Van treballar de guardes al camp d'extermini més conegut de l'Holocaust i, gairebé set dècades després, podrien acabar retent comptes davant de la justícia. L'Oficina Central d'Alemanya per a la Investigació dels Crims Nazis ha elaborat una llista amb el nom de 50 persones que van treballar al camp de concentració d'Auschwitz -a la zona ocupada de Polònia- i que encara són vives, segons Kurt Schrimm, director de l'oficina.

Els membres de l'oficina van buscar entre gravacions de judicis i documents relacionats amb l'Holocaust a la recerca de noms, i fins i tot l'any passat van viatjar a Polònia per fer la llista més exhaustiva. I encara un va creuar les dades dels guardes d'Auschwitz amb els certificats de defunció nacionals per determinar quines d'aquestes persones encara eren vives.

El següent pas és descartar quins ja van ser jutjats, fos per les autoritats de postguerra o bé pel sistema judicial alemany. "Hem de determinar ara si aquesta gent que hem trobat a la llista pot, legalment, ser processada", va dir Schrimm en una entrevista dimecres. La llista inclou noms que han sonat a la seva oficina des dels judicis d'Auschwitz dels anys 60, així com les descobertes fetes l'any passat, segons Shrimm.

L'Holocaust i els fets de la Segona Guerra Mundial continuen exercint una atracció important en la vida alemanya. L'episodi final de la minisèrie de televisió Les nostres mares, els nostres pares , que retrata cinc joves amics a Alemanya i com els va afectar la Segona Guerra Mundial, va tenir una audiència de més de 7,6 milions de persones l'any passat.

El nou i significatiu esforç per ampliar el nombre de judicis per l'Holocaust gairebé set dècades després del final de la guerra es produeix arran de la condemna fa dos anys de John Demjanjuk, un exguarda del camp d'extermini de Sobibor. El cas va crear un precedent i així va reduir el llindar legal necessari per poder emetre una sentència tants anys després de la guerra.

Demjanjuk va ser declarat culpable, tot i no haver estar relacionat amb un delicte específic. Tot i això, el tribunal, ubicat a Munic, va considerar que la seva tasca al camp el feia còmplice dels 28.060 assassinats comesos sistemàticament al complex mentre estava contractat com a guarda. Demjanjuk, però, va morir abans que una alta instància es pronunciés sobre l'apel·lació.

Un debat ètic i judicial

Efraim Zuroff, caçador de nazis en cap per al Centre Simon Wiesenthal, celebra el nou impuls per portar els perpetradors de l'Holocaust davant de la justícia abans que morin. "És el que cal fer. Però la prova real de la iniciativa vindrà quan aquests casos es lliurin a la fiscalia".

Les últimes revelacions han posat de manifest la divisió creada pel debat de com reconciliar la societat alemanya amb les atrocitats del III Reich. Si bé els judicis de Nuremberg es van fer servir per educar els alemanys sobre les atrocitats del nazisme, certs sectors han demanat un canvi en els processos a mesura que els botxins es feien més grans.

"A mesura que els perpetradors es fan grans i fràgils -diu Weber-, la discussió passa a ser si és moralment acceptable portar gent en llitera a judici. "Però hem de tenir en compte que aquí va haver-hi un genocidi", conclou.