L’extrema dreta també agafa força a Suècia

El partit antiimmigració atribueix els problemes de sanitat, educació i seguretat a l’arribada de refugiats

L’onada xenòfoba que s’escampa per Europa ha agafat força també a Suècia, paradigma de la socialdemocràcia europea del segle XX i un dels pocs reductes que en queden al continent, tot i que podria tenir els dies comptats. El país nòrdic celebra aquest diumenge unes eleccions marcades per l’augment de la ultradreta i l’enfonsament dels socialdemòcrates. Són les primeres des de l’inici de la gran crisi migratòria, que ha donat ales als Demòcrates de Suècia, partit nacionalista, antiimmigració –especialment contrari als musulmans– i amb arrels neonazis que la majoria d’enquestes situen com a segona força al Parlament, on tenen representació des del 2010.

L’ascens meteòric de l’extrema dreta sueca –tot i els esforços del partit per blanquejar la seva imatge i allunyar-se del seu passat i dels grups més radicals– va acompanyat de la caiguda lliure del Partit Socialdemòcrata des de fa 25 anys. La formació, que lidera el govern, afronta els que podrien ser els seus pitjors resultats, amb una intenció de vot del voltant del 25%.

Els Demòcrates de Suècia, liderats per Jimmie Åkesson, han aconseguit portar la campanya electoral al seu terreny i fer-la girar al voltant de la immigració, el seu tema estrella (i pràcticament l’únic). El partit basa el seu discurs en la criminalització dels immigrants, a qui assenyala com la font de tots els problemes i com a amenaça per a l’estat del benestar suec, i critica la falta de control del govern, format per una coalició de socialdemòcrates i ecologistes amb el suport de l’esquerra postcomunista.

Acollida de refugiats

Suècia és el país de la Unió Europea que ha rebut més refugiats per càpita durant l’onada migratòria procedent del Pròxim Orient. Amb una població de menys de 10 milions d’habitants, ha acollit uns 400.000 refugiats des del 2012, i va arribar al rècord de més de 162.000 només durant el 2015, el doble que l’any anterior. Aquella situació va obligar el govern del primer ministre Stefan Löfven a fer un gir en la seva política de portes obertes i instal·lar controls policials a la frontera amb Dinamarca. El 2016 el Parlament va aprovar substituir els permisos de residència permanents per temporals, retallar les ajudes econòmiques i restringir els reagrupaments familiars, amb l’objectiu de reduir els sol·licitants d’asil a uns 15.000 a l’any –el 2017 van ser 27.000–. D’aquesta manera es rebaixava la política d’asil de Suècia, de les més generoses, al mínim que estableix la UE.

Gran part dels refugiats que van arribar a Suècia el 2015 ho van fer durant l’últim trimestre, i molts ajuntaments van avisar d’un col·lapse als serveis públics perquè no tenien prou recursos per donar resposta a l’onada de nouvinguts. La sanitat, les escoles i els serveis socials es van veure en tensió, i el govern va prometre més fons per als ajuntaments, sobretot per augmentar les places a les escoles davant l’arribada de milers de menors, molts d’ells sense acompanyants –més de 34.000 aquell any.

Ara un dels problemes que es detecten en el sistema escolar és que més de la meitat dels alumnes de zones vulnerables, amb un percentatge elevat d’immigrants, no superen l’educació bàsica, segons dades publicades per l’agència de notícies sueca TT, cosa que dificulta encara més la seva integració.

Un altre dels grans debats és la sanitat pública, un dels pilars de l’estat del benestar suec –finançat majoritàriament per impostos–, que ha col·locat Suècia entre els països amb una esperança de vida més alta i les taxes més elevades de supervivència al càncer, segons l’OCDE. Tot i això, creix la inquietud entre la població davant l’augment de les llistes d’espera per la falta de metges i infermeres en algunes àrees. La llei sueca estableix que els pacients no haurien d’haver-se d’esperar més de 90 dies per visitar-se amb l’especialista o operar-se, però això no es compleix en un 21% dels casos, segons dades oficials de l’any passat.

