PROTESTA PROEUROPEA
Internacional 02/12/2013

La flama de la revolució s'encén a Ucraïna

Protestes massives exigeixen la dimissió de Ianukóvitx i els manifestants ocupen l'Ajuntament de Kíev

4 min
SETGE AL PALAU PRESIDENCIAL  Un manifestant ruixa amb un gas lacrimogen el cordó policial que protegia el complex presidencial al centre de Kíev. El govern de Víktor Ianukóvitx es va haver de reunir d'emergència als afores de la capital ucraïnesa.

KíevMés de cent mil persones van sortir ahir als carrers de Kíev, i milers de manifestants més es van reunir en altres ciutats arreu d'Ucraïna per exigir la dimissió del president, Víktor Ianukóvitx, en la protesta més massiva des de la Revolució Taronja del 2004. Els manifestants reclamen des de fa onze dies que el govern firmi l'acord d'associació comercial amb la UE, rebutjat per Ianukóvitx divendres a la cimera de Vílnius. El govern es va reunir d'urgència als afores de la capital, mentre els manifestants envoltaven el complex presidencial, i va amenaçar de proclamar avui l'estat d'emergència.

Els oradors de la plaça van assegurar que la mobilització seguirà fins que caigui el govern i es convoquin eleccions anticipades. "Que el govern sàpiga que això no és una protesta: és una revolució!", va dir Iuri V. Lutsenko, exministre de l'Interior i líder de la Revolució Taronja del 2004. La multitud que omplia la plaça de la Independència -desafiant la prohibició judicial de manifestar-s'hi- responia amb crits de "Revolució!"

El brutal desallotjament policial de la plaça dissabte a la matinada només va servir per augmentar encara més la indignació. I la magnitud de la protesta ha obert fissures en els nivells més alts del govern de Ianukóvitx i al Parlament. Serhiy Liovotxkin, el cap del personal de l'administració presidencial, va dimitir divendres. Almenys cinc diputats del Partit de les Regions de Ianukóvitx, que té majoria al Parlament, es van pronunciar contra la violència policial, i dos, David Jvania i Inna Bohoslovska, van deixar el partit.

El cap de la policia de Kíev, Valeri Koriak, també va presentar la dimissió, amb l'argument que ell havia donat l'ordre de carregar però que no controlava els agents implicats en la violència. El ministre de l'Interior, Vitali Zakhartxenko, no va acceptar la dimissió però va suspendre el cap de policia fins que es resolgui una investigació que hi ha oberta. El ministre es va disculpar per l'ús excessiu de la força, però no va fer res per canviar la situació al carrer.

Molts ucraïnesos consideren l'acord comercial amb la UE crucial per al futur econòmic i polític del país i per alliberar-se, d'una vegada per totes, de Rússia i del passat soviètic d'Ucraïna. L'escalada constant de les protestes -i la violenta repressió- han creat una situació volàtil. A la tarda els manifestants es van enfrontar als policies que custodiaven l'edifici presidencial, que van respondre amb bombes sonores i gasos lacrimògens. Un centenar de policies i una cinquantena de manifestants van quedar ferits, segons el balanç que va oferir el govern ahir al vespre. Però no hi va haver cap xifra oficial de detinguts.

Alguns indicis apunten també que el govern està perdent el suport dels oligarques, i que alguns ja es posicionen de cara a un possible canvi polític. El periodista Sobolev, ara activista cívic, va ser convidat en horari de màxima audiència a Canal Ucraïna, propietat de Rinat Akhmetov, l'home més ric del país.

Víktor Ianukóvitx és l'antiheroi de la Revolució Taronja, que va esclatar davant el frau electoral massiu que el va portar a la victòria sobre Víktor Iúsxenko, que era el candidat favorit a les enquestes. Ianukóvitx va reaparèixer el 2010, quan va derrotar Iúlia Timoixenko, ex primera ministra, que està empresonada sota el càrrec d'abús d'autoritat. Tot i que Ianukóvitx va condemnar la violència policial de dissabte i va prometre una investigació, no va apaivagar els ànims i a més va haver d'afrontar fortes crítiques internacionals, fins i tot dels Estats Units.

A diferència del 2004, les protestes actuals no se centren en la defensa d'un líder polític, sinó més aviat en les ambicions frustrades de milions d'ucraïnesos que veuen la integració amb Europa com un pas cap a l'eliminació de la corrupció rampant, la reforma de la justícia i la millora de la qualitat de vida.

"La gent no és al carrer per donar suport a cap líder polític en concret", va explicar Sobolev. "Fins i tot n'hi ha molts que diuen que no necessitem polítics". Però en una reunió celebrada dissabte a la nit els activistes van acordar cedir la responsabilitat de l'organització del moviment de protesta als tres principals partits de l'oposició: la coalició Pàtria de Timoixenko, el partit UDAR, liderat pel campió de boxa Vitali Klitsxko, i el nacionalista Svoboda, dirigit per Oleg Tiagnibok.

En les protestes d'ahir els manifestants onejaven banderes d'Ucraïna i de la Unió Europea i cridaven consignes com "Fora, lladres!", "Quina vergonya!" o "Delinqüents, a la presó". Entre la multitud hi havia gent de totes les edats: des de nens fins a avis, i molts estudiants.

Adrian Karatnycky, expert en Ucraïna del Consell Atlàntic dels Estats Units, explica que la protesta ha arrencat d'una nova generació postcomunista, marcada per la frustració de veure el seu país encallat al passat i armada amb les eines de l'era digital. "L'eurorevolució és una mobilització entorn d'una aspiració: el desenvolupament d'Ucraïna i el seu futur amb Europa. Aquesta és una revolució de la banda ampla i l'era de dispositius mòbils, en què la comunicació-informació alternativa no requereix estructures establertes per assolir proporcions massives", va afegir.

stats