Un exmilitar txetxè confessa l’assassinat de Nemtsov

MoscouDes que l’opositor extraparlamentari rus Borís Nemtsov va ser assassinat la setmana passada davant del Kremlin, les teories conspiratòries estan a l’ordre del dia. I el president rus, Vladímir Putin, ha estat al centre de la polèmica. Ara s’hi suma un nou element que fa la trama encara més enrevessada. Un dels cinc detinguts per l’assassinat de Nemtsov, Zaur Dadaev, va confessar ahir la seva implicació en el crim.

“La responsabilitat de Dadaev està confirmada per la seva confessió de culpabilitat”, va anunciar la jutge responsable del cas, Natàlia Muixnikova. Havia sigut subcomandant d’un batalló del ministeri de l’Interior de Txetxènia, una república russa situada al nord del Caucas.

El líder txetxè, Ramzan Kadírov, va mostrar-se sorprès per l’autoinculpació d’un “patriota de Rússia” i va ordenar que s’obrís una investigació per esbrinar els motius de la seva desvinculació amb les forces de l’ordre. Però va donar una dada interessant: que es tracta d’un musulmà “profundament creient” que no entenia ni el propòsit ni la defensa de les vinyetes de Mahoma publicades pel setmanari francès Charlie Hebdo. Precisament, les possibles amenaces que Nemtsov havia rebut per la seva postura crítica amb l’atac contra la publicació satírica són una de les línies de la investigació.

Una altra sorpresa del cas ha sigut la immolació d’un altre sospitós del crim amb una granada. Els fets van passar dissabte a la capital txetxena, Grozni. “Quan la policia va demanar al sospitós que es rendís, va llançar una granada contra els agents”, va indicar una font anònima de la policia a l’agència russa Interfax. Després va fer servir una segona granada per immolar-se. Cap dels efectius va resultar ferit. Kadírov va identificar-lo com a Beslan Xavanov i va referir-se a ell com un militar “lleial” a Rússia.

Juntament amb Dadaev, un altre sospitós va ser acusat d’estar implicat en l’assassinat de qui va ser el número dos del govern de Borís Ieltsin a la dècada dels 90. Es tracta d’Anzor Gubaixev, també d’origen txetxè. Va ser arrestat dissabte a la república russa nord-caucàsica d’Ingúixia. Gubaixev treballava en una empresa privada de seguretat a la regió de Moscou.

El nombre d’implicats va augmentar de tres a sis ahir després que la policia anunciés la detenció del germà petit de Gubaixev, Shagid, i de dos sospitosos més identificats com a Bakhaiev i Eskerkhanov. La Fiscalia russa va sol·licitar presó preventiva per a tots. La defensa va anunciar que apel·larà la decisió. Els germans Gubaixev, Bakhaiev i Eskerkhanov han negat la seva vinculació al cas.

Les proves per trobar els sospitosos s’han basat en indicis trobats al cotxe que van utilitzar per fugir i en el retrat robot fet a partir de gravacions de càmeres de seguretat.

En diversos casos polèmics a Rússia, la culpa ha recaigut sobre ciutadans del Caucas. La situació a les repúbliques russes del nord -Txetxènia, el Daguestan, Ingúixia i Kabardínia-Balkària- és especialment inestable. La forta activitat terrorista ve principalment de grups islàmics fonamentalistes amb ambicions separatistes.

Ara bé, sovint és difícil trobar la relació entre aquest terrorisme i la mort d’opositors russos. Tot i així, el cas de l’assassinat el 2006 de la periodista Anna Politkóvskaia, crítica amb el Kremlin, va concloure amb la condemna de cinc homes del Caucas. Mai es va descobrir, però, qui va ser l’autor intel·lectual de la seva mort.

Juncker advoca perquè la UE tingui un exèrcit

La Unió Europea necessita el seu propi exèrcit per fer front a Rússia i altres amenaces, així com reforçar la política exterior a tot el món, va afirmar ahir el president de la Comissió Europea, Jean-Claude Juncker. Argumentant que l’OTAN no és un organisme adequat perquè no tots els membres de l’aliança transatlàntica són membres de la UE, Juncker va apostar per crear un exèrcit comú de la UE que, segons sosté, enviaria “el senyal al món que mai més hi haurà una guerra” entre els socis.