La fiscal, la pistola i una trucada a Pequín
Obama va emocionar-se la nit de la reelecció, al novembre: "He après de vosaltres i m'heu fet un president millor". I li va caure una llàgrima el matí de Newtown, al desembre: "Eren nens que tenien tota la vida al davant". I va enlluernar el país amb un segon discurs inaugural carregat de progrés, al gener: "La prosperitat d'Amèrica ha de descansar sobre la classe mitjana".
Però dos mesos més tard tot aquell rearmament moral ha perdut gas i la presidència torna a encallar-se entre la crisi econòmica i el bloqueig polític, sense cap èxit a la vista en pressupostos, control d'armes, immigració o Corea del Nord.
La situació és estranya: Washington llisca lentament cap a la dolorosa austeritat mentre Obama respira relaxat després d'haver entrat al club dels presidents amb dos mandats. Tan relaxat que dijous es va permetre qualificar de "fiscal general més guapa de tot el país" la seva amiga Kamala Harris, un comentari pel qual després es va disculpar amb la interessada i va incendiar els canals de notícies amb una d'aquelles polèmiques ideals per votar per SMS: va ser un comentari sexista?
La setmana que comença demà no serà gaire millor. Amb les xifres de l'atur del març acabades de publicar (un modest increment de 88.000 llocs de treball, i la taxa al 7,6%, la més baixa en quatre anys, però en part perquè milers d'aturats, descoratjats, han deixat de buscar feina), Obama presentarà dimecres els pressupostos per al nou any fiscal, que comença l'1 d'octubre, en què oferirà als republicans tocar la fórmula amb la qual es calcula la inflació i s'ajusten anualment les pensions i altres prestacions a discapacitats i veterans, a canvi d'una pujada d'impostos.
Els republicans ja li han dit que no i les bases que van ajudar-lo en la reelecció es posen les mans al cap: com és possible que Obama es plantegi retallades socials? La resposta és que ja fa dies que va entrar en vigor el sequester , les retallades i augments d'impostos automàtics d'un bilió dos-cents mil milions de dòlars en deu anys, que els dos partits van acordar com una manera d'autoobligar-se a pactar per evitar-los (sí, així funcionen les coses per aquí), però com era de preveure no es van posar d'acord (els polítics de Washington són com l'escorpí que va demanar a la granota que l'ajudés a travessar el riu). Total, que ara Obama proposa substituir aquesta combinació de reducció del dèficit d'1,2 bilions per una altra d'1,8 bilions, dels quals vora 600.000 milions serien nous ingressos via impostos.
Tot això més la batalla per una nova llei de control de les armes de foc, que no està més ben encarada.
Dol públic, lobis als despatxos
La totpoderosa Associació Nacional del Rifle i la petita però eficient Propietaris de Pistoles d'Amèrica (tres-cents mil adoradors de la Segona Esmena), han deixat que el país plorés i s'indignés amb la matança de Newtown, mentre es movien pels despatxos per impedir que els senadors republicans més disposats a votar una restricció de les armes donessin suport a la proposta del vicepresident Biden. O sigui que no està gens clar que el Congrés acabi votant en favor de nous i més severs controls penals i mentals dels compradors d'armes, i sembla gairebé impossible un vot a favor de limitar la capacitat dels carregadors o prohibir les armes d'assalt. Obama considera totes aquestes mesures "de sentit comú", però aquesta vegada la minoria fonamentalista està guanyant la majoria silenciosa.
Mentrestant, a Pyongyang, un jove dictador ha anunciat que dimecres les ambaixades estrangeres quedaran desprotegides. Obama ja va trucar a Pequín per avisar Xi Jinping que o fa creure el cadell o no s'estranyin del desplegament militar per protegir Corea del Sud i el Japó. I diuen que Xi el va escoltar més del que l'escolta el Congrés.
