OBSERVATORI DE L’ÀSIA

Els hmong, els oblidats de la jungla de Laos

Laos és un dels països més aïllats del continent asiàtic. Amb poc més de sis milions i mig d’habitants, és el territori més remot d’Indoxina i l’únic sense sortida al mar, amb el dubtós privilegi d’estar encara sotmès a un duríssim règim comunista des de fa més de 40 anys. Al gener es va produir un relleu generacional a la direcció del Partit Comunista que podria conduir a una tímida apertura del règim, que ara es mostra més favorable a reforçar lligams amb el Vietnam i a reduir la dependència de la Xina. Enmig d’aquests moviments polítics, en els últims mesos el règim ha admès l’existència de diverses accions violentes amb víctimes mortals, entre les quals hi ha diversos soldats de l’exèrcit laosià, a la província de Xaisomboun, terra del poble hmong. Vientiane no ha aclarit l’origen dels atacs, però els indicis apunten a enfrontaments amb els hmong.

Els hmong són un poble de les regions més muntanyoses del Sud-est Asiàtic, especialment presents al Vietnam, Laos i la província de Yunnan, a la Xina. Actualment es calcula que un milió viuen al Vietnam i mig milió a Laos. Com a poble discriminat i sovint perseguit sense una entitat estatal protectora, al llarg de la història han hagut de sobreviure reclosos a la jungla i a les muntanyes. Però quan el 1953 va esclatar la guerra civil laosiana, els hmong, encapçalats pel general hmong Vang Pao, van sortir del seu aïllament per combatre els comunistes del Pathet Lao. En plena Guerra del Vietnam, la CIA se’n va aprofitar i va construir secretament, al bell mig del territori hmong, l’aeroport militar de Long Tieng, conegut en codi com Lima Site 98, que va ser batejat aleshores com “l’indret més secret del món”. Del no res va aparèixer una ciutat de 40.000 habitants regida pel tràfic d’armes i l’heroïna, que va inspirar l’ Apocalypse now (1979) de Coppola. Des d’aquí es donava cobertura a les tropes nord-americanes que lluitaven al Vietnam i els hmong, que van impedir la invasió de Laos per part del Vietcong. El 1975 queien Saigon i Vientiane en mans dels comunistes, i els hmong es van veure abocats a emprendre el camí de l’exili. Es calcula que més del 30% de la població hmong va fugir de Laos. Molts van anar a parar als miserables camps de refugiats de Tailàndia, on alguns encara segueixen malvivint, i gairebé 100.000 van rebre asil als Estats Units, entre ells Vang Pao.

El general i bona part dels hmong van instal·lar-se a Califòrnia i d’altres ho van fer en ciutats com Detroit, on precisament Clint Eastwood va ambientar la pel·lícula Gran Torino (2009), que va donar a conèixer al gran públic la comunitat hmong americana.

Una nova neteja ètnica?

El 2011 moria Vang Pao, considerat com un rei pels hmong. Sens dubte, la seva mort va suposar un cop duríssim per a la seva comunitat. Va deixar orfes els seus vint-i-cinc fills, seixanta-vuit néts i més de cent mil refugiats, que progressivament van esdevenir nous ciutadans nord-americans. Tanmateix, és a les muntanyes de l’interior de Laos on la immensa majoria dels hmong resten a la mercè dels seus enemics, que els han sotmès a quatre dècades de despietada repressió i persecució en represàlia. Les informacions que ens arriben aquests dies indiquen que l’exèrcit de Laos ha iniciat una operació de càstig al voltant del Phou Bia, el cim més alt del país, amb 2.819 metres, desplegant centenars de tropes amb l’objectiu de netejar ètnicament la zona, i que podria provocar un nou flux de refugiats hmong en direcció a Tailàndia.