ALEMANYA
Misc 14/10/2018

Els socis de govern de Merkel temen una debacle a les eleccions de Baviera

Els comicis, un baròmetre sobre la gestió de l’executiu

i
Gemma Terés
3 min
La líder del partit xenòfob Alternativa per a Alemanya (AfD) a Baviera, Alice Weidel, en un míting de campanya.

BerlínAvui diumenge, de les vuit del matí a les sis de la tarda, gairebé 9,5 milions de votants estan cridats a les urnes a l’estat de Baviera, al sud-est d’Alemanya, unes eleccions que seran un baròmetre per saber si l’electorat aprova o no la gestió del govern d’Angela Merkel. Segons les enquestes, la Unió Social Cristiana de Baviera (CSU) i el Partit Socialdemòcrata (SPD), els dos partits que formen coalició amb el partit de Merkel a escala federal, experimentaran una davallada històrica a Baviera, cosa que fa interpretar que l’electorat suspèn la gestió de la Gran Coalició. La Unió Cristianodemòcrata (CDU) de la cancellera no té representació en aquest land i, per tant, no s’hi presenta. La seva formació germana a Baviera és la CSU.

La derrota pot ser especialment dolorosa per a aquest partit. Fa mesos que les enquestes auguren a la CSU una debacle, el pitjor resultat des del 1950. Els últims sondejos els donen només un 32,9% dels vots, mentre que actualment tenen 101 dels 180 diputats del Parlament (el 56%) i en anteriors comicis sempre havien superat el 40% dels vots. Els socialcristians bavaresos governen ininterrompudament en aquest estat federal des del 1946, exceptuant el període comprès entre els anys 1954 i 1957, que el SPD va formar un executiu en coalició amb altres partits.

La desfeta electoral també pot afectar de retruc el govern de la cancellera. El líder de la CSU i actual ministre de l’Interior de la Gran Coalició, Horst Seehofer, podria optar per deixar la presidència del partit, cosa que l’obligaria a abandonar també la cartera a l’executiu.

La CSU ha perdut popularitat fins i tot entre els més conservadors de les seves files, que demanen una política migratòria més restrictiva que la que defensa l’executiu de la cancellera. Baviera fa frontera amb Àustria i, per tant, va servir de porta d’entrada a Alemanya per als immigrants que feien la ruta dels Balcans.

Augment de l’extrema dreta

Tots els experts apunten que l’extrema dreta Alternativa per a Alemanya (AfD) treurà rèdit d’aquesta situació i prendrà molts vots a la CSU, tot i que aquest partit ha intentat guanyar-se l’electorat amb mesures per frenar la immigració: el govern de Baviera ha obert de manera unilateral centres de trànsit per agilitzar les expulsions de refugiats en procés de sol·licitud d’asil. Així mateix, Seehofer presumeix que ell és qui va impulsar, des de la cartera d’Interior, el pla sobre immigració federal. Malgrat això, es preveu que AfD obtingui un 12,8% dels vots, segons l’enquesta del Civey, i que per primer cop aconsegueixi entrar al parlament bavarès. Per tenir representació parlamentària cal un mínim del 5% dels vots.

Un altre partit que es preveu que obtingui un resultat rècord són els Verds, que aconseguirien el 18,5% dels vots (ara tenen 18 diputats, el 10%). El possible triomf es deuria en bona part al gran carisma de la seva líder regional, Katharina Schulze, que podria utilitzar Baviera com a plataforma política per fer el salt a escala nacional més endavant, i fins i tot fer ombra a Merkel. El seu carisma contrasta amb el del candidat de la CSU i actual president regional, Markus Söder, que és un polític poc popular. Va assumir el càrrec en substitució de Seehofer (va ser president entre el 2008 i el 2018), quan es va convertir en ministre de l’Interior.

A més, l’increment de vots dels Verds -també es preveu que creixin a l’estat de Hessen, on s’han convocat eleccions per al 28 d’octubre- podria obrir la porta a formar noves aliances de govern a escala nacional, perquè aquesta formació podria pactar amb els socialdemòcrates i el partit Freie Wähler (Electors Lliures), que ara té 19 diputats a Baviera.

Es preveu que els altres grans derrotats dels comicis a Baviera siguin els socialdemòcrates, que caurien en picat i es convertirien en quarta força, amb només un 11% dels vots. Actualment disposen de 42 parlamentaris (el 23%).

Les divergències a Baviera amb les propostes del govern federal a Berlín no són noves. Els bavaresos sovint tenen la sensació que la resta decideix per ells sobre temes que en realitat els tocaria decidir des de Munic.

En canvi, des de la resta del país hi ha la sensació que als bavaresos els agrada anar de víctimes. D’acord amb el pacte fiscal entre regions federals, Baviera aporta més de la meitat dels gairebé 10.000 milions d’euros del pot del pacte fiscal. És la regió que contribueix més, seguida de Baden-Württemberg, Hessen i Hamburg. Les 15 regions federals restants són receptores. La principal, Berlín, amb més de tres mil milions d’euros anuals. Munic fa anys que es queixa que vol rebaixar la seva participació en el pacte fiscal.

Des de Berlín es critica que, si bé Baviera és la regió que contribueix més, també és la que més es beneficia d’inversions extra, com en l’àmbit de les infraestructures. Es dona la casualitat que des del 2010 un membre de la CSU lidera el ministeri de Transport i Infraestructura Digital a Berlín.

stats