El rècord de contagis de covid-19 desborda els hospitals de França

Ja és el país d'Europa més afectat per la pandèmia

El mateix director general de Salut Pública francès, Jérôme Salomon, ho ha reconegut: França ja és el país d’Europa més tocat per la crisi sanitària, amb 1,8 milions de casos de coronavirus, en plena segona onada al continent. Si bé des de fa més d’una setmana que el país viu al ritme d’un segon confinament –tot i que menys estricte que el primer–, l’epidèmia continua propagant-se a passos de gegant: aquest dilluns s'han diagnosticat 20.155 nous casos. Actualment 31.925 persones estan hospitalitzades per aquesta causa al país, 4.680 en unitats de cures intensives. Des del març han mort 40.987 persones segons el recompte oficial. Segons el Centre Europeu de Control de Malalties a França en els últims 14 dies s'han registrat 968 contagis per 100.000 habitants, per davant d'Espanya, el segon país més afectat de la UE, amb 602.

Europa lidera l'augment de casos de coronavirus

De fet, hi hauria encara més contagis dels que s’han anunciat des del 28 d’octubre, quan les autoritats van identificar un problema informàtic que impedia comptabilitzar correctament les dades. L’incident s’hauria produït per culpa d’una mena d’embús als servidors de l’Assistència Pública dels Hospitals de París (AH-HP) que centralitzen les dades que els envien els laboratoris de tot el país, abans que es reenviïn a Salut Pública. El desmesurat volum de proves hauria paralitzat el sistema. “No hem perdut cap prova”: van voler tranquil·litzar des de Salut Pública, en declaracions a l’emissora Franceinfo. Aquesta tarda Salomon ha informat que l'anomalia s'ha corregit

La setmana del 28 d’octubre es van fer més de 2 milions de proves a França segons el ministeri de Salut, 550.000 més que a mitjans d’octubre. Això evidencia que el govern presidit per Emmanuel Macron se centra ara en aïllar ràpidament els positius asimptomàtics i tallar les cadenes de transmissió. Una estratègia de detecció del covid-19 que l’executiu va ser incapaç de posar en marxa amb èxit durant els primers mesos de la pandèmia, quan només es feien 165.000 proves per setmana, per exemple, al mes d’abril.

De retruc, el problema informàtic dificultaria la valoració que el govern ha de fer sobre l’eficàcia del segon confinament, que va iniciar-se el divendres 30 d’octubre i que hauria de durar fins a l'1 de desembre si no s'ha d'allargar. Dissabte el Parlament va aprovar la pròrroga de l’estat d’emergència sanitària fins al 16 de febrer.

Malgrat que no s’han complert els quinze dies reglamentaris de reconfinament perquè les autoritats puguin valorar els primers resultats d’aquesta mesura, el nombre de morts i de pacients en les unitats de cures intensives (UCI) continua sent preocupant. Avui les xifres oficials comuniquen 551 defuncions a l’hospital en només un dia. A més, en l’última setmana hi ha hagut 19.940 noves hospitalitzacions, de les quals 3.037 a les UCI.

“La pressió és molt forta, amb el 85% dels llits d’hospital ocupats. Ja s’han començat a desprogramar les cures no urgents”, assegurava el titular de la cartera de Salut, Olivier Véran, en roda de premsa la setmana passada. De fet, ell mateix ho va ordenar el 29 d’octubre. Aquell dijous les direccions dels hospitals van rebre un correu de Véran en el qual se’ls indicava que havien de posar en marxa l’anomenat pla blanc, que permet als establiments mobilitzar immediatament tots els recursos dels quals disposen per afrontar una situació sanitària excepcional. Véran també els demanava que desprogramessin les operacions que no fossin urgents per alliberar els llits que podran necessitar els malalts del coronavirus.