions. L'aldarull més greu es va produir diumenge 2 d'octubre, quan mig centenar de persones d'ètnia oromo van morir en una estampida provocada durant una intervenció policial durant un festival religiós en què es van escoltar algunes proclames antigovernamentals. Es calcula que prop de 400 persones han perdut la vida a les protestes de l'últim any.

"La situació general, incloent la destrucció d'institucions governamentals i negocis, indica que el nostre país està descendint al caos. Això amenaça la nostra sobirania i existència com a nació", ha dit Desalegn durant la seva al·locució.

Durant l'estat d'emergència, el governant Front Revolucionari Democràtic del Poble Etíop (EPRDF) iniciarà un diàleg polític amb organitzacions de la societat civil i partits de l'oposició, com han reclamat recentment, ha assegurat Desalegn.

Les protestes van començar a registrar-se el novembre de 2015, quan els oromo, el grup ètnic més gran del país, van començar a demanar més autogovern, presència a les institucions polítiques etíops i més redistribució de la riquesa.

Els oromo també demanen respecte a la seva identitat, ja que han experimentat una marginació i persecució sistemàtica per part de les forces governamentals, que han fet un ús excessiu de la força contra les seves protestes pacífiques en més d'una ocasió. La protesta d'aquesta ètnia va saltar a l'escena internacional arran del gest de l'atleta etíop Feyisa Lilesa d'aixecar els braços quan va travessar la meta a la marató dels Jocs Olímpics de Rio de Janeiro.

El règim autoritari etíop afronta un moviment de contestació antigovernamental sense precedents en els últims anys, al qual a més de l'ètnia oromo s'han sumat els amara, el segon grup majoritari, que també es consideren marginats per l'administració de Desalegn.

El règim dels amaras, que rep el suprt del govern militar anterior i una estirp d'emperadors, va ser reemplaçat pel lideratge dels tigré, l'ètnia minoritària que sustenta l'actual partit governant, després de l'enderrocament del dictador comunista Mengistu Haile Mariam el 1991. Any rere any, Etiòpia encapçala tots els llistats de països on menys es respecten els drets humans, i organitzacions com Human Rights Watch han denunciat repressions brutals contra partits opositors, periodistes o activistes per la pau.