El Líban es queda a les fosques

BeirutEl Líban camina per un túnel fosc, però no com a metàfora de la greu crisi politicosocial que afecta el país, sinó en sentit literal: la companyia elèctrica nacional, l'EDL, s’ha quedat sense combustible per generar llum. Amb entre 18 i 20 hores sense electricitat dels serveis públics, els generadors comunitaris privats dels barris han deixat també de funcionar per falta de combustible, fet que ha deixat literalment el país a les fosques. Ofegats per la crisi financera, que ha portat la lliura libanesa a convertir-se en paper mullat –ha perdut prop del 85% del seu valor en relació amb el dòlar– i tenint en compte que les temperatures superen els 30 graus, els libanesos es passen les xafogoses nits manifestant-se davant de la seu de la companyia elèctrica pública, al centre de Beirut.

A casa del Fadi s’han acostumat a fer servir llums d’oli, com van fer els seus pares en la guerra civil. “Hem retrocedit trenta anys. La situació al Líban és terrible. No sé què passarà ni què farem", es lamenta. “M'assec fora, a les escales, perquè em toqui una mica l’aire fresc. A casa hem deixat de veure la televisió perquè tota l’estona s’interromp per les apagades. La meva dona té una pila de roba per rentar perquè li toca esperar que vingui la llum per poder posar la rentadora. No hi ha res a la nevera perquè amb els talls de llum el menjar s'acaba fent malbé. Creu-me si et dic que estem pitjor que en la guerra civil”, explica enfadat aquest veí de la capital.

La pressió del carrer va fer que el ministre d’Energia i Aigua, Raymond Ghajar, prometés que el subministrament d’electricitat “millorarà en els pròxims dies”, després de setmanes de sotmetre la població a un racionament draconià. No obstant això, els talls de llum segueixen sent continus i molt llargs.

Els semàfors han deixat de funcionar a Beirut i es produeixen embussos a les cruïlles. Fins i tot els hospitals s'han vist afectats. L’Hospital Universitari Rafiq Hariri, el de referència a la capital i que es destina al coronavirus, va haver de tancar algunes sales d’operacions i apagar l’aire condicionat als passadissos en un moment en què han augmentat els casos de contagi de covid- 19. A més, sense energia per a les centrals elèctriques, la cobertura de telefonia mòbil s’ha reduït en algunes parts de país.

Generadors i màfies

Durant dècades, la capacitat de l’EDL no ha sigut suficient per abastir totes les cases les 24 hores del dia, de manera que molts ciutadans han optat pels generadors privats, que controlen les màfies de barri. Tot i que aquests generadors són il·legals, també són tolerats pel ministeri d’Energia, ja que és l’única solució que hi ha per poder tenir llum tot el dia. A més, l’última crisi energètica ve de la mà d’un escàndol de corrupció que involucra la companyia petroliera nacional d’Algèria, Sonatrach, fet que ha ocasionat l’escassetat de combustible a les centrals elèctriques libaneses.

Aquesta és la versió oficial i a Sonatrach li ha tocat ser el cap de turc: han sigut detinguts 17 treballadors de l'empresa i se li rescindirà el contracte a finals d’any. No obstant això, les causes de l'escassetat de combustible es poden buscar en altres àmbits. Per exemple, en el fet que l'EDL necessita línies de crèdit incloses en el pressupost del 2020, que encara no s'ha aprovat, per garantir la generació d’energia elèctrica durant la resta de l’any.

D’altra banda, pel fet que el Líban depèn de les importacions, la crisi d’efectiu de dòlars ha provocat que el preu dels productes bàsics augmenti ràpidament. Les reserves de divises estrangeres al Banc Central són críticament baixes, adverteixen els economistes. A més, hi ha més demanda dels propietaris de generadors privats per omplir el buit de l’electricitat del govern. I, finalment, grans quantitats de dièsel es passen de contraban a Síria a causa de la diferència de preus entre els dos països. Les autoritats libaneses han anunciat mesures per frenar aquest comerç il·legal, facilitat per la porosa frontera terrestre, però amb pocs resultats.

Sense perspectives de solució i amb la crisi financera collant el país, són poques les esperances que els libanesos tenen perquè s’acabin les apagades. El govern libanès està negociant un pla de rescat amb el Fons Monetari Internacional, però hi ha massa peròs i la comunitat internacional no està prou disposada a rescatar el país fins que no vegi, d'entrada, una predisposició per part de les autoritats de dur a terme reformes en el sistema bancari.