Internacional 24/06/2018

La UE es blindarà (encara més) a la immigració

Setze socis donen suport a la idea de crear centres per recloure refugiats i reforçar les fronteres exteriors

Laia Forès
3 min
La UE es blindarà (encara més)  a la immigració

Brussel·lesLa crítica a la gestió de la immigració s’ha convertit en l’arma electoral preferida de l’extrema dreta europea, que ha aconseguit colar-se als governs d’Itàlia i d’Àustria i ha forçat Europa a endurir la seva política migratòria. Davant la dificultat de posar-se d’acord entre els estats membres sobre com gestionar els fluxos migratoris, com reformar la normativa d’asil i definir qui s’ha de responsabilitzar dels refugiats, la UE aposta per mantenir allunyat el “problema”.

La nova Europa de la Lliga Nord italiana i del Partit de la Llibertat austríac prefereix centrar les seves polítiques a evitar que els immigrants entrin al territori europeu que no pas en mecanismes de solidaritat entre estats membres. Blindar les fronteres exteriors per evitar que entrin immigrants passa a ser la prioritat número u. És l’únic amb què estan d’acord tots els socis europeus, inclosos els que, com Espanya, no estan governats per partits de dretes. “Tots volem que es redueixi la immigració il·legal i es protegeixin les fronteres”, va resumir ahir la cancellera alemanya, Angela Merkel.

Setze dels vint-i-vuit líders europeus es van reunir ahir a Brussel·les per intentar trobar “solucions europees” a la qüestió de la immigració abans de la cimera formal prevista per dijous i divendres. Damunt la taula hi havia la reforma de la política d’asil i la polèmica proposta de crear centres tancats –dins o fora de la UE– per als refugiats mentre no es resolgui la seva petició d’asil. Oficialment, la trobada va acabar amb “avenços” però sense res concret.

Nova política de mà dura

En realitat es va començar a perfilar la nova política d’immigració de mà dura i es van constatar dues coses molt rellevants: la primera, que hi ha consens en la idea d’impulsar centres tancats per a immigrants, que a la pràctica seran com una presó per als refugiats semblants als CIE espanyols. La segona, que davant les divergències entre les capitals en matèria d’immigració, es comencen a dibuixar acords bilaterals o entre alguns grups de països en comptes de pactes del conjunt de socis.

Merkel ja va advertir abans de la trobada que ni la reunió d’ahir ni la cimera del 28 i 29 de juny “aportaran encara una solució global al problema de les migracions”. Merkel va assegurar que “caldran acords bilaterals o trilaterals”, i va obrir la porta a pactes d’immigració amb un nucli dur de països. En la mateixa línia es va expressar el president de França, Emmanuel Macron.

De fet, la nova política migratòria s’està perfilant deixant de banda alguns socis de l’est i el centre d’Europa, que ahir no van participar en la minicimera, com Polònia, Hongria, la República Txeca i Eslovàquia. Són els que menys entusiasme van demostrar amb el pla d’acolliment de refugiats –alguns van decidir directament no acollir cap immigrant, tot i l’obligatorietat de participar en el pla de quotes– i els que més van girar l’esquena a Itàlia i Grècia quan es va produir la crisi migratòria del 2015. Donen suport a reforçar els controls fronterers però tenen al·lèrgia a la paraula solidaritat quan es parla d’immigració.

Itàlia, que ahir va mantenir el pols contra la immigració i es va presentar a la cimera amb un document de propostes, vol posar fi al principi del reglament de Dublín, que estableix que els refugiats que demanen asil s’han de quedar a esperar la decisió al primer país que trepitgen. El govern de Giuseppe Conte reclama la solidaritat dels estats membres i vol mantenir el sistema de quotes perquè tots els socis europeus acullin immigrants. La seva posició topa amb la de Berlín. Merkel necessita amb urgència un pacte sobre la gestió de la immigració per salvar el seu govern que inclogui el dret a retornar a Itàlia milers de refugiats.

Centres per a refugiats

Sobre la reforma de Dublín no es va tancar cap acord, però la cancellera va assegurar que la UE “no deixarà sols” els països d’entrada de la immigració. La proposta que genera més consens és la dels centres de detenció d’immigrants, que es podrien instal·lar dins de la UE –com volen Espanya i França– o en tercers països, com Líbia, Nigèria o Tunísia. Fonts comunitàries van assegurar que les també anomenades plataformes de desembarcament respectaran els drets humans i no seran “forats negres”. Ara Brussel·les haurà de concretar la proposta i s’haurà de buscar finançament. Ahir també es va donar suport a la creació d’una veritable policia europea per a les fronteres exteriors.

stats