“La frontera sud d’Europa ara arriba al Níger”

BarcelonaA la cimera de La Valletta, els líders de la Unió Europea estimaven en 1.800 milions de dòlars la cooperació amb l’Àfrica occidental. Era el novembre del 2015 i els Vint-i-vuit aprovaven la creació d’un fons fiduciari per ajudar a entendre les causes de la migració i reaccionar ràpidament en cas d’emergència. La filosofia de cooperació, en realitat, amagava l’objectiu d’aturar l’arribada de migració irregular cap a les illes italianes a través de les costes de Líbia. La directriu europea va ser acatada pels governs locals i les rutes tradicionals de migració regional es van omplir de policies, militars i màfies.

A Niamey, la capital del Níger, el periodista Tcherno Hamadou Boulama és un observador de com l’acord amb Brussel·les ha canviat la situació en aquesta regió. Lamenta que tan sols una mínima part de les partides milionàries compromeses amb projectes de cooperació hagin arribat al destí, bé perquè els plans encara no s’han posat en marxa, bé perquè els diners paguen “corruptes”, bé perquè es queden al ministeri de l’Interior per “reprimir” directament. “La frontera sud de la Unió Europea ara arriba a Agadez”, afirma. Agadez és una ciutat tradicionalment de trànsit, a les portes del desert. En els últims anys ha vist com s’ensorrava la seva vital economia adreçada al turisme regional i els treballadors de les mines d’urani dels voltants. Aquesta estampa és història i “el 80% de la població viu d’alguna manera de la migració” que espera en hostals l’ocasió de sortir per continuar el viatge “cap al nord”.

Lleis contra la migració

El problema original, subratlla Boulama, és que, pressionats pels diners europeus, els països regionals han acceptat ser “els gendarmes i sentinelles” de les fronteres de la UE i, com en el cas nigerí, s’han aprovat lleis restrictives amb la migració irregular seguint el patró de Brussel·les que cal bloquejar els migrants de camí cap a Europa. Tot i això, són “molt pocs els candidats” a travessar el Mediterrani, ja que la majoria pretenen buscar-se la vida al Marroc, Algèria, Tunísia i, ara en molt menor mesura, l’anàrquica Líbia. “Però les lleis han canviat i es criminalitza la migració circular, la de fer temporada en països de la zona i tornar a casa”, es queixa aquest periodista, que la setmana passada va visitar Barcelona convidat per Lafede.cat, la federació d’ONG catalanes.

El Níger té en vigor dues lleis sobre migració i, “causalment”, les penes més elevades són per als que ajuden a transportar migrants. El Codi Penal castiga amb entre cinc i deu anys de presó i un màxim de 7.000 euros l’esclavatge, mentre que el tràfic està penat amb 46.000 euros i 30 anys de reclusió. Per a Boulama, l’explicació no és cap altra que complir la voluntat d’una Europa fortalesa que paga per mantenir a ratlla les seves fronteres i els migrants als seus països d’origen.

La crisi migratòria a Europa ha acabat de retruc amb la lliure circulació de persones entre 17 països de l’Àfrica occidental, la majoria excolònies franceses aplegades des de fa quatre dècades sota el paraigua de la comunitat Cedeao, convertida en “el sindicat de fronteres de la UE”, en paraules del periodista. Qualsevol migrant és “sospitós d’anar cap a Europa”, insisteix en la seva queixa Boulama, que critica que la “por” europea i la voluntat de “protegir les reserves d’urani” de la zona han acabat enterrant el “dret dels migrants”.