PRÒXIM ORIENT
Internacional 06/12/2017

El fill de l’expresident del Iemen fa una crida a venjar la seva mort

L’assassinat de Sàleh dificulta unes possibles negociacions de pau al país

Ethel Bonet
3 min
El president iemenita, Ali Abdul·lah Sàleh, assassinat dilluns a Sanà, en una foto d’arxiu de l’any 2008.

BeirutLa mort de l’expresident derrocat Ali Abdul·lah Sàleh deixa amb un futur incert el Iemen, que està en guerra des del 2015. El seu assassinat a mans dels seus antics aliats suposa un greu entrebanc perquè tinguin èxit unes possibles negociacions de pau entre l’aliança rebel dels houthis i la coalició àrab, liderada per l’Aràbia Saudita, que bombardeja des de fa tres anys la capital iemenita, Sanà, i altres posicions dels rebels pro iranians al nord del Iemen.

Tot i que no s’ha d’oblidar que l’exmandatari iemenita va governar amb mà de ferro durant més de trenta anys i que va fer i desfer aliances amb els grups armats més diversos al Iemen, Sàleh era l’únic que podia posar fi a aquest sagnant conflicte que ha causat la mort de prop de 9.000 civils. El retorn de Sàleh al poder era un pla planejat i orquestrat pels Emirats Àrabs Units i l’Aràbia Saudita.

“Els Emirats Àrabs sempre han tingut plans per mantenir en el poder la família Sàleh. Estaven protegint el seu primogènit [Ahmed Alí, de 45 anys] per si li passava alguna cosa al pare. I planejaven enviar-lo de seguida al Iemen si això succeïa perquè ocupés el lloc de Sàleh”, explica a l’ARA l’analista Murad al-Zany.

No havien passat ni 24 hores de la mort de l’expresident iemenita quan el seu fill Ahmed va trencar ahir el silenci per aparèixer en públic reclamant venjança per la mort de Sàleh. “Jo mateix lideraré la batalla fins que l’últim houthi sigui expulsat del Iemen. La sang del meu pare ressonarà a les orelles de l’Iran”, va advertir ahir Ahmed. El primogènit de Sàleh, consagrat per succeir el seu pare al capdavant del partit Congrés Popular, va fer les seves primeres declaracions públiques després de més de tres anys confinat a Abu Dhabi, sota arrest domiciliari.

Ahmed té clar que cal venjar la mort del seu progenitor, però no és l’únic. Sàleh va tenir una extensa descendència -cinc fills i nou filles-, i ahir un altre dels seus fills, Sàleh Ali, també va escriure a Facebook que la mort del seu pare no podia quedar sense escarment. Això fa augurar que el conflicte encara s’agreujarà més al Iemen, i que també ho farà la batalla entre l’Aràbia Saudita i l’Iran per l’hegemonia regional. De fet, això és el que es juga realment en aquesta guerra.

Aliances de països

L’Iran, un país xiïta, dona suport políticament als houthis, però rebutja les acusacions de l’Aràbia Saudita, que juntament amb els seus aliats àrabs sunnites i els Estats Units donen suport a les forces governamentals del president exiliat, Abd Rabbuh Mansur Hadi.

En un discurs televisat, el president iranià Hassan Rohani va advertir ahir de les conseqüències de la intervenció saudita al Iemen. “El poble iemenita farà que els agressors lamentin les seves accions”, va amenaçar Rohani en referència a la coalició àrab liderada per Riad. Per la seva banda, el rei Salman de l’Aràbia Saudita va assenyalar en la reunió del consell de ministres que espera veure un Iemen lliure de les “milícies terroristes” pro iranianes.

La ruptura de la fràgil aliança rebel entre els houthis i els lleials del Congrés Popular (de Sàleh), que resistien els bombardejos de la coalició àrab, ha portat a una lluita aferrissada des de dimecres passat a la capital iemenita, on han mort almenys 235 persones. Després d’una nit d’intensos bombardejos saudites en zones residencials de Sanà, en represàlia per la mort del sàtrapa iemenita, els combats es van reduir ahir als carrers de la capital, on no s’ha hissat la bandera a mig pal ni s’ha declarat dia de dol nacional. El cos de Sàleh va ser portat ahir a l’hospital militar de Sanà a l’espera que pugui ser lliurat als seus familiars per donar-li sepultura.

Almenys, la relativa calma va permetre ahir l’entrada d’ajuda humanitària de l’ONU i la Creu Roja a l’aeroport internacional de Sanà, tan necessària a causa del bloqueig imposat per l’Aràbia Saudita, que ha desencadenat una greu crisi humanitària que afecta 11 milions de iemenites.

La crisi al Iemen va començar el setembre del 2014, quan els houthis -una milícia xiïta que té el suport de l’Iran i prové de les muntanyes del nord del país- van ocupar Sanà. Els houthis van aconseguir avançar amb rapidesa gràcies, en bona part, a Sàleh, que es va convertir en el seu principal aliat. Sàleh havia governat el Iemen durant 30 anys i disposava d’una extensa xarxa de poder civil, militar i tribal. El 2012 es va veure obligat a deixar la presidència pressionat per revoltes populars. Va cedir el poder al seu vicepresident, Abd Rabbuh Mansur Hadi, a canvi que se li garantís immunitat. Amb tot, ell va continuar movent els fils des de darrere, controlant l’exèrcit i l’administració.

stats