Internacional 02/12/2016

Un general de mà dura al Pròxim Orient dirigirà el Pentàgon

James Mattis va ser un dels primers de posar un peu a l'Afganistan després de l'11-S i va participar en la invasió de l'Iraq el 2003

Efe
2 min
El general Mattis, l'encarrgat de dirigir el Pentàgon.

WashingtonEl president electe dels EUA, Donald Trump, ha anunciat el nomenament, filtrat hores abans pels mitjans de comunicació, del general retirat James Mattis, excap d'operacions al Pròxim Orient, com a nou secretari de Defensa.

Mattis, anomenat "Mad Dog" [Gos Embogit], és considerat un militar de mà dura. Va ser un dels primers a posar el peu a l'Afganistan després dels atemptats de l'11 de setembre de 2001 als EUA, i va estar al comandament d'una de les divisions que va envair l'Iraq el 2003.

"Nomenarem 'Mad Dog' com el nostre secretari de Defensa, però no ho anunciarem fins dilluns, així que no ho digueu a ningú. 'Mad Dog' és genial, és genial", ha dit Trump en el seu primer míting després de la victòria electoral del 8 de novembre.

El seu currículum: el Pròxim Orient

Durant el mandat del president Barack Obama, Mattis va ser el cap del Comandament Central, encarregat de les operacions al Pròxim Orient, en substitució del general David Petraeus, que va ser nomenat cap de l'Agència Central d'Informació (CIA).

Mattis, però, va abandonar aquest lloc el 2013, mesos abans del que estava previst, pel que es va especular que havia estat forçat a retirar-se per tensions amb l'administració Obama.

No obstant això, Mattis és considerat un militar ortodox, disciplinat i menys radical i polític que l'elegit per Trump com a assessor de Seguretat Nacional, el també general retirat Michael Flynn.

Tots dos estan obligats a entendre i a aconsellar Trump sobre els assumptes de seguretat nacional més urgents que heretarà d'Obama, com el conflicte sirià o la influència del grup Estat Islàmic (EI) en aquesta guerra civil, a l'Iraq i al nord d'Àfrica.

Així mateix, Mattis tindrà un paper vital en les relacions amb l'Iran, després d'haver-se oposat obertament a l'acord d'Estats Units i els altres membres del Consell de Seguretat de l'ONU per limitar el programa nuclear de Teheran a canvi de la relaxació de les sancions econòmiques .

stats