OBSERVATORI D'EUROPA

El gaullisme coix de Macron

El setge a Emmanuel Macron no afluixa

El setge a Emmanuel Macron no afluixa. Desenes de milers de persones s'han tornat a manifestar aquest dijous a França contra la reforma de les pensions. Els índexs de popularitat del president continuen a nivells històricament baixos. El linxament a les xarxes socials és diari, i l'onada del vot contra els partits tradicionals i l'extrema dreta que el va portar a l'Elisi va entrar en declivi ràpidament, incapaç de superar els efectes de les primeres mesures econòmiques i l'etiqueta de “president dels rics” que li van penjar ben aviat.

El gaullisme de Macron sempre ha anat coix. El primer president de la Cinquena República va construir, a través de la política i el discurs, la imatge d'una França que, des de la unitat nacional, reclamava el seu lloc a escala global. L'aspirant a hereu de De Gaulle, en canvi, s'ha servit de l'agenda europea i internacional per construir un lideratge afeblit a l'interior. Encara que la cort que envolta l'Elisi el considerés el seu Júpiter, president suprem i omnipotent que va arrasar la terra del “president normal” François Hollande, la França de Macron és la dels armilles grogues i el malestar social i polític que ha revoltat els serveis públics i la sanitat.

Fins i tot si les xifres macroeconòmiques aguanten l'anàlisi dels experts, Macron ha perdut el suport dels francesos. El país de De Gaulle és avui “l'arxipèlag francès” que retrata el director d'opinió de l'Institut Ifop en el seu últim llibre, que retrata “el naixement d'una nació múltiple i dividida”; la França de les perifèries que se senten cada cop més allunyades de la capital política; un estat del benestar en crisi en un sistema polític en descomposició.

Fugida exterior

En plena resistència interna, Macron intensifica l'agenda exterior: anuncia l'enviament de més soldats al Sahel i apareix com la veu europea que acomiada formalment el Regne Unit del Brexit, aconsegueix frenar l'ampliació de la Unió Europea als Balcans i reclama un acostament a Rússia des de Varsòvia mentre ofereix al govern polonès comprensió i ajuda per afrontar junts la transició ecològica que vol accelerar la UE i que, de moment, ha sigut socialment i políticament tempestuosa a França.

Un cop més, Macron s'atorga la iniciativa política europea i visita Varsòvia, només uns dies després de la sortida britànica, per anunciar que Polònia és des d'ara un dels grans estats de la Unió, el gran pivot centreeuropeu que cal incorporar al nucli polític de la UE. El president francès estén la mà a la Varsòvia il·liberal, gran aliada de l'hongarès Viktor Orbán, i trumpista per vocació. L'Europa post-Brexit s'ha de recompondre, i Macron té una idea pròpia.

Júpiter vol controlar els designis comunitaris mentre el seu país continua en peu de guerra. El govern francès manté negociacions amb la patronal i alguns sindicats, però les manifestacions continuen. Els sindicats han convocat un nou dilluns negre en el transport el pròxim 17 de febrer.