L’equació de la reforma de la funció pública que vol implantar Macron té dues variables: economitzar i alhora mantenir la qualitat dels serveis. D’aquí ve la promesa de campanya del president de suprimir 120.000 llocs de treball de funcionaris. D’aquests, Macron vol 50.000 treballadors menys a nivell estatal i 70.000 pel que fa a les col·lectivitats territorials. Però quin percentatge suposa aquest nombre de treballadors públics en la totalitat del cos funcionarial? A final del 2017 França tenia 5,66 milions d’empleats públics, segons xifres de l’Institut Nacional d’Estadística i d’Estudis Econòmics. De fet, l’Hexàgon està considerat un dels països amb més funcionaris d’Europa, repartits en tres àmbits: la funció pública d’estat, la territorial i l’hospitalària. La massa salarial dels funcionaris, doncs, pesa considerablement en les arques públiques. El 2017 el govern va desembutxacar més de 72.000 milions d’euros per remunerar aquests treballadors. Segons el president del portal especialitzat Fipeco, François Ecalle, això representa un quart de la despesa pública. El salari d’un empleat públic varia força en funció de les tres categories que existeixen, però la mitjana són 2.200 euros nets. La remuneració, per tant, no queda gaire lluny del salari d’un treballador d’una empresa privada. És per aquesta raó, entres d’altres, que els funcionaris se senten menystinguts. “Des de fa anys, els funcionaris tenen el sentiment de ser considerats com un cost i no pas com a professionals que aporten un servei a la població”, denuncia el secretari general del sindicat CFDT, Laurent Berger.
Els funcionaris també es revolten contra Macron
El president francès pretén suprimir fins a 120.000 llocs de treball públic d’aquí al 2022
ParísEntre dissabte i dissabte de mobilitzacions dels armilles grogues, les protestes al carrer no donen cap treva al president francès, Emmanuel Macron. Ahir dijous va ser el torn dels funcionaris. Fins a 108.900 persones segons el ministeri de l’Interior -més de 250.000 segons el sindicat majoritari, CGT- van sortir al carrer arreu de França per protestar contra les polítiques de Macron. Els sindicats calculen que la mobilització de París va reunir més de 30.000 persones.
És la quarta vegada que professors, treballadors hospitalaris i altres empleats de la funció pública protesten arreu del país des de l’inici del quinquenni del president francès, el maig del 2017. Ahir, però, era la primera vegada que els sindicats feien pinya per unir forces: fins a nou associacions en defensa dels interessos dels treballadors de la funció pública van convocar més d’un centenar de manifestacions. Els sindicats també van cridar a la vaga. El seguiment, però, va ser limitat, segons el govern.
“És la primera vegada que el govern s’enfronta a totes les organitzacions sindicals que rebutgen un projecte de llei”, asseguraven des de la CGT. No volen que el govern aprovi el text que, en teoria, ha de “modernitzar” el sistema funcionarial i que es començarà a debatre a l’Assemblea Nacional dilluns que ve. L’executiu voldria que la llei s’adoptés abans de l’estiu perquè pugui entrar en vigor a partir del gener del 2020.
Entrada del sector privat
Amb aquesta reforma, el govern espera “construir la funció pública del segle XXI”, és a dir, fer-la “més àgil, més oberta i més atractiva, amb els serveis públics més eficaços i més pròxims als territoris”, segons el resum del govern. A la pràctica, això és traduiria en facilitar l’entrada als contractistes -actualment representen el 20% dels efectius- i, per tant, reduir el nombre de funcionaris amb estatus, sinònim de treball assegurat, entre altres coses. És per això que els sindicats acusen l’executiu de voler una funció pública amb les regles del sector privat. Des del sindicat Força Obrera van més enllà i titllen el govern francès de ser “antifuncionaris”.
Una promesa electoral
De fet, aquest projecte de llei s’inscriu en l’objectiu de Macron de suprimir 120.000 llocs de treball de funcionaris d’aquí al 2022. Una promesa de campanya que el president podria no complir. Durant una conferència de premsa a l’Elisi fa un parell de setmanes, Macron va mostrar-se obert a abandonar aquest objectiu. La promesa, de fet, xocaria amb un altre anunci que va fer el president per respondre a la crisi dels armilles grogues : no tancar escoles ni hospitals fins al final del seu mandat “sense l’acord de l’alcalde”.
Tot i això, el govern no pensa abandonar o renegociar el projecte de llei. Si més no això és el que va assegurar ahir el secretari d’estat del ministeri d’Acció i de Comptes Públics, Olivier Dussopt. “Hem tingut quinze mesos de concertació, sis setmanes de consultes oficials, i he acceptat moltes esmenes presentades pels sindicats [...] CFDT i UNSA”, va dir Dussopt per justificar-se en una entrevista a CNews.
Un altre punt que inclou el projecte de llei és experimentar amb els acomiadaments acordats per afavorir els trasllats entre el sector públic i el privat. Aquest tipus d’acomiadaments, que ja existeixen a les empreses privades, comporten una indemnització i el dret al subsidi d’atur. El text també preveu individualitzar la remuneració en funció d’una avaluació objectiva dels mèrits i dels resultats dels funcionaris.
