El govern uigur a l'exili porta la Xina al Tribunal Penal Internacional

La demanda sol·licita investigar els camps de concentració a Xinjiang i acusa Pequín de "genocidi"

"Avui és un dia històric", deia aquest dimarts Salih Hudayar, primer ministre del govern del Turquestan Oriental. En una compareixença online des de Washington, en connexió amb els seus advocats a l'Haia, el cap del govern dels uigurs a l'exili anunciava així la primera demanda que es presenta al Tribunal Penal Internacional perquè investigui els possibles "crims contra la humanitat" del govern de la Xina comesos contra aquesta minoria ètnica musulmana d'origen turc, que és majoritària a la província xinesa de Xinjiang.

Diversos reportatges d'investigació de mitjans internacionals han posat damunt la taula els últims mesos els abusos i la repressió que el poble uigur pateix des de fa anys, i que sota el mandat de Xi Jinping s'ha intensificat amb la creació fins i tot de "centres de formació", segons la Xina, "que no són sinó camps de concentració", denunciava Hudayar. Es calcula que més d' un milió d'uigurs són internats en aquests camps (tres milions, segons Hudayar), a més de mig milió de nens uigurs que han estat separats de les famílies i enviats a internats públics, en un intent també d'inculcar-los la cultura xinesa i esborrar la religió musulmana i la cultura uigur entre les noves generacions.

Però la demanda presentada a l'Haia inclou altres "crims", com "tortures, desaparicions forçoses, violacions i esterilitzacions forçades", a mes de "massacres d'uigurs" com la de l'any 2009, quan l'exèrcit xinès va reprimir amb molta virulència un esclat de protestes i va deixar més de 150 morts.

Hydayar acusa la Xina directament de "genocidi" i de "neteja ètnica", assegurant que "desenes de milers d'uigurs han desaparegut sense deixar rastre" i "milers de dones han estat esterilitzades a la força". Moltes altres, assegura, han estat obligades a casar-se amb xinesos d'ètnia han, la majoritària a la Xina, en un intent d'assimilació cultural que fa dècades que dura.

"La Xina ha comès crims contra la humanitat al Turquestan Oriental des del 1884, quan la dinastia Qing va ocupar la regió i la va anomenar Xinjiang, però el gruix de la nostra demanda se centra en els crims comesos des del 2002 quan es va crear el TPI", ha explicat el primer ministre del govern uigur a l'exili. Els uigurs exiliats continuen reivindicant el territori de l'actual província xinesa de Xinjiang com a Turquestan Oriental i demanen la independència, unes aspiracions que tenen molt poques possibilitats de prosperar.