Les guerres obertes de Verhofstadt
El 17 de juny del 2014, Guy Verhofstadt, el president del grup liberal al Parlament Europeu (ALDE), es va comprometre per escrit a defensar públicament el president de la Generalitat de Catalunya si algú en demanava la detenció i a condemnar qualsevol intent de repressió que pogués arribar en un futur. Verhofstadt estava en plena recerca de diputats i suports. L’entrada de Ciutadans a ALDE -que l’ex primer ministre belga volia engrandir com fos per garantir-se més pes específic a l’Eurocambra- havia obert un front amb Convergència, els aliats tradicionals, i la crisi política a Catalunya entrava de ple en el grup. Verhofstadt intentava, aleshores, firmar la pau amb aquest paper que li va plantar l’eurodiputat Ramon Tremosa i que s’adreçava a l’aleshores president, Artur Mas. Avui, però, són els nacionalistes flamencs de l’NV-A els que retreuen al líder dels liberals que hagi estat l’últim de tots els cap de files de la política belga a condemnar l’empresonament de bona part del govern català. Aquelles tres línies -avui convertides en paper mullat- han reaparegut al Twitter de l’NV-A en les últimes setmanes mentre Verhofstadt s’alineava, sense matisos, amb el govern espanyol. Però a l’interior del grup polític liberal es viu una autèntica guerra oberta. Per això, la líder de Ciutadans, Inés Arrimadas, ha anat de precampanya a Brussel·les aquests dies.
El futur d’ALDE com a grup polític i el de Verhofstadt al seu capdavant estan en qüestió. L’estratègia d’obrir portes a qualsevol preu -fins i tot amb l’intent fallit de sumar-hi el populista Moviment 5 Estrelles italià- ha convertit els liberals en un grup heterogeni on coincideixen finlandesos partidaris d’organitzar un referèndum sobre la continuïtat del seu país a l’euro, formacions populistes euroescèptiques com la del nou primer ministre txec -el milionari Andrej Babis-, els representats de la minoria turca de Bulgària o els desafiants liberals alemanys, que han trencat les negociacions de govern amb la cancellera Merkel. El mateix Verhofstadt, en un sopar a principis de setembre amb líders del seu grup, feia broma dient: “Ara venen les eleccions alemanyes i, coneixent els nostres liberals, el millor per a tots seria repetir la Gran Coalició”.
El belga encara manté un control clar de l’aparell del grup polític, però el seu lideratge és cada cop més discutit. Aquesta setmana, a més, el seu nom ha aparegut vinculat a una companyia marítima belga que apareix als paradise papers. Entre el 2010 i el 2016, el líder dels liberals va formar part del consell d’administració de l’empresa, de la qual cobrava 60.000 euros l’any, que se sumaven al sou de l’Eurocambra i a les remuneracions d’altres consells d’administració.
El cop de gràcia, però, li podria venir de París. Verhofstadt ha intentat sumar a l’ALDE la nova formació del president Macron, En Marxa. El francès és l’home del moment i no es vol precipitar. A l’Eurocambra s’especula amb la idea que Macron podria optar, després de les eleccions europees del 2019, per la formació d’un nou grup de centre que sumés formacions liberals i socialdemòcrates -potser fins i tot a partir de la vella idea de crear un partit demòcrata europeu de caràcter transnacional- que provocaria una reconfiguració dels grups polítics tradicionals i el repartiment de poder a mida de la gran coalició que marca el pas de l’Eurocambra. Seria el final de l’era Verhofstadt.
