06/04/2013

"El meu germà i amic" Obiang

2 min

Una militant a favor de la democràcia a Guinea Equatorial m'envia una nota plena de signes d'admiració sobre el gest de solidaritat i simpatia en forma de comunicat que la Cambra de Comerç, Indústria i Navegació de Tortosa ha tingut amb el règim del president Obiang. "Visca la Cambra de Comerç, Indústria i Navegació de Tortosa!", proclama incrèdula.

Abans de conèixer el contingut del comunicat cal ressenyar alguns fets previs al text de la centenària institució tortosina. Des de fa uns mesos, una sèrie d'empresaris espanyols que intenten fer negocis a Guinea Equatorial han denunciat el que consideren una situació d'engany, extorsió, amenaces i robatori per part de les autoritats guineanes. El País ha recollit, entre d'altres, el cas de Roberto Cubría, un constructor valencià que va haver de refugiar-se 59 dies a l'ambaixada espanyola de Malabo. No s'atrevia a sortir al carrer i tampoc podia deixar el país perquè li havien confiscat el passaport. Segons el diari, el cas de Cubría no és aïllat, sinó que últimament hi ha hagut un grapat d'empresaris espanyols que han viscut experiències similars.

Quan aquests empresaris van anar a Guinea, costa pensar que desconeixien que el país no és un indret on els negocis es puguin fer sense pagar alguna cosa a canvi d'obtenir els contractes pertinents. El que els deu semblar increïble és que una vegada has fet el que t'han dit, una vegada han embetumat aquí i allà, la voracitat no quedi saciada i encara en vulguin més. Quina barra! Quina banda d'extorsionadors, els Obiang i tota la seva família!

El que es pot esperar

Guinea Equatorial és un país molt ric gràcies al petroli -el seu PIB per càpita ja ha superat el del Regne Unit-. Aquesta riquesa, però, no podia estar més mal repartida. Mentre una elit viu en el luxe desmesurat, la majoria de la població sobreviu enmig d'una gran pobresa. Quina mena de relacions comercials es poden esperar d'un funcionament similar?

El ministeri d'Exteriors espanyol adverteix als nostres homes de negocis que vigilin, però no diu res contra un règim que incompleix els drets humans i dilapida els diners d'una manera lamentable. És una posició que contrasta amb la voluntat de responsabilitzar individualment -amb una llei que eviti al govern pagar rescats- les activitats sense ànim de lucre, culturals, humanes, en països en crisi-. Es frena la cooperació i s'estimulen les amistats de sang i els negocis dubtosos. La processó de polítics espanyols a l'antiga colònia segueix sent fluida i constant. Fa uns dies el senyor Moratinos -ara privatitzat- feia un discurset davant del president guineà amb empresaris com Alicia Koplowitz i Fernando Falcó entre el públic -es veu que es volen adjudicar l'abastiment d'aigües de Malabo-. O pensem en els Bono, Fraga, Duran i Lleida... En fi, un gran amic, l'Obiang; "el meu germà i amic", com ens recorda Albert Sánchez Piñol a Pallassos i monstres que va dir en certa ocasió Felipe González.

De manera que quan sentim algunes crítiques d'empresaris emprenyats pel tracte, és notori que hagi saltat la Cambra de Comerç tortosina en defensa del règim. Es veu que ja han ajudat 13 empreses tarragonines a fer-hi negocis i no tenen "constància de cap interferència governamental, extorsió o acció" que incompleixi el que "s'ha convingut [sic] entre les empreses espanyoles i guineanes".

Visca la Cambra de Comerç, Indústria i Navegació de Tortosa!

stats