ESTATS UNITS

Fer la fila, fregar els lavabos i no plorar

Els nens separats de les famílies migrants han de complir estrictes normes al centre de detenció

Porta’t bé. No seguis a terra. No comparteixis el menjar. És millor que no ploris, si ho fas podria afectar el teu cas. Els llums s’apaguen a les nou del vespre i s’encenen a l’alba, i llavors has de fer-te el llit seguint les instruccions enganxades a la paret, pas per pas. Netejar bé el bany, sobretot la pica i el vàter, i fregar-lo. Després és l’hora de fer la fila per caminar cap a l’esmorzar.

“Calia formar-se per a tot”, recorda la Leticia, una nena de Guatemala. Petita, prima i amb una llarga cabellera negra, la Leticia va ser separada de la seva mare després de creuar la frontera per entrar als Estats Units de manera il·legal a finals de maig. La van enviar a un refugi al sud de Texas, una de les més de cent instal·lacions de detenció contractades pel govern nord-americà  per a nens migrants a tot el país, que són una tosca barreja d’internat, guarderia diürna i presó de seguretat mitjana. Estan reservades per a nens com la Leticia, de 12 anys, i el seu germà, Walter, de 10.

La llista del que no s’ha de fer als centres inclou no tocar altres nens, ni que sigui el teu germanet. La Leticia esperava poder-li fer al seu germà petit una abraçada de consol, però li “van dir que no podia tocar-lo”.

La meitat encara en custòdia

Per complir amb una ordre judicial, el govern ha retornat poc més de la meitat dels 103 nens menors de 5 anys als seus pares migrants, al·legant que la resta han de seguir sota custòdia per seguretat dels nens. El pròxim 26 de juliol acaba el termini judicial per retornar 2.551 nens més grans de 5 anys als seus pares i el govern només n’ha retornat 364.

Més de 2.800 menors –alguns separats dels seus pares, altres classificats a la frontera com a “menors no acompanyats”– romanen en aquestes instal·lacions, on les atmosferes varien molt. Es pot enviar un nen a un refugi per a joves a Nova York de 13 hectàrees, amb taules per menjar a l’aire lliure, camps esportius i fins i tot una piscina. “Com un campament d’estiu”, va dir el representant demòcrata de Nova York, Eliot L. Engel, que el va visitar fa poc. O el nen pot acabar en un motel adaptat, situat en un descuidat carrer d’Arizona ple de botigues de descomptes, gasolineres i hotels barats.

Però tots els centres comparteixen alguns elements, ja es trobin al nord d’Illinois o al sud de Texas: les nombroses regles, els estrictes horaris per llevar-se i anar-se’n a dormir o les moltes hores de classe al dia, que poden incloure un curs sobre les lleis nord-americanes, tot i que no necessàriament les que han conduït al seu empresonament. El que, sobretot, comparteixen aquestes instal·lacions és un sentiment col·lectiu de dolorosa incertesa: un munt de nens reunits sota un mateix sostre que no tenen ni idea de si tornaran a veure els seus pares.

Des del refugi al sud de Texas, la Leticia va escriure cartes a la seva mare, que estava detinguda a Arizona, per dir-li com la trobava a faltar. Va guardar les cartes en una carpeta per al dia que es tornés a reunir amb ella, un fet que encara no s’havia produït aquesta setmana.

El Diego Magalhães, un nen brasiler, va passar 43 dies en un centre a Chicago després de ser separat de la seva mare, Sirley Paixao, en creuar la frontera a finals de maig. No va plorar, tal com li va prometre a la seva mare en separar-se. I se sentia orgullós d’això. Té 10 anys.
La primera nit va dormir a terra en un centre de processament amb altres nens; l’endemà va pujar a un avió. “Vaig pensar que em portaven amb la meva mare”, diu. Estava equivocat. Un cop a Chicago, li van donar roba neta semblant a un uniforme: samarretes, dos pantalons curts, una dessuadora, calçotets i alguns articles per a higiene personal. Després se li va assignar una habitació amb altres nens: Diego, de 9 anys, i Leonardo, de 10, tots dos del Brasil. Immediatament, els tres nens es van fer amics. Anaven a classes junts, jugaven molt a futbol i es van guanyar el títol de “germans grans” per ser un bon exemple per als nens més petits que ells. Els van premiar amb el privilegi de jugar amb videojocs.

Abusos sexuals als centres

El departament de Duanes dels EUA ha rebut 1.310 denúncies per abús sexual contra dones detingudes als seus centres entre el 2013 i el 2017, però les organitzacions de drets humans estimen que poden ser molts més casos. En els últims deu anys n’hi ha hagut milers de casos, segons dades del govern. 'The New York Times' ha seguit el cas de la Maria i la E.D., que van patir abusos per part dels guardes de seguretat d’aquests centres, on estaven en custòdia mentre es tramitava la seva sol·licitud d’asil als EUA. El 2014, E.D., de 19 anys, es trobava en un centre de detenció familiar a Pennsilvània amb el seu fill de 3 anys. Uns mesos després d’arribar, va ser assaltada sexualment per un guarda de seguretat. “No sabia com rebutjar-lo perquè em va dir que em deportarien”, va dir. “Estava a la presó i era un oficial d’immigració. És com si t’ordenen que facis una cosa i l’has de fer”, relata la noia.