El passat va tornar a perseguir ahir Jeff Sessions, senador d’Alabama i aspirant a la fiscalia de l’estat sota el govern de Donald Trump. Les acusacions de racisme que el 1986 van impedir que fos nomenat jutge federal van reaparèixer durant el seu procés de confirmació al Senat. Sessions va negar aquestes imputacions, que, segons va dir, són “abominablement falses”.

El senador republicà -conegut per les seves posicions dures en immigració- va ser el primer membre del futur govern de Trump a sotmetre’s a l’obligat examen de la cambra alta. “Detesto el KKK, el que representa i la seva ideologia de l’odi”, va afirmar en una sessió que va ser interrompuda per diferents manifestants, alguns dels quals vestits amb les túniques del grup racista de supremacia blanca Ku Klux Klan. “ No a Trump, no a un feixista, no al KKK”, van cridar.

Els senadors demòcrates, que no poden bloquejar la seva designació perquè són minoria, van buscar respostes sobre les posicions que tindrà un cop sigui fiscal general (o secretari de Justícia).

Contra l’ús de la tortura

Sessions va assegurar que respectarà la Constitució i les lleis nord-americanes. També ho farà en el cas de legislacions que en el passat va rebutjar, com la que prohibeix l’ús de la tortura o les que permeten el matrimoni homosexual i el dret a l’avortament.

Trump va dir en campanya electoral que recuperaria la tècnica de tortura d’ofegament simulat ( waterboarding, en anglès). Jeff Sessions, que va ser el primer senador a donar suport a la candidatura presidencial del magnat novaiorquès, va subratllar que l’ús de la tortura és “impropi i il·legal”.

També es va mostrar contrari a la promesa electoral de Trump de prohibir l’entrada de musulmans al país. “No crec en la idea, ni hi dono suport, que als musulmans, com a grup religiós, se’ls hagi de negar l’admissió als Estats Units”, va afirmar Sessions, que va assenyalar que el president electe ha aclarit la seva posició des de la campanya presidencial, i ha dit que restringiria l’entrada de ciutadans de països que donen suport al terrorisme.

D’altra banda, Sessions es va comprometre a no investigar personalment l’excandidata presidencial demòcrata, Hillary Clinton, pel cas dels seus correus electrònics o per les polèmiques donacions a la Fundació Clinton. “Aquest país no castiga els seus enemics polítics, aquest país s’assegura que ningú està per sobre de la llei”, va dir.

Dur en immigració

Sessions va reafirmar les seves posicions dures en matèria d’immigració il·legal i va dir que estava d’acord amb Trump en la seva oposició al decret que va aprovar el president del país, Barack Obama, per regularitzar de manera temporal els joves indocumentats que van ser portats al país de manera il·legal pels seus pares -una iniciativa que ha beneficiat 740.000 persones que són conegudes amb el nom de dreamers -. A més, va prometre que una de les seves prioritats serà perseguir “aquells que violin repetidament les fronteres”.

Sessions també va coincidir amb Trump en la necessitat de mantenir oberta la presó de la base militar de Guantánamo, a Cuba. El govern d’Obama ha intentat sense èxit tancar el centre, obert el 2002 després dels atemptats de l’11-S.

En un altre moment de la sessió al Senat, el senador conservador es va comprometre a fer de contrapès de Trump i dir-li no si s’excedeix en el seu poder. Avui continuarà l’examen de Sessions i se n’iniciaran d’altres, entre els quals el del futur secretari d’Estat, l’expresident d’Exxon Rex Tillerso n.