La seguretat

I la tàctica recurrent dels Demòcrates de Suècia ha sigut vincular les disfuncions del sistema a l’arribada massiva de refugiats. “Molts votants veuen la immigració com el tema més important i el relacionen amb tots els debats polítics. Si hi ha problemes amb l’educació o amb la sanitat, acaba sent un problema provocat per la immigració”, explica a l’ARA Daniel Poohl, president de la publicació antiracista Expo, fundada per l’escriptor Stieg Larsson per lluitar contra la xenofòbia.

Però el tema clau d’aquesta campanya ha sigut l’augment de la criminalitat i les polítiques de “llei i ordre”, un aspecte en què ha fet èmfasi el partit conservador, principal opositor als socialdemòcrates, però sobretot els Demòcrates de Suècia, que afirmen que la seguretat s’ha vist compromesa per la falta de controls en l’entrada d’immigrants. “Avui desenes de milers de persones viuen il·legalment dins de les fronteres del país, i Suècia és internacionalment coneguda pels disturbis i els ciutadans actius a les xarxes terroristes”, asseguren.

Al seu vídeo de campanya se succeeixen imatges de cotxes cremant, comissaries de policia atacades, baralles al carrer i mesquites. I el seu líder, Jimmie Åkesson, s’erigeix com l’únic que pot solucionar el “caos” creat pels partits del govern i els conservadors a l’oposició.

Dades oficials

Però què diuen les dades? Segons l’Agència de Prevenció del Crim (BRÅ, segons les sigles en suec), el nombre de denúncies per violència es manté estable des de fa deu anys, tot i que el 2015 es va registrar un augment de les morts violentes i l’any passat es van situar al nivell més alt des del 2002 –quan va començar l’estadística–, amb 113 morts reportades per la policia (s’hi inclouen les cinc víctimes de l’atemptat terrorista de l’abril a Estocolm). Aquesta xifra és similar a la del 2007, però suposa un canvi de tendència, perquè fins llavors havien anat a la baixa. Fonts de la Policia Nacional de Suècia han explicat a l’ARA que a Suècia hi ha 61 àrees vulnerables identificades, de les quals 23 són “particularment vulnerables”, tot i que cap no està considerada zona prohibida. Hi predominen unes elevades taxes d’atur i baixos nivells d’educació, amb un impacte de la criminalitat en la comunitat local. Han concretat que aquest any el 29% dels tirotejos del juliol i el 24% dels de l’agost van tenir lloc a les anomenades “àrees exposades” –inclouen les zones vulnerables o de risc–. Uns tirotejos que en la majoria dels casos són entre membres de bandes enfrontades i relacionades amb el tràfic de drogues.

El fet que la majoria dels veïns d’aquestes zones siguin d’origen immigrant ajuda el discurs de l’extrema dreta. “Però la realitat és que només una petita porció dels immigrants o persones d’origen immigrant cometen crims, cosa que vol dir que la majoria no ho fan”, subratlla Poohl. “A partir de les dades es poden construir tants discursos polítics com es vulgui. El problema és que la narrativa de l’extrema dreta ha guanyat terreny”.

PRINCIPALS PROBLEMES

Sanitat

La llei sueca estableix que els pacients no haurien d’esperar més de 90 dies per visitar-se amb un especialista o per operar-se. Però actualment això no es compleix en el 21% dels casos per falta de metges i infermeres en algunes àrees.

Seguretat

El nombre de denúncies per violència es manté estable des de fa deu anys, però el 2015 es va registrar un augment de les morts violentes i l’any passat es van situar al nivell més alt des del 2002, amb 113 morts (incloent-hi les víctimes de l’atac terrorista a Estocolm).

Educació

Més de la meitat dels alumnes de zones vulnerables –o sigui, amb un percentatge elevat d’immigrants– no superen l’educació bàsica. L’extrema dreta acusa els immigrants d’alentir les classes.