Diyarbakir (Turquia)“És hora de superar els traumes”, emfatitza, en una conversa amb l’ARA, la copresidenta del progressista i prokurd Partit Democràtic dels Pobles (HDP). Superar-los a Turquia és acabar amb 45 anys de guerra amb els kurds i treballar per blindar els seus drets i els de la resta d’oprimits.
Per deixar fora de l’hemicicle kurds i islamistes, el govern colpista del 1980 va establir la barrera del 10% de vots per entrar al Parlament. Així, tot i només superar el 6% a les generals del 2011, el partit independentista kurd BDP, del qual l’HDP és successor, va tenir escons presentant diputats independents. Ara l’HDP, en un acte que alguns veuen com a suïcida, ha desafiat la carta magna amb un únic bloc polític.
L’estratègia ha sigut obrir-se a l’esquerra turca, a minories com les feministes o els ambientalistes. El nexe ha sigut el record compartit de les protestes antigovernamentals de Gezi del 2013. El producte: un HDP assembleari amb un sistema intern paritari.
Rere aquesta coalició hi ha el cap de la guerrilla PKK, Abdullah Öcalan. Des de la presó negocia la pau amb Ankara, amb una fórmula semblant a un estat federat kurd dins Turquia. Si l’HDP supera el 10%, l’AKP no tindrà els escons que Erdogan vol. Per això ha fet de l’HDP l’ase dels cops. Abans-d’ahir, una explosió en un míting de l’HDP a Diyarbakir va provocar quatre morts.